Magatzem Escolà: la pàtria del bon mam

Per Nadal, repartiu felicitat en forma d'ampolla En aquest desgavell de caixes que és La Part dels Àngels, hi treballa en Julien, un parisenc que importa, des de fa anys, algunes de les millors ampolles de vi francès que es poden tastar a Barcelona. El gust pel bon vi li va transmetre el seu pare, un aficionat amb el criteri i la generositat de qui no s'ha de preocupar pels diners. Amb el temps, en Julien s'ha construït un criteri propi fet de viatges a França i bons amics. Els viticultors són tan importants com el mateix vi, per ell. Per això, els seus ulls blaus que amb prou feines han passat de llarg la joventut fa una cantonada, parlen, a tot hora, de persones, més que no pas de chardonnay i pinot noir. Perquè creu en la gent, però no com ho fan els bancs. Per Nadal, aconsella que deixem els exotismes i les ganes d'impressionar i que escollim vins que puguin fer feliços la sogra, el gendre i la iaia. Fugint dels tòpicsPer començar a obrir la gana, ens proposa un xampany de mida XL, un màgnum (si sou una bona colla). És molt més econòmic, i, a més, segons en Julien, sempre envelleix millor a l'ampolla. L'aposta és un blanc de blancs, un Sadi Malot (Vielle Réserve), elaborat en un celler petit de la zona de Xampanya-Ardenes. Després d'aquesta bombolla, un vi blanc del Loira, el Cour-Cheverny Les Châtaigniers 2011 d'Hervé Villemade. Arribat aquest moment, en Julien ens explica un secret: aquesta zona, l'est del Loira, està fora de les zones vitivinícoles més famoses, Borgony

Farts de no saber mai on comprar vi? Aquí teniu botigues de vi i licors per a tots els gustos i preus No cal comprar sempre el vi al Pryca (entre altres coses, perquè fa 14 anys que ja no existeix aquesta cadena!). Si teniu problemes per trobar un vi que s'escaigui a l'ocasió, i n'esteu tips d'acabar agafant sempre aquell Ribera del Duero taaaaaan avorrit de l'encara més avorrida prestatgeria del súper, aquesta llista d'enoteques, cellers i botigues de vi serà del vostre interés.  Deu botigues per comprar mam del bo Celler de Gelida Amb una tradició de cinc generacions, el Celler de Gelida es va fundar com un modest celler l’any 1895. Va ser a finals dels anys 80 quan Toni Falgueras va iniciar una reconversió radical del negoci que ha culminat en el que és avui: potser el celler més complet –unes 3.500 referències– i alhora el que presta més atenció al producte de la terra. Hi trobareu una selecció espaterrant de vins de totes les DO catalanes, però també de tots aquells licors tel·lúrics que s’empassa la tieta quan va pitof: ratafia, aromes de Rupit, aromes de Montserrat, brandi del Penedès... Vino Artesano Vino Artesano són sobretot el Marc i la Malena, dos amics que han volgut compartir amb tothom que en tingui ganes la seva particular dèria pels vins. Enmig d'una tonalitat avorrida d'ampolles que fa que s'acabin semblant unes a les altres (gràcies als llevats artificials), aquesta parella ha sabut captar el color únic dels petits viticultors i pintar-nos, a cada consell,

El fenomen del renaixement dels cellers: Can Cisa i l'Amigó Can Cisa/ Bar Brutal està bombejant vi a granel a ple rendiment al Born. Els bessons Colombo del Xemei, l'Stefano i en Max, són els impulsors d'un projecte –juntament amb l'importador de vins Joan València– que sense proposar-ho marca un abans i un després en la recuperació de les tavernes (digueu-ne neotavernes, cellers hipster o com us ragi del sifó). La seva imatge d'enfants terribles –rock and roll, tatuatges, reputació de festa dura– amaga una veneració per les coses de la gent gran desarmant, entranyable. Sobretot per les tavernes, el vi i el menjar.En l'ombrívola i agraïda frescor de Can Cisa –als cellers de veritat l'aire condicionat és superflu–, es pot apreciar la primorosa remodelació que han fet d'una taverna de barri: arquitectes de formació, l'Stefano admet que "s'ha passat una miqueta, però que ha valgut molt la pena". Can Cisa era/és "tan maco que hem volgut treure tot el que hi havia dins, restaurar- ho i tornar-ho a posar a lloc". Això ha comportat la dificultat de sanejar una zona que portava 60 anys tancada, la del magatzem. I explica que durant el lapse que ha estat tancat Can Cisa "han rebut pressions violentes d'avis", revela entre rialles. Però, com dèiem, ha sigut més l'apreciació per la religió del barril i el doll que la pressió veïnal el que els ha portat a combinar una botiga de vins a l'entrada amb el manteniment d'una barra de vins a granel i bótes. Davant hi ha

Bar Rufián La gent del Clandestino han ressuscitat com a bar de canyes, vermuts i pica-pica al Poble-sec: el Rufián. Els ingredients són senzills: local acollidor sense pretensions esteticistes, molt bona música, ambient amical i bona matèria primera –cervesa negra Moritz de barril, no l’Epidur; vermut La Secuita; olives i anxoves de l’Escala; tomàquets en conserva al pesto de Navarra... Els dissabtes i diumenges és una festa: l’hora del vermut el converteix en punt de trobada de gent entre els trenta i els quaranta amb ganes de passar un migdia en bona companyia. Gran Bodega Saltó La Saltó ha estat una de les pioneres en convertir el Poble-sec en un dels barris més animats de la ciutat. De fet, els seus horaris són més de bar de nit que de botiga, la qual cosa no impedeix que alguns veïns baixin al vespre per omplir les garrafes de vi de bóta. Però l'oferta enològica no és el principal atractiu de la Bodega Saltó. Costa trobar un local tan pintoresc com aquest a Barcelona. Renovat pel dissenyador Steve Forster el 2002, funciona com una petita fira de l'extravagància on es poden trobar tot tipus d'andròmines, antigalles, tigres de peluix o llufes que beuen en porró. Bar Seco Un bar adherit a la casua Slow Food, és a dir, que fa servir productes de proximitat i sostenibles per elaborar els plats de la seva carta, curta però suficient per satisfer plenament els estómacs famolencs. Les seves patates braves bio tenen justa fama. I la seva terrassa, davant del refugi de Montjuïc,