Casa Pagès

De vegades necessites un refugi, sortir de casa, fer una pausa en el combat, trobar un recer. No demanes gaire: un lloc per passar la tarda fent un cafè i llegint el diari assegut en una taula de fusta, a la llum d’uns bons finestrals. Un bar amb història, que t’acompanyi. Les hores s’escolen melangioses, com les fotografies en blanc i negre de la Barcelona d’abans que hi ha penjades a les parets. T’has instal·lat al bar-restaurant Casa Pagès, al cor del barri gitano de Gràcia, a la metafòrica cantonada de Llibertat amb Fraternitat –què millor–. A l’edifici del davant hi va néixer Antonio González, "El Pescaílla", tota una institució rumbera, marit d’una altra força de la natura, la Lola Flores. I la història de Casa Pagès és humil i quotidiana, però entre tanta tasca de cartró pedra i cuiners puristes que executen macarrons a preus prohibitius, ens ancora en la realitat. 

Oberta a finals dels anys 50 per una família que tenia una masia a l'Arrabassada –d'aquí Casa Pagès– fou una bodega on, com tantes altres, hi venien gel, cervesa, vi a granel i queviures. A finals dels setanta va mutar en bar clausurat per ser escenari de timbes il·legals. I l'any 1981 va agafar el negoci la família Barros, que el va consolidar com a bar-restaurant amb un menú que era (es) una institució entre els treballadors de la zona. Casa Pagès ha creuat dècades, ha superat crisis, modes, i avui està més en forma que mai; disposen un menú ajustadíssim de preu i allargadíssim de quantitat, amb beguda i postres, fan tardejos amb tapa a preu de derribo, i esmorzars de forquilla. I per molts anys.