Temples del cafè

La Granja és una preciosa cafeteria del Call, nascuda l'any 1872 en plena efervescència modernista. Parets de pedra, taules de marbre i cadires de fusta, on ens espera una carta farcida de pastissets, xocolates, tes i infusions, refrescos, entrepans, licors –boníssims els d'aranyons, la ratafia i el martinet– i cafès, molts cafès. Sorprenen la gran quantitat de combinats que tenen i que compliquen deliciosament el moment de la tria. El cafè amb mel? Amb soja? Millor l'americà? O potser el mexicà –cafè, canyella i llima?

L’Annahí Páez ve de Costa Rica, de família de cultivadors de cafè: el duu a la sang i es nota. El seu local gracienc és l’ambaixada perfecta d’un racó perdut a l’interior del país centreamericà, Tarrazu, d’on arriba el seu cafè, Rio Jorco, després de viatjar 9.000 quilòmetres. Degustar-lo és una experiència: no té res a veure amb els cafès habituals, té mil matisos, és potent i alhora subtil, una meravella. Els cambrers de l’Onna Cafè són com coctelers i, amables, t’assessoren perquè sàpigues les opcions que tens: no es limiten a cafè amb llet o tallat! T’ofereixen diverses maneres d’infusionar-lo amb filtre segons la màquina que es fa servir: Chemex, V60 Dripper o Aeropress. Si no et sonen gens, cap problema, ells t’explicaran la diferència. També fan flat whites o cold brew, que és un cafè que goteja 8 hores –en aquest procés treu el màxim de cafeïna del gra– i després se serveix amb gel. Si tens gana, els entrepans de pastrami són espectaculars i les postres, casolanes. La clientela és estrangera en un 80%, potser perquè la retolació del bar és bàsicament en anglès i castellà, xacra mercantilista que corca, segrega i despersonalitza Barcelona.

Joliu és una paraula enriolada, plena de bonhomia, i també és el nom d’una planta de bulb emparentada amb el jacint que floreix d’abril a juny als Pirineus. Lucía López va triar la primera de les accepcions per batejar el seu espai, una concept-store dedicada a les plantes, la iŀlustració i el disseny que també és galeria i cafeteria (hi serveixen els beuratges de Nømad Coffee, acompanyats dels pastissos artesanals de la Jana, veïna i amiga de la casa). A més de plantes, sobretot crasses i cactus, la Lucia ha reservat lloc per a creadors locals: hi trobareu il·lustracions d'Hermano Gato, Miu Mirambell i Julia Navarro i la ceràmica d'Irina Yudina, Cara Janelle i Amenamen. Els caps florits de Pompilio i els testos de Bas completen la tria d’un espai que sedueix a l’instant. Potser és per la monstera que et dóna la benvinguda?

Convertit en un local de referència al barri de Gràcia, el Salambó es mereix una visita per nombrosos atractius: l'ambientació d'un local dominat per la fusta, que emana un estil de cafeteria de barri, amb dos billars i una parròquia moderna atreta per l'oferta gastronòmica i la proximitat del Verdi Park. En aquest context podreu gaudir d'un cafè que connecta amb una tradició molt nostrada: la dels cigalons. La carta de combinats és tan contundent com el Roma –grappa i nata–, el Mèxic –tequila, nata i bitxo– o el Bombó –amb llet condensada, xocolata i Cointreau. .

La idea de muntar una cafeteria 'cool' en una finestra va ser un invent d’en Marcos Bartolomé, un noi de La Rioja nascut en una família de cafeters que volia continuar a la seva manera allò que havia mamat des de petit. Primer va estar al Raval, en una papereria i després en una botiga de bicicletes, i ara és al Gòtic, en un local per a ell sol, una senyorial cantonada on ha pogut expandir el seu negoci. Apart d'un cafè fenomenal, fet a partir de mescles d'El Magnífico i de Right Side Coffe –el milloret de la ciutat– han expandit la seva oferta a patates fregides, musclos al vapor, bons entrepans, plat del dia i embotits. En aquest cafè ja no tant take away no s’ha deixat res a l’atzar. El Marcos, com a bàrman de primera, crea les seves pròpies mescles, que canvia cada temporada. Si t’agrada, pots endur-te-la a casa. A cadascuna li posen el nom d’una rockera, i atenció que per aquesta fira ja hi han passat Debbie Harry (Blondie) i Poison Ivy –la veu dels The Cramps– i la nova estrella serà Divine. La intenció és que “el client aprengui a llegir el cafè i reconegui les mescles”, explica en Marcos. Amb la selecció de cafès El Magnífico de Barcelona, podreu arribar a tastar un cafè de Guatemala i un de Sumatra. En la barreja hi ha el misteri i el motiu de perquè en Marcos presumeix de fer “el millor cafè de Barcelona”.

Hi ha hàbits, costums, tendències que, afortunadament, mai no passen de moda. Una d'elles és, en aquesta Barcelona a vegades poc identificable, regalar-se un esmorzar o un berenar en una de les granges històriques de la ciutat. És la pàtria del Cacaolat i la seva xocolata – sobretot el suís!– no tenen competidors. L'encant del local, els cambrers de tota la vida i el pintoresc quadre que conforma la clientela fa que el cafè també prengui un regust nostàlgic i evocador.

Ave Maria Puríssima! No us ho prengueu com una blasfèmia: és l'expressió que se us escaparà quan visiteu aquesta botiga del Casc Antic de Barcelona. Aquí tenen tota mena de dolços elaborats en convents per monjos i monges d'arreu del país. També funciona com a petita cafeteria i el seu te és protagonista amb una bona selecció. Tota una temptació... divina.

Aquesta cadena té diversos locals repartits per Barcelona, tots ells petits però sempre a vessar de gent que sap perfectament que en aquesta cafeteria se serveix un dels millors cafès de la ciutat.

On Cafè, una encantadora cafeteria en una cantonada del passeig de Sant Joan, disposa d'una terrassa fabulosa i d'un esperit versàtil: a més de servir esmorzars dolços a base de pastissos casolans, i cookies també fetes per ells, fan plat del dia, bones tapes, croquetes, truites, empanades i piadines. I tot, tot, casolà.