Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Coses que hem après a les festes de Gràcia

Per
Andreu Gomila
Publicitat

Ja portem dos dies i dues nits de festa major de Gràcia i podem assegurar, amb un somriure a la cara i sense ganes de fer sang, ehem, que hem après algunes coses del sarau gracienc.

1. El Festigàbal té futur a la Sedeta. En el seu primer any d'exili lluny de la plaça Rovira, el festivalet que munta l'Heliogàbal ha registrat uns números que no estan gens malament. Vaig anar-hi diumenge a veure Rombo i la placeta de la Sedeta era gairebé plena, amb tanta gent com la que hi hagués hagut a la Rovira.

2. Les birres són barates. Vaig equivocar-me quan vaig dir a La guia de supervivència que les cerveses eren tan cares com al Primavera Sound. Als carrers guarnits valen dos eurets. Però si vas al bar de torn que té barra al carrer, la cosa baixa fins a l'euro i mig. Durant les festes, és l'única vegada a l'any que pots beure tranquil·lament al carrer un diumenge a les sis de la tarda sense que ningú no et miri malament.

3. Controles l'accés a un carrer si poses un guàrdia. No sé si és nou d'enguany, però la majoria dels carrers intenten controlar l'accés, és a dir, que miren que la gent entri per una banda i en surti per una altra a fi d'evitar embussos, amuntegaments, etc. Però això només és possible si tens algú que controli l'entrada, com al carrer Verdi. Si no, la gent ni mira els cartells. I si els veu, fa com si no els hagués vist.

4. Si tens un escenari a sota, marxa. Tinc la mala (o bona) sort de tenir un escenari sota el balcó de casa i ara entenc per què tothom de la finca on visc ha fotut el camp. Tot vibra, vidres persianes... fins a altes hores de la matinada. Podria pretendre anar de gresca cada nit i ficar-me al llit amb el cap tèrbol, però no sé si podria anar a treballar l'endemà. Així que crec que el millor és marxar a casa d'un amic que no visqui al barri i viure les festes com si fos un visitant.

5. 86 cabines de WC no basten. A certes hores de la nit, amb els bars a rebentar de gent, els carrers plens com un ou i les bufetes que no poden assumir més líquid, potser has d'esperar un pèl massa a l'hora d'alliberar fluids. De fet, deu tocar a una cabina per cada 2.000 persones. I és poc.

6. Els veïns s'ho curren molt. Dels carrers més modestos als que guanyen tots els premis és lloable la feina que fan molts graciencs per aconseguir que la seva festa major sigui una de les més boniques del món. La creativitat no té límits, des del Japó a 'Avatar', de 'Les quatre estacions' de Vivaldi a una escultura icònica de Louise Bourgeois, de la denúncia a les simples banderoles de festa major.

Últimes notícies

    Publicitat