[title]
D’acord, el Born cada cop presenta més indicis de gentrificació hipsteriana, però el barri es resisteix a renunciar al seu caràcter esponjós i a la seva varietat gastronòmica. Encara avui, és possible fer una volta al món sense moure’s del Born: de la Xina a Mèxic, passant per Itàlia i França, fins arribar al Japó. Aquí en teniu la prova: una visita per cinc receptes de diferent nacionalitats, sense moure'ns d’aquest enclavament de Ciutat Vella; la volta al Born en cinc plats.
Bons de porc de Sagàs (Pla de Palau, 13)
Tot i que a Sagàs treuen pit quan parlen dels embotits de la terra que introdueixen als seus entrepans còsmics, també se’ls dibuixa una somriure de satisfacció quan els recordes que ja voldrien a Xangai fer els 'bons' de porc que fan ells. Són els millors de Barcelona amb una diferència insultant. Houston, Houston, com fan al planeta Sagàs aquest entrepà tridimensional? Doncs amb pa al vapor farcit d’un pedaç de cansalada de coll que es desfà només mirar-la, i acompanyat d’un bol amb salsa picant de cacauet i gingebre, per sucar, sucar i sucar fins a l’infinit porcí i més enllà.
Espaguetis amb salsa de tomàquet i alfàbrega de Meneghina (Tiradors, 2)
Meneghina és el restaurant italià més sofisticat i excitant del Born. Si voleu una cita romàntica, en aquest raconet, amagat del bullici, us ho posaran tot en safata perquè la cosa acabi en intercanvi de fluïts. Tots els plats de pasta que fan al Meneghina mereixen medalla, especialment els de ragú de xai, però la recepta més senzilla i llegendària, els espaguetis amb salsa de tomàquet natural i alfàbrega, els surt a un nivell de perfecció molt difícil de superar. Viatjareu a Itàlia cada cop que xarrupeu un fideu.
Amanida de pop de L’Ànima del Vi (Vigatans, 8)
Al L’Ànima del Vi saben de vi. Moltíssim. Treballen amb productes biodinàmics, naturals, de primeríssima qualitat; caldos artesanals fets sense additius i amb el màxim respecte per la mare terra. La seva sapiència vinícola sovint fa ombra a una cuina farcida de platets d’influències franceses que són pura màgia. No dubteu a demanar l’amanida afrancesada de patata amb pop. Sembla una recepta senzilla, però, 'mon Dieu', no sé que redimoni li posen que no en trobareu una de millor a la ciutat. Més que una amanida, un estat d’ànim.
Gunkan de toro de Nakashita (Rec Comtal, 15)
El japonès més delicat, imaginatiu i petit del Born. Quatre taules, barra petita, però un sushi tan deliciós que comptareu els dies perquè sigui final de mes i us ingressin la nòmina per tornar-hi. De tot el sushi que preparen, aneu a la secció 'gunkan' i trobareu una de les bombes de gust més indescriptibles del barri: el 'gunkan' de toro, una salvatjada amb tàrtar de la part més tendre de la tonyina, vieira, nap blanc i altres sorpreses que no us vull aixafar. Té la mida d’un dau, però la grandiositat del cosmos.
Torrada de cebiche de Tlaxcal (Comerç, 27)/ Ostres amb 'aguachile' d'Oaxaca (Pla de Palau,19)
Si féssiu una enquesta a les papil·les gustatives de la meva llengua, us dirien per majoria absoluta que el millor cebiche de Barcelona el fan al Tlaxcal: el punt d’acidesa, la qualitat del peix, la embriagadora llet de tigre... El podreu gaudir en un bol, fresquet i gustós, o el podreu combinar amb una torrada mexicana; una opció amb un punt més de picant que redimensiona la recepta i la fa encara més divertida. Sublim. Per cert, si voleu anar ben calents al llit, us recomano que remateu la jugada amb una copeta i unes ostres amb 'aguachile' verd a la cocteleria del restaurant Oaxaca, a cinc minuts de Tlaxcal: picants, saboroses, imperials, una explosió de gust i sensualitat que us farà tornar a casa amb el vigor botifarrer de Nacho Vidal. I diuen que les ostres no són afrodisíaques... Va home, va!
