Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Rutes per fer l'aperitiu: Poble-sec

Rutes per fer l'aperitiu: Poble-sec

Redescobriu la Barcelona més autèntica amb aquesta ruta de l'aperitiu pel barri de Poble-sec

quimet3.jpg
1/5
Quimet i Quimet
Bar Seco
2/5
Bar Seco
La tieta
3/5
la churre
4/5
Celler Cal Marino
5/5
Celler Cal Marino
Per Ricard Martín |
Advertising

Resulta temptador començar aquesta ruta per la diletància del paladar pel Poble-sec –anomenat així irònicament per l'abundància de bodegues que allotjava d'ençà temps immemorials– i així ho fem. I abans de glosar les delícies de l'alta llauna, comencem per les més populars. La Churre (Blai, 2) té pedigrí: la família propietària va regentar xurreries al Paral·lel del 1961 al 2005, i són en aquesta cantonada des d'aleshores. És un dels pocs bars amb xurreria que hi ha a la ciutat; Dolors Álvarez explica que "pares i fills del barri han crescut amb les nostres cotnes i patates". Un bon plat de cotnes de blat amb una canya excel·lentment tirada és un aperitiu que tothom es pot permetre. Dues portes més a la dreta, el Bar Darling (Blesa, 34) exhibeix una pissarra de conserves de sepionets amb gules, moixama, banderilles i seitons, encara que la gent del barri sap que són imbatibles en el lacón i els entrepanets d'ibèric. Atenció, beats nostàlgics: un pòster de Los Cheyenes emmarcat assenyala que el pare de la mestressa és el guitarrista del mite garatger.

Salt a la dreta i som a La Tieta (Blai, 1), on planten la terrassa amb tiralínies. I encara amb més precisió disposen arrenglerades les seves delicadeses: carpaccio de peus de porc, pebrots del piquillo farcits de bull blanc i bull negre o unes banderilles de tataki de tonyina amb formatge ens tempten, sembla que s'insinuïn als tiradors de vermut (tenen Yzaguirre de tirador, però també Peruchi en ampolla). I gaudeixen d'idees aperitivament refrescants: volen promoure el gintònic en dosis de got petit al migdia, o introduir a l'hora del vermut el vi dolç. Un plaer. Tots els bodeguers del Poble-sec es coneixen, i per La Tieta passa sovint Eduard Borrull, del Celler Cal Marino (Margarit, 54. Dl. tancat). En pocs anys, s'han consolidat com a Sant Grial de la retrobodega i l'aperitiu: bótes i ampolles de vins bons i 'underground', i delicadeses fredes, que passen per la porchetta fins a la cecina, o els formatges artesans. Per 15 euros, de dimarts a divendres, el pica-pica esdevé dinar amb una oferta de tres copes i tres plats, que també inclou temptacions escalfades com les croquetes o la costella adodaba.

Esclar que algú em pot titllar de blasfem per situar-los com a receptacle de la sang divina del Sant Vermut; aquest títol no el mereix cap altre lloc que no sigui Quimet i Quimet (Poeta Cabanyes, 25), la pàtria de la llauna per excel·lència. Tothom, des del guitarrista llarg de Sonic Youth fins al legionari jubilat de Sant Andreu, sap que aquí es mengen les millors conserves –al millor preu– que es poden trobar en una barra barcelonina. I que ells combinen amb saviesa per fer alta cuina d'escuradents o ració. ¿Sou troglodites del vermut? Podeu fer-lo amb un combinat de carns: pernil ibèric, foie, paté de campanya, bolets, ceba confitada. Les possibilitats aquí són infinites, tenen el millor vermut de tirador de la història, vins que no el desmereixen i cervesa pròpia. Abans de capbussar-nos a Sants, pugem fins a dalt de tot del barri i fem una canya al Seco (pg. de Montjuïc, 74), on ens serveixen unes bones xips artesanes.

Advertising