[title]
Fa unes setmanes us parlava de les mesures ultrarestrictives que s'han aprovat a la ciutat australiana de Sidney respecte a l'oci nocturn. Una nova legislació que prohibeixi l'entrada a partir de la 1.30 h a clubs, bars, teatres, espais culturals, locals musicals o qualsevol negoci de la ciutat on es pugui vendre alcohol. Una decisió presa amb l'objectiu de reduir el consum desmesurat d'alcohol entre els joves. Els nostres col·legues de Time Out Sidney ens van alertar sobre la nova llei nocturna que estava fent que més d'una dotzena de bars musicals de la ciutat, alguns d'ells mítics, hagin hagut de tancar per culpa d'aquests abusius tocs de queda. Fins i tot ens explicaven que les vendes d'entrades a espectacles musicals s'han reduït més d'un 40% i alguns vam començar a tremolar d'imaginar-nos que mesures com aquesta es puguin dur a terme a casa nostra.
Aquesta notícia es contraposa totalment amb les notícies aparegudes avui a diversos mitjans de que les institucions governamentals de Berlín defensaran els clubs de la ciutat, obligant qualsevol constructora que vulgui construir apartaments, negocis o hotels a la ciutat a fer-ho allunyat dels clubs, i si finalment aconsegueix els permisos per fer-ho, haurà d'assegurar la insonorització de l'edifici i assumir-ne les despeses. Quina diferencia, oi? És cert que Alemanya sempre ha anat un pas per davant en aquest sentit: gaudeixen d'un circuit de clubs, DJ's i promotors a les ciutats que porten molts anys oferint cultura i fent-ho d'una manera professional, però el que sens dubte els fa diferents és el respecte que hi ha cap a l'oci nocturn. I cap a aquells que treballen a la nit, des dels cambrers fins als DJ's (allà el dj no és una jukebox. No està ben vist demanar-li cançons. Qüestió d'educació i respecte, senyors i senyores).
I és que amb educació, cultura i respecte segurament La Paloma seguiria funcionant. Amb educació, cultura i respecte no es fomentarien, es donarien suport ni subvencionarien propostes musicals que no aporten res i que només fan que desprestigiar aquest dret comú universal que és ballar i escoltar música als clubs de nit. Parlo de propostes on hi sona música masclista i descaradament ofensiva, tots sabem quines són. Amb educació, cultura i respecte no s'imposarien sancions desproporcionades als clubs de tota la vida (hola Heliogàbal), ni tindríem horaris de tancament totalment absurds com els que tenim. Ni xifres d'aforament màxim als clubs ridícules!
Parlant d'horaris, amb horaris molt més permissius el públic no tindria la necessitat de sortir dels clubs a les 5 de la matinada en el moment àlgid de la nit, no despertarien els veïns i la gent tornaria a casa de manera escalonada. De fet, n'estic segur de que no es consumiria alcohol de manera compulsiva com es fa ara. I els 'clubbers' podrien usar el transport públic per tornar a casa i no s'haurien d'esperar hores al carrer! Precisament a Alemanya, la gran majoria de clubs nocturns tenen horaris de tancament oberts: molts ho fan quan el públic ha anat marxant cap a casa i tampoc passa res. Tenen molts menys problemes amb els veïns i la relació entre el públic que va als clubs i la comunitat està totalment normalitzada. Hi ha, un cop més, respecte i educació, però seria possible a Barcelona?
A Amsterdam per exemple, tenen un alcalde nocturn. Sí, un cap de govern que és escollit cada dos anys i que treballa de la mà del govern per donar suport, promoure, plantejar canvis i millores i sobre tot fomentar la cultura nocturna de qualitat a la ciutat. I precisament a Amsterdam han permès, seguint les directrius dels seus col·legues de Berlín, les llicències de 24 hores per a clubs. Mirik Milan, l'alcalde nocturn d'Amsterdam, deia a una entrevista fa poc que "si els clubs poden decidir per si mateixos si volen romandre oberts, llavors hi haurà menys pressió sobre els veïnats en els quals es troben ubicats". Clubs d'Amsterdam com el Trouw o el nou De School són exemples perfectes d'establiments multidisciplinaris que ofereixen usos públics tant de dia com de nit.
Potser estic anant molt ràpid i a Barcelona és impossible implementar mesures com aquestes. Al menys avui dia. Potser el que ens falta als barcelonins és precisament educació, cultura i respecte, però veient els canvis polítics que s'han dut a terme a la nostra ciutat i les petites mostres d'apropament entre les institucions i els clubs i bars crec que encara hi ha esperança. Esperança en què un dia ens apropem una mica a com són a Berlín o Amsterdam. Només una miqueta.
