7 bars nous per descobrir a Barcelona

Quan fuges de la gentada del centre sembla que també t’allunyis de la bellesa dels seus carrers estrets. Però, a les Corts, la plaça Concòrdia eclipsa les petites places de Gràcia. A mà esquerra hi ha el Rabbar, un local que et submergeix en una pel·lícula de vampirs adolescents. Parets negres, cortines carmesines i dubstep de fons. Per uns instants et transporta a Marina, als vespres de quan tenies 17 anys, i transitaves pels bars heavys com si fos l’única nit de la teva vida. Però aquest local és íntim i ample. La fantasia continua quan demanes la carta i et recomanen l’especialitat de la setmana, que supera en cuquisme qualsevol pijama de caputxa d’unicorns que puguis comprar. Llet de coco, amb una espècie d’irish cream, núvols dolços i encenalls de colors. Només per la foto per l’Instagram val la pena (i és boníssim). Si no et convenç, tens una carta de combinats que no trobaràs a cap altre lloc. 

Darrere la façana de totxana vista del mercat de Sants trobem Lute & Bowls. Un bar amb barra exterior, finestrals que ensenyen l’interior i un cartell que promet concerts i bon vermut cada diumenge. El nom beu de dues històries: la quinqui, en honor al Lute, i l’oficial, que dona protagonisme al llaüt. Qualsevol racó del local vol ser mirat. L’enrajolat hidràulic que s’amagava sota tres antics terres, quadres d’artistes locals, un bany d’homes que s’ha reconvertit en un lavabo unisex, un sostre de voltes, les llums de cordes trenades que ressegueixen la sala i una barra que no perdona cap detall. Recorda un sobreàtic pel qual pengen gerros de flors i a l’interior hi ha una llibreria atapeïda que delimita l’espai, instruments repartits, i olor de lavanda, cafè i croissant. Quan deixes d’embadalir-te amb l’harmònium al qual no se li aguanten les tecles i la diminuta cuina d’on no paren de sortir platets, t’arriba la tapa i t’adones que el local, a més d’oferir una atmosfera excel·lent, presenta una cuina per llepar-se els dits. Si vols quedar-t’hi hores, demana un vermut i uneix-te al bon rotllo de la música en viu en un carrer sense trànsit.

No fa honor al seu nom: és al rovell de l’ou de la vida nocturna LGTBI. “Li hem dit així perquè a l’Argentina es diu molt ‘está en el quinto coño’”, explica un dels socis. Però aquesta cocteleria és l’antítesi de l’expressió. Amb uns cambrers predisposats al diàleg, clientela fidel i uns còctels deliciosos per posar-te fins al monyo, que recordaràs quan a la discoteca et serveixin un cubata amb poca gràcia dins d’un tub de plàstic amb massa gel. La música pop acompanyada per videoclips dels 2000 i una llum de color rosa neó t’animen a prendre-te’n més d’un. Aquí la nostàlgia té el color que li pertoca. Els còctels es fan sota recomanació: “Dolç, cítric o fresc?”. Contestes i comença una nit de deixar-te portar. I és igual que acabis al bar de sota casa fent l’última cervesa, al sofà mirant una sèrie o ballant al ritme de qualsevol música a la sala d’una discoteca; perquè ho faràs amb bon sabor.

És possible beure a preus econòmics al costat d’Enric Granados o Universitat? Tot i que el Berenjenal sona a lloc de sucs verds i plantes triturades, la pissarra ho deixa tot clar: “Mojito del dia a 2,50 euros”. I és que el local és una font de sorpreses per als pluriempleats, freelances, estudiants i supervivents de les clatellades de Barcelona. Mitjana a un euro i mig i gintònic i cubates a quatre. Sens dubte, preus a celebrar i amb els quals mai ningú es nega a fer l’última. En aquest bar pots marcar-te un ‘tranquil, aquesta ronda la pago jo’ i treure la targeta sense remordiments. Inconvenient. No pots escollir entre mil varietats d’alcohol. Però qualsevol reincident de les barres de festa major l’enyorarà. Un cartell amb el lema “Volem un barri lliure” i roba interior estesa dona la benvinguda al local. Aquest es troba a la zona conquistada per la nit LGTBIQ. I està ple de flyers per anar a les discos del barri. Des de fora sembla un bar petit. Però un cop dins les sales es multipliquen. I un empaperat ordinari distingeix cada espai. Per arribar al lavabo has de passar entre flamencs, flors variades i una selva de palmeres. Si no quedes enlluernat per la sobredosi de miralls, encertaràs en pixar. També hi ha alguns racons apartats amb sofàs, per desgràcia, a rebentar.

