Per què aquest escultor desconegut d’època romànica ha rebut el sobrenom de “el Picasso del segle XII”? En les cares geomètriques amb ulls expressius del Mestre de Cabestany i en la desporporció i els volums impactants de les seves escultures hi ha tot allò que des del present hem sabut anomenar modernitat.
En ple romànic, les obres del Mestre de Cabestany tenien un estil característic que el diferenciava dels seus coetanis. Per això, tot i que sabem pocs detalls de la vida d’aquesta figura, el seu treball s’ha reconegut des de la Toscana fins el Migdia francès, passant per Catalunya i Navarra.
Amb aquesta exposició, el MNAC ret homenatge a l'escultor més cèlebre del romànic català tot partint de la incorporació recent de noves peces al museu; concretament, fragments que formaven part de la portalada de marbre del monestir de Sant Pere de Rodes. Per tant, la mostra se centra en la construcció del mite de l’abadia de Rodes, un espai únic, destinació de peregrinatge, vinculat a un paisatge ancestral i a l’antiga Roma. El Mestre de Cabestany va escollir aquell indret per a fer la seva obra mestra, i això ens diu molt de les passions que movien el misteriós escultor, que va admirar els antics en va imitar les tècniques per crear un llenguatge visual molt disruptiu pel segle XII.
Però segles després que Cabestany veiés el seu gran treball fet realitat, Sant Pere de Rodes es va convertir en una ruina. Per això, el primer àmbit de l’exposició no comença a l’Edat Mitjana, sinó al segle XIX, després que el monestir patís un procés de destrucció i dispersió, en què la gran portalada va ser vandalitzada i va quedar repartida pel món. Ara bé, d’aquesta runa, els catalans en van fer símbol de la recuperació de la memòria patrimonial de casa nostra.
Un segon espai aprofundeix en l'edat d'or del monestir medieval i la seva estreta vinculació amb Roma, en un moment en què l'abadia aspirava a ser un "segon Sant Pere del Vaticà" i les seves relíquies i llegendes atreien pelegrins. En aquest tram de l’exposició es pot admirar una reconstrucció hipotètica de la portalada original, de més de deu metres d'alçada, que reflectia aquesta voluntat de prestigi mitjançant l'ús de marbres antics de Carrara i el Proconès.
Per acabar, el MNAC aborda la “modernitat” de Cabestany i el seu afany de mirar enrere. A través de la comparació directa amb sarcòfags romans i paleocristians, el visitant pot observar com l'escultor imitava tècniques clàssiques, com l'ús del trepant o el tall dièdric dels rostres, per a innovar artísticament. Aquesta mirada es complementa amb el projecte "Els Ulls de la Història", que empra noves tecnologies per fer viure a l'espectador espais i moments passats del conjunt monumental.
