Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Una tarda al Quim de la Boqueria
Notícies / Menjar

Una tarda al Quim de la Boqueria

quim boqueria

Conec un gastrònom a jornada completa que dina cada dia al Quim de la Boqueria. I cada dia en deixa constància al seu compte d'Instagram. Fa anys que el meu amic considera aquesta barra rectangular un dels millors restaurants de Barcelona. He intentat quedar amb ell moltes vegades, però les agendes ens ho han impedit. A més, fins fa poc, els incomptables intents que havia fet de menjar sol al Quim havien xocat sempre amb una crosta de guiris impenetrable al voltant de la barra. Impossible.

Curiosament, fa dues setmanes, la meva parella i jo vam fer una visita improvisada a La Boqueria. Era un divendres a les 16 h. No volíem anar al Quim, però el Quim va decidir que ens volia a nosaltres. I ens va mostrar dos tamborets lliures que ens vam agenciar com si ens hi anés la vida. Miracle dels grossos.

Ara que està tan de moda sobredimensionar restaurants i que molts establiments deceben a causa de les expectatives inflades, un racó com El Quim de la Boqueria té un valor encara més gran: el menjar és tan collonut que fins i tot supera les expectatives creades, que són altíssimes, estratosfèriques. Esperàvem plats boníssims, i ens vam trobar amb plats divins, miraculosos, epifanies comestibles...

Vam obrir la gana amb dues ostres colossals. No calia mastegar-les. Finíssimes. També ens va arribar una cassoleta fumejant amb una muntanya libidinosa de calamarsons sobre dos ous ferrats. El gust era encara més intens que el seu aspecte. Un dels millors plats que he tastat en molt de temps, rock'n'roll es queda curt: allò era punk!

Sense temps a processar el que havíem menjat, ens vam veure davant uns "callos" de la casa que podrien ser els millors que he engolit en la meva vida. I la traca final: una cua de toro a l'estil Quim que vam fer desaparèixer del plat sense descans, amb minuciositat, fins a deixar els ossos més lluents que les aixetes de Karl Lagerfeld. Una primera vegada inoblidable. Quina forma de perdre la virginitat, mare meva.

Per cert, fa poc que el Quim s'ha renovat i ha millorat el seu aspecte i prestacions. La barra acull més tamborets, la cuina és més gran i tenen noves joguines per fer vibrar el respectable. De fet, convençuts que trobaríem lloc una altra vegada, el divendres passat vam tornar a La Boqueria a les 16 h, però els miracles van cars en aquesta barra i no vam trobar ni un sol centímetre quadrat lliure. Aleshores em vaig adonar de la grandesa d'aquest restaurant. Al Quim no hi vas quan vols, hi vas quan vol el Quim. Esperarem la convocatòria. No tenim pressa.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments