Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Cafè amb llet calent a l'estiu: esport de risc a Barcelona
Notícies / Beure

Cafè amb llet calent a l'estiu: esport de risc a Barcelona

Cafè amb llet calent a l'estiu: esport de risc a Barcelona

No m'agrada el cafè fred. Desconfio de la gent que beu cafè amb gel. Potser estic tocat de l'ala i sóc un sociòpata, d'acord; s'ha de ser una joguina trencada per demanar un cafè amb llet calent com el pixum de bou en plena canícula barcelonina. Però ho faig. I certifico davant de notari que és un camí tortuós.

Apostar per un cafè amb llet a l'estiu al gruix dels bars i cafès de Barcelona és un esport de risc. Quan el demanes, la majoria de cambrers et posen una trampa letal en forma de pregunta: "La llet calenta?." Molt de compte; cal pensar dos i tres cops la rèplica. Encara que ho sembli, no és un enigma de resposta fàcil.

El lògic seria dir que no, però si ho fas, és molt probable que el cafè t'arribi a temperatura de refresc, perquè et posaran la llet freda de la nevera directament a la tassa, sense donar-li un copet de calor, i allò serà un desastre. I tu no vols el cafè fred, perquè si el volguessis fred, n'hauries demanat un amb gel i tothom content.

Però, què passa si li dius al cambrer que et posi la llet calenta? Que la resposta més assenyada esdevé la més perillosa per a la teva integritat física. Demanar la llet calenta a l'estiu a BCN és acceptar que t'arribarà un cafè amb llet tan extremadament calent que semblarà que la tassa estigui fusionant àtoms d'hidrogen per formar heli. Si no vas amb compte, és molt possible que apropis el plasma a la teva boca i et fregeixis els llavis com llenques de cansalada.

Bevedors estiuencs de cafè amb llet: és l'hora de brandir el concepte "Llet tèbia" i fer entendre els bars i cafès de Barcelona que hi ha un terme mitjà. Que entre la fredor antàrtica i la cremor termonuclear existeix una dimensió on la gent pot beure un cafè amb llet a l'estiu sense haver d'escopir-lo o anar a la unitat de cremats de la Vall D'Hebron.

Així doncs, cada cop que ens preguntin si volem la llet calenta, si us plau, contestem tots que la volem tèbia. I si veiem cares d'estranyesa darrera de la barra, rematarem la jugada amb paraules del mateix Diccionari de la Llengua: "Moderadament calenta. Ni freda ni calenta". Definitivament, aquest serà l'estiu del canvi.

Advertising
Advertising

Comentaris

1 comments
Ivan R

Benvolgut senyor Broc. Soc cambrer de barra desde fa 22 anys,i hauré posat, sense exagerar, 300.000 cafes amb llet o derivats lactis com "tallat" o caputxí en tota la meva vida. Dubto molt que aquest estiu sigui l estiu del canvi per la sencilla raó que ja fa moltissims estius que els professionals de la cafeteria es procupen per la temperatura de la llet, tant plogui com faci sol...igual que posem la calefacció o l aire acondicionat depenent de les estacions de l any també ens preocupem de com volen la llet els nostres clients, inclosos els extrangers (Do you want hot milk?)... Està clar que hi ha de tot a la Vil.la del senyor i que te moltissima part de rao en allò que explica...pero ho veig més anecdòtic que una altre cosa, Si posem quiexes de que els cambrers no saben el que significa "terme mig" també ens podem queixar de que el client (en molts casos) no sap demanar el que necesita o li ve de gust al seu paladar... nomes cal demanar com li ve de gust el seu cafe en llet (llet tebia, descafeinat i ams dues sacarines)...no es tan dificil... com tampoc ho es demanar el entrecot al punt, gasolina sense plom 95 o el pernil serrà tallat molt fi...oi que d aixo no ens oblidem mai?.

Està en tot el seu dret a esperar que li facin la pregunta del mi.lió "llet calenta?"...jo personalment vaig un pas per endevant i li preguntaria "com vol la seva llet?" i santes pasques... 

Per sort les coses avancen i si es veritat que hi ha lloc on no saben rematar be la seva feina i potser ni tan sols li fan la pregunta...i "tientan a la suerte"amb la temperatura de la llet...pero per sort la profesionalitat i la bona educació sembla ser que s imposa ....poc a poc...si..pero s imposa.

En conclusió... Te la raó en tot el que diu...pero només explica una part... potser m hagues estalviat tot aquest escrit si hagues acabat la seva publicació mencionant l altre part, on la feina ben feta no te fronteres, i li asseguro jo que es aixi...sino canvii de bar habitual i probi amb un altre i veurà quina pregunta li faran al possarli una tassa de cafè en llet, i no caldrà que posi cara d extranyat