6 gelateries de Barcelona que cal conèixer

“Quan veus que una gelateria té més de 25 sabors i diu que és artesana, malfia-te’n. No tenen temps de fer-los”. L’Alessadro Gaetano, soci d’OGGI (Officina Gelato Gusto Italiano), és taxatiu. Fa un any que va obrir el seu primer local fora d’Itàlia, i s’enorgulleix de fer-ho tot des de zero: cap mena de pasta ni preparat. “La matèria primera marca la qualitat. Fem el gelat de pistatxo amb festuc sicilià i ja està. L’industrial és aire, sucre i colorant”. Els tasto i m’ho crec: sabors refrescants com el de fonoll salvatge, menta i alfàbrega –un clàssic sicilià– acoloreixen el paladar en alta definició. Com a bon argentí, el papa d’ara hi entén de gelats: OGGI són proveïdors oficials als saraus de la Santa Seu.

Els nois de Parallelo (Gianluca, Matteo, Marco, Francesco) –que van deixar San Remo perquè “era avorrida, només hi ha cançó lleugera”– apliquen una ètica artesana impecable als seus gelats. Aquí segur que estaran distrets: sobretot quan es dediquen en cos i ànima a produir gelats tan frapants com el de pinya amb alfàbrega, sense cap preparat. En els seus sorbets, la composició és d’un 70% de fruita. Itàlia és un país d’herba mediterrània, més que el nostre, i els agrada experimentar. Un exemple són els sabors de meló amb menta o préssec amb romaní. S’especialitzen també en gelats salats, ideal per acompanyar amanides: gelat de formatge cheddar applewood i cansalada! La relació qualitat-preu és increïble!

¿Recordeu els gelats de màquina? Els 'soft ice-cream', que en diuen. Menyspreats com a gelats de mala qualitat, però un record indestriable dels estius infantils. Els germans Roca han fundat Rocambolesc –gelats inspirats en les postres del Celler de Can Roca–, on expenen un gelat de màquina de qualitat excel·lent. El gelat no es fa i s’arxiva en els 'pozetti', sinó que cada cop que es prem la palanca d’una màquina pròpia –aquesta gent va desenvolupar el Roner– el gelat es fabrica a l’instant a partir d’una base artesana i amb formes divertides, com el dit de Colom. El resultat és un sorbet cremós i un gelat ple de matisos i menys fred, sense el xoc gèlid. Tenen sis gustos amb guarnicions: a mi m’ha flipat el de poma al forn amb poma caramel·litzada. I els panets calents, segellats i farcits de gelat, són per morir-se de gust.

Gocce di Latte és un exemple més de l’insultant domini que exerceix la gelateria italiana a casa nostra (bé, insultant no: aquest és un lloc amable de processos artesanals que us permet veure rere un vidre les màquines de fer gelats i pastissos). En Mateo i la Rita van obrir aquest establiment l’any 2012 i a l’excel·lència italiana ells hi aporten un repertori de sabors original i encertat: cúrcuma, mandarina i romaní, o cardamom i dàtils, per exemple. Tan precises són les seves creacions que un bàrman d’hotel de cinc estrelles els va confessar que s’inspirava en els seus gelats per combinar sabors.

El gelat japonès es diu 'kakigori': hi ha qui diria que és un granissat, però no. En realitat es tracta de gel raspat -per això en diuen 'shaved ice' en anglès- banyat amb xarops de diferents sabors. Dit així sembla poca cosa, però els ídem de Kakigori a Gràcia tenen la seva ídem. Els preparen amb gel fet a partir d'aigua mineral de baixa mineralizació, més saludable, i entre capa i capa de gel hi afegeixen xarop del que volgueu: els més populars són els de gingebre i llimona o xocolata i maduixa. El resultat és molt refrescant, i cap gelat porta lactosa ni conservants o colorants. La botiga és de Martin Kunz, un austríac que va viure deu anys al Japó i d'allà es va emportar una màquina de fer 'kakigori'. Val la pena tastar-lo, també per l’exotisme aparatós de la seva confecció: t’omplen fins al capdamunt una terrina de gel finíssim, raspat per una màquina d’aspecte vintage i brutal. I en dues tongades t’hi afegeixen xarop amb sabors: mango, gingebre i llimona, pinya colada, maduixa... Molt refrescant.

Els gelats són fantàstics, bé siguin els sabors clàssics –fins a 25 de diferents– o invents que dosifica amb comptagotes, com el de crema de mascarpone amb poma. Sense voler ser pretensiosos, afirmen posseir "la clau d’un bon gelat: bon producte i l’equilibri entre greix, sucre i aire". Té l’obrador a la vista, i és generosa; dues boles artesanes a 3 euros. No escatima "en l’ingredient més car d’un gelat a Barcelona: l’electricitat!".