Exposicions de fotografia a Barcelona

L'exposició proposa una reflexió sobre la relació entre dones i fotografia en el context de Barcelona i l'Eixample del 1900 fins als anys 80 del segle XX. Més enllà del discurs que històricament s'ha proposat al voltant dels codis de gènere i els gèneres fotogràfics, la mostra evidencia la pluralitat i diversitat de cultura fotogràfica feta per dones: aquí disparaven elles.  

Aquesta és la història de dos amics i d'un fecund intercanvi creatiu, i de com l'ull del fotògraf contribueix a la construcció de la imatge pública de la cantant. Parlem de Toni Catany i de Maria del Mar Bonet, protagonistes d'una exposició que subratlla el rol decisiu com a defensors de la identitat, la llengua i la mediterrània a través de la música i l'art. La mostra recull un total de 180 peces, entre discos, cartells i fotografies, repartits en diferents àmbits, des dels inicis l'any 1966, data de la primera imatge càlida i amorosa que fa Catany de Bonet, fins al 2017, quan va sortir el darrer disc de la cantant, 'Ultramar'. El fotògraf, que va morir el 2013, hi havia participat fent recerca de músiques cubanes.

Recorregut de quatre dècades per l'obra d'Oriol Maspons, renovador del llenguatge fotogràfic a través del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat. El 61 crearia un dels estudis més trencadors del país, de la ma de Julio Ubiña i va treballar per diferents publicacions ('La Gaceta Ilustrada', 'Paris Match', 'Elle'), i va publicar gran quantitat de llibres. Reconegut inconformista i provocador, Maspons va ser un dels artífexs de la 'gauche divine'.

Selecció d’obres mestres de la història de la fotografia de la col·lecció de Sondra Gilman i Celso González-Falla. Una col·lecció amb seu a Nova York que inclou més de 1500 fotografies originals d’alguns dels millors fotògrafs del segle XX i XXI com Robert Adams, Walker Evans, Rineke Dijkstra, Man Ray, Berenice Abbott o Lee Friedlander, entre molts d’altres.

Exposició que mostra una selecció de les fotografies guardonades al concurs de dibuixos i fotografies que l’Ajuntament va convocar a finals de gener de 1908 amb l’objectiu de documentar tots els carrers, places i espais diversos que havien de desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana. La col·lecció del concurs està integrada per més de sis-centes fotografies que constitueixen l’únic registre fotogràfic massiu d’aquell territori desaparegut. Aquest fet les converteix en un dels conjunts més interessants del patrimoni fotogràfic de la ciutat de Barcelona.

'Àngels nous' –nom que s’inspira en 'l’àngel de la història' de Walter Benjamin– presenta, per primera vegada en un context expositiu, el seguiment fotogràfic que Jorge Ribalta (Barcelona, 1963) va fer durant tretze anys, entre el 2005 i el 2018, de la plaça de la Gardunya, atenent principalment aquelles modificacions relacionades amb la seva morfologia i els seus usos públics.

Sota el paraigua 'Feminismes!' es presenten dues exposicions: 'L'Avantguarda Feminista dels anys setanta. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena' i 'Coreografies del gènere'. Els anys 70 marcarien un punt d'inflexió en el moviment feminista i aquella agitació i l'art trencador que desafiava les construccions de gènere segueix sent font d'inspiració per a les creadores contemporànies. La primera mostra presenta 200 obres d'artistes d'Europa, Amèrica del Nord i del Sud i Àsia que contribuirien a rescriure la història de l'art. La segona mostra posa el focus en els relats actuals, a partir d'una quinzena d'obres: el concepte feminisme s'ha ampliat en els darrers 50 anys, amb el concepte 'gènere' com a protagonista.

Mostra que es pot veure al vestíbul del Museu d’Història de Catalunya amb més de 150 fotografies d'Alec Wainman. L'exposició és el resultat d’una recerca de quaranta anys per recuperar 1.650 negatius perduts del període de la Guerra Civil que havien restat guardats en una maleta de pell.

Exposició que proposa una immersió en l’univers de Pablo Picasso a través de la fotografia, un mode d’expressió polisèmic per natura, ja que produeix imatges tan diverses que porten en elles totes les facetes d’un creador que és alhora autor, model, testimoni i espectador de la seva obra i de la seva vida. Aquest passeig fotogràfic de taller en taller intenta mostrar la riquesa pluridisciplinària de l’obra picassiana, on l’experimentació és la prioritat, amb independència de la tècnica i el suport utilitzats. Des de quan juga a ser reporter durant un estiu fins a la utilització de la seva imatge com a icona, passant per l’autoretrat inspirat i juganer, Picasso manté sempre una relació complexa i intensa amb la fotografia i els fotògrafs que va deixar entrar en la seva intimitat creativa.