[title]
Un ‘ascu’ que no es pot aguantar
Dissabte 22 octubre, taquilles del Boliche, de la Diagonal. Un home d’uns 60 anys, amb pinta de burgès de l’Eixample alt, li pregunta a la dona que l’acompanya (la seva parella?) de què va pel·lícula d’un dels pòsters penjats. Es tracta de ‘Cuando tienes 17 años’. “De dos homes que s’estimen”, respon ella de seguida. “Dos homes? Quin ‘ascu’”, remata ell. Així tal qual: ‘ascu’. Ni fàstic, ni angúnia, ni repulsió, ni cap paraula catalana recognoscible amb o sense accent diacrític.
Un estiu potser marranot?
Absolutament i profundament ‘asquejat’, vaig entrar al cine de pressa, i no vaig esperar a veure per quina pel·li de les sales es decidien. M’encantaria que, descartada la d’André Téchiné, haguessin optat per ‘Verano en Brooklyn’. Perquè és una joia i també perquè, justícia poètica, aquest home tan progressista, tan respectuós, tan modern i del segle XXI hagués rebut un bon escarment.
Un homenet que ja fa coses lletgetes
Potser si els distribuïdors espanyols del film d’Ira Sachs haguessin mantingut el títol original, ‘Little men’, el tipus s’hagués olorat que algun dels homenets d’aquesta història que transcorre durant un estiu a Brooklyn, tard o d’hora, faria coses... rares?
Vinga, ara de tres en tres!
I encara diria més: hagués estat del tot espectacular i màgic que al Boliche també s’hi projectés ‘La propera pell’, d’Isaki Lacuesta i Isa Campo: us imagineu la brutal reacció del subjecte davant de l’agosarat i salivós triangle entre Àlex Monner, Greta Fernández i Igor Szpakowski? Un xou per gaudir-lo amb crispetes, entre riallades escandaloses.
