Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Oriol Broggi
@ Iván Moreno

Per què ha triomfat 'Incendis'?

Per
Andreu Gomila
Publicitat

Fa unes setmanes que 'Incendis' va tornar a la cartellera, en aquest cas a la Biblioteca de Catalunya, i la productora, La Perla 29, ja ha anunciat que han exhaurit entrades. Des que es va estrenar l'obra el 2012, al Romea, més de 50.000 persones han vist l'obra de Wajdi Mouawad, cosa que la converteix en el 'hit' dels temps de la crisi. Intentem esbrinar per què ha passat això:

1. L'obra de Mouawad és extraordinària. No hi ha èxit de públic si el material no és excel·lent. És així de senzill. L'autor quebequès d'origen libanès va escriure una epopeia, que beu del teatre de Sòfocles –el seu referent– sense oblidar referents cinematogràfics populars com 'Apocalypse now'. La història és tan bona i alhora tan de 'soap opera', que et manté clavat a la cadira durant tres hores sense que puguis moure una sola pestanya. Si heu vist la pel·lícula de Dennis Villeneuve encara flipareu més.

2. El millor Broggi. El director va posar aquí tota la carn a la graella, des del teatre del no-res de Peter Brook a la seva manera de deixar fer els actors, amb una idea del conjunt molt clara al cap. Abans 'Incendis', ja havia fet el ple amb 'Luces de Bohemia'. Però aquí va trobar un filó i un autor, Mouawad, de qui també ha fet 'Cels', part de la tetralogia sobre els orígens del dramaturg. Broggi ha fet entrar Mouawad a Barcelona i ha trobat un company de viatge excel·lent.

3. Dos actors de primera. Aquesta és una obra que necessita de grandíssims actors. Podrien ser 15, en el repartiment. Però Broggi va reduir el 'cast' a set intèrprets, cosa que volia dir que alguns actors haurien de fer de més d'un personatge. I el que fan Clara Segura i Julio Manrique en escena és prodigiós. Segura és la protagonista. És Nawal Marwan, la dona que canta, i fa només un altre personatge. Manrique arriba a donar vida a quatre personatges més. Hi ha una escena en què entra i surt constantment 'disfressat' de fins a tres personatges. I sempre la clava. Quina parella, aquests dos!

4. Una companyia en alça. I no ens oblidem de Màrcia Cisteró, que aquí demostra que no és una 'simple' actriu de repartiment. Quan ella hi és, el món s'atura. Xavier Ricart i Xavier Ruano també estan al seu lloc, així com Claudia Font i Carles Martínez. Sense ells, aquesta obra no seria tan completa, tan complexa. Perquè l'espectador pugui entendre la seva complexitat, no val errar cap tret.

5. Connexió especial. Aquesta obra ha connectat d'una manera molt especial amb el públic. La història, la recerca dels orígens, és una cosa molt catalana. Els relats de repressió, de guerra civil –encara que sigui la libanesa–, d'amor i odi paternofilial, també són molt propis. A Anglaterra, per exemple, no coneixen Mouawad. Potser els és massa llunyà. Aquí, sembla un autor local.

Últimes notícies

    Publicitat