Vermuteria Puigmartí

Els lustres de l’Agustí Camps com a encarregat de locals d’oci nocturns (La Terrrazza, Pilé 43...) fan que tingui mà esquerra per tractar amb la gent. Però el carinyo amb què rep qualsevol que aposenti natges o colzes en aquests 35 m² cantoners no s’aprèn. Hi trobareu vermut de la casa, canya ben tirada per poc més d'un i un repertori de vi a copes, menjar fred (carpaccio, sardina fumada, russa, esqueixada...) i calent (galtes, capipota...) que expliquen la multitud a la porta en cap de setmana. Tot un Olimp del vermut i l'aperitu. 

I és que els bars són escletxes populars que esquerden la inhumanitat de la ciutat: és per on surten, fent pressió, les nostres arrels que esbotzen l’asfalt del dia a dia. Ens hi trobem espontàniament, camí de plaça, havent dinat a fer el cafè, o al vespre, per celebrar que la jornada s’ha acabat. A tocar del mercat de l’Abaceria hi ha un d’aquests racons que fan barri: la Vermuteria Puigmartí. La va obrir l’Agustí, que xerra pels descosits i t’engalipa amb tota la gràcia del món: si vols vi, però no saps quin, et porta tres o quatre ampolles perquè el tastis i el triïs. De cervesa té un tirador d’una txeca que tira ben tirada, amb crema.

Si la nit s’anima, pomelada: pomada menorquina amb pomelo. Ara bé, per picar –o fins i tot muntar-te un dinar o sopar com déu mana a base d'aperitius– recordeu que l'Agustí tracta tan bé el mam com la teca. Per un preu d'allò més mòdic, podeu endrapar delicadeses sobretot fredes, com barquetes de sardineta fumada amb mantega, taules de formatges catalans de petits productors o una ensaladilla russa modèlica (no falten clàssics bodeguers calents, com la galta o tripa amb capipota). En ració generosa, que aquí l'snack és, més que un aperitiu, una qüestió ètica i estètica. I parlant d'això, hi sovintegen les exposicions d'art pop.