Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Qui coi és Pietro Bartolo?
Notícies / Teatre i Arts Escèniques

Qui coi és Pietro Bartolo?

Pietro Bartolo
© CCCB, Miquel Taverna, 2017

Pietro Bartolo fa 26 anys que treballa de metge a l’illa de Lampedusa, un tros de terra enmig del mar que és una quarta part de Formentera, que és més a prop de Tunísia que de Sicília i que és tristament famosa per viure gairebé cada dia escenes de refugiats que malden per arribar a Europa. Ell és fill de pescadors, originari de l’illa i l’únic dels seus set germans que va poder estudiar. I, fins a mitjans de novembre, tindrà el cos i la veu de Xicu Masó al Teatre Lliure de Montjuïc, que ha decidit encarnar-lo a 'El metge de Lampedusa' amb l’ajuda de Miquel Górriz a la direcció i Anna Maria Ricart a la dramatúrgia. Ella ha adaptat al format teatral el llibre testimoni de Bartolo Llàgrimes de sal (Ara Llibres), en el que és una primícia mundial.

Masó ens deixa clar, d’entrada, que el punt de vista del metge no és el d’una ONG que treballa sobre el terreny, sinó d’algú que és d’allà i que ho viu tot “en radical primera persona”, d’algú que, simplement, diu “estic a Lampedusa i faig la meva feina”. Per això, el que veurem al teatre no serà només la vida de Bartolo, sinó de moltes persones que, després d’un viatge llarg i perillós, per deserts, camps de refugiats i el mar, arriben a les seves mans. “Sentirem les veus de les persones que volen arribar a aquest paradís, Europa, que Pietro Bartolo escolta, i veurem que són persones com nosaltres”, indica Ricart, que remarca l’obsessió del metge de no parlar de xifres, sinó de persones.

 

El metge de Lampedusa
© Punt Produccions

 

 

 

 

L’any passat, el documental 'Fuocoammare', de Gianfranco Rosi, va guanyar l’Os d’Or del Festival de Berlín. Bartolo, ens explica Masó, “està convençut que no sabem prou coses del que està passant a Lampedusa o que almenys no ens arriben amb claredat”. Per això un bon dia li va passar un pen drive a Rosi amb imatges, va escriure 'Llàgrimes de sal' (Amsterdam) i volta món relatant el que ha vist i veu cada dia.

“Està en contra de la cosificació dels refugiats i està a favor de la seva personalització”, afegeix Miquel Górriz. El director, diu, ha fet “una posada en escena que no pretén ni ferir ni sacsejar, perquè no ens ha calgut”. Els espectadors seran a l’ambulatori del metge de Lampedusa i escoltaran la seva història i la dels homes i dones que passen per la seva consulta.“Això és un Holocaust, amb la diferència respecte al jueu, que aleshores, quan els presoners sortien dels camps, la gent podia posar l’excusa que no ho sabien, però ara tothom sap què passa a Lampedusa”, dispara Masó, que es reconeix en la impotència que sent Bartolo. Per això vol que vagin al Lliure tots aquests barcelonins que no tenen gaire clar el tema dels refugiats, ja que veuran, per exemple, que “això no és una invasió” i que “és d’idiotes pensar que un terrorista farà aquest viatge”.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments