[title]
Sitges ens ha sorprès amb un veredicte que no esperaven les travesses. 'Swiss army man', la insòlita comèdia en què Daniel Radcliffe interpreta un cadàver amb superpoders que avança pel mar tirant-se pets, s'ha coronat guanyadora del festival. Es va estrenar ahir a la nit a l'Auditori del Melià, i la gent es cargolava per terra, pixant-se de riure. El seu humor desguitarrat i gamberro es va ficar el públic a la butxaca. I sens dubte és tan fresca i descarada com promet. Tot i així, considerant pros i contres, el veredicte sembla una mica sobrevalorat.
Comencem per la primera escena, que és d'antologia. La pel·lícula arrenca amb un nàufrag (Paul Dano) que està perdut en una platja deserta i veu que les onades arrosseguen un cadàver (Radcliffe, esclar) sacsejat per les pròpies flatulències. De seguida té una idea de bomber: tomba el mort com si fos una planxa de surf, li posa una corda a la boca a manera de regna i aprofita la potència dels seus gasos per solcar els oceans com si anés muntat en una llanxa a motor. Aquest és el principi d'una insòlita amistat, i potser els minuts més delirants que hem viscut aquest any al festival.
I ara vénen els peròs. La pel·lícula no triga a descobrir-nos una factura 'indie' que barreja de manera exagerada l'univers naïf de Michel Gondry amb aquells adolescents de 'Kings of summer' que vivien l'estiu de la seva vida entregats a l'instint de la crida salvatge. Un cop arriben a terra ferma, els dos amics converteixen el bosc en una mena de saló de jocs, on construeixen ninots fets de fulles i troncs, maquetes de canyam i fins i tot una pantalla de cine on es dediquen a recrear els seus 'blockbusters' preferits, de 'Titanic' a 'Jurassic Park', amb ombres xineses.
Els referents, des de 'Rebobini, sisplau' i 'La ciencia del sueño' fins als grans títols de Spike Jones, li pesen massa. Esclar que els homenatges són sans, sobretot si tenim en compte aquell tòpic que diu que tot està inventat. Però en aquest cas el record dels ídols acaba erosionant l'originalitat de què fa gala. No direm que sigui una mala pel·lícula, però els valors que li atribueix aquest premi no són del tot genuïns. Ara bé, si teniu ocasió, veieu-la. Riureu fins que se us esquerdin les costelles.