Entre els carrerons de Gràcia s’hi amaga un local amb dimensions de sotaescala. Té una llarga barra de fusta, tres taules per a parelles i una cuina que recorda la dels refugis de muntanya on només hi cap un fogonet. Ofereix la intimitat necessària per fer una d’aquelles cerveses que s’acomiaden amb un ‘ens hauríem de veure més’. Pots triar entre una bona birra artesana o un còctel que fuig de fantasies, però que està fet amb traça i alcohol de qualitat. Existeixen moltes maneres de picar entre hores i aquest bar excel·leix en totes elles. Oblida’t del còctel de fruites seques remollides, el grapat de crispetes ranci i les braves. La carta ofereix una selecció de platets d’origen català que en menjar-los et transporten a Itàlia. I no és perquè, a voltes, les guarnicions tinguin 'pomodori secchi'. Si no per la tendresa cap a la cuina, que recorda com es treballa en els locals del 'bel paese'. Aquells que et donen la tranquil·litat de demanar el que sigui i sortir-ne satisfet. Diuen que dins del pot petit hi ha la bona confitura i, aquí, l’espai és diminut. A l’Entre Hores hi has de picar. I descobriràs que allò que era l’excusa per no beure amb l’estómac buit, serà el teu motiu per tornar-hi.

T’espanten els preus de les 'breweries' de moda de l’Eixample però t’agrada la birra? Estàs de sort. La Gorda Beer Factory és un local que passa de pompositats i ofereix una selecció de set cerveses artesanes de tirador d’allò més recomanables. Algunes les fan al final del passadís: darrere la porta, on hi posa ‘Només personal’ s’amaga una petita fàbrica de producció d’IPAs, ales i el que surti. No és el típic pub modern. Més aviat recorda una taverna de tota la vida, amb taules de fusta massissa i cadires on pots recolzar l’esquena, penjar-hi la jaqueta i la bossa (un luxe que els bars moderns sovint no respecten). Et permet sortir de les cerveses industrials que ofereixen la majoria de bars de barri. A més, per acompanyar t’emportes un pintxo que supera amb diferència el mix de fruits secs remollits o les olives que, de tristes, han perdut el farcit. El local està decorat com l’habitació d’un adolescent, però en comptes de pòsters i fotografies amb els amics hi ha sotagots de birres d’arreu. Un cambrer simpàtic que acompanya la teva tria, bona música que no dificulta el diàleg i un espai que no està a rebentar és tot allò que fa de La Gorda Beer Factory un bon lloc per anar a prendre un glop entre setmana. 

Se les pensa totes, la gent: en Daniele, ros i tatuat, que va néixer a Bèrgam i fa sis anys que corre per Barcelona, va obrir un bar i sense donar-hi més voltes li va posar el mateix nom que el carismàtic nan de la família Lannister. Diu que té grapa, i té raó: te’n recordes. És un bar clàssic (barra de fusta, sostre baix, televisió al fons per veure el futbol, dards) devot de la nova religió dels nostres temps: la cervesa artesana. Té vuit tiradors, amb artesanes belgues, basques o nord-americanes selectes, entre d’altres, al preu habitual: mitja pinta, menys de 4 euros; una, entre 5,50 i 6,50 euros. Mai estarem prou agraïts als monjos europeus per haver fet d’aquesta beguda mil·lenària un plaer quotidià. També té còctels, com el Red Fizz (ginebra, gerds i llimona), el Bloody Gin (suc de tomàquet, ginebra, llimona, salses i espècies japoneses) o el Tyrion Mai Tai (rom, triple sec, taronja, granadina, llimona i gingebre), i si se t’obre la gana, podràs picar tres empanades argentines per menys de 7 euros o una provoleta italiana per menys de 3. Un cop al mes, actuació en directe, que pot ser, per exemple, de l’ubic El Sobrino del Diablo. Zero pretensió, 100% d’eficàcia: cada dia, abans de les dotze, et pots fotre un mojito o una caipiroska per menys de 5 euros. Què més vols?