Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Kill Bill - The Bride - Uma Thurman
Foto: American International PicturesFoto: Miramax Film

10 pel·lícules sobre dones genials (i amb molt mala llet)

Deu de les heroïnes del cinema amb més caràcter. Girl Power!

Publicitat
Si, durant molt de temps, el terme 'badass' estava reservat als personatges masculins ultraviolents, els quals "ho tenen als pantalons" (bàsicament la versió de Bruce Willis de 'La jungla de cristal', la versió de Bruce Willis d''El cinquè element' i gairebé qualsevol altre Bruce Willis dels 90), el terme s'ha anat estenent a poc a poc gràcies a la premsa feminista anglosaxona. Avui dia, en paraules de Marie-Anne Paveau, professora de Ciències del Llenguatge a la universitat París XIII, la 'badass' és "una dona notable per les seves qualitats de valor, força i energia, fins al punt de desafiar o transgredir a vegades, fins i tot amb violència, trets i qualitats més aviat atribuïts als homes en general".

Avui dia, l'expressió –elogiosa– es refereix als personatges de ficció que trenquen amb el clixé de la noia enginyosa, decidida a no deixar-se enganyar! Si el món de les sèries n'està ple, el cinema tampoc en queda al marge. De manera que aquí teniu el nostre top 10 de les heroïnes amb més mala llet del cinema 'mainstream'.

NO T'HO PERDIS: Les 50 millors pel·lícules de la història del cine

'Foxy Brown' (1974), de Jack Hill
Foto: American International Pictures

1. 'Foxy Brown' (1974), de Jack Hill

L'heroïna: Foxy Brown

La seva actriu: Pam Grier 

Entre la Foxy Lady de Jimi Hendrix ("Perdona'm mentre beso el cel!") i la Jackie Brown de Quentin Tarantino, la nostra primera protagonista es diu... Foxy Brown! En la pell de Pam Grier (que es convertirà, 23 anys després, en l'heroïna de la pel·lícula homenatge de Tarantino), Foxy acudeix a venjar al seu nòvio, assassinat per un gàngster, al so d'una banda sonora produïda pels famosos estudis Motown. Un dels thrillers de culte de la 'blaxploitation' dels anys 70, que va fer famosa a tot el món Pam Grier (juntament amb el llargmetratge 'Coffy' de l'any anterior) i la va convertir en una de les principals icones cinematogràfiques del feminisme negre –com a prova, l'actriu va ser citada com a inspiració en l'assaig 'Teoria de King Kong' de Virginie Despentes.

'Star Wars: Episodi IV. Una nova esperança' (1977), de George Lucas
Leia Organa - Carrie Fisher

2. 'Star Wars: Episodi IV. Una nova esperança' (1977), de George Lucas

L'heroïna: Leia Organa

La seva actriu: Carrie Fisher 

Bé, sí, per descomptat, la Princesa Leia! Perquè si recordem el seu fabulós pentinat a l'estil fallera (o un vestit d'esclava que va fer córrer molta tinta a cal menyspreable Jabba el Hutt), també recordem que a la germana bessona de Luke Skywalker tampoc li falta audàcia, encara que sigui per a fer que la resta d'herois de la primera trilogia de Star Wars –exclusivament masculins, a excepció d'ella– semblin covards postadolescents. A més, en l'episodi 'El despertar de la força', Leia ja no és només una princesa, sinó que ara es diu... General Organa!

Publicitat
Alien (1979), de Ridley Scott
Alien (1979)

3. Alien (1979), de Ridley Scott

L'heroïna: Ellen Ripley

La seva actriu: Sigourney Weaver

Però aquí està, sens dubte, l'heroïna més visceralment 'badass' de finals del segle XX: la tinenta Ellen Ripley, a la qual Sigourney Weaver va prestar els seus trets –i el seu metre vuitanta-dos– des de 1979 fins a 1997, en els quatre lliuraments de la saga, dirigits respectivament per Ridley Scott, James Cameron, David Fincher i Jean-Pierre Jeunet. Dura, extremista, perseverant, Ripley ha evolucionat al llarg dels episodis cap a un radicalisme cada vegada més gran. Una dona amb el cap rapat en la tercera part de la franquícia, fins i tot un clon cínic i despietat en l'última (on el seu personatge gairebé acaba sentint una forma de compassió pels alienígenes), la lluitadora espacial encarna clarament el que seria una dona poderosa i amb caràcter. El tipus de noia a la qual se li ocorren frases com: "Què fem si se'ns creua una bestiola, li escopim en la cara?" o "Suggereixo que enlairem i fem esclatar un míssil nuclear: almenys així estarem segurs del resultat!"

'Thelma y Louise' (1991), de Ridley Scott
Thelma et Louise

4. 'Thelma y Louise' (1991), de Ridley Scott

Heroïnes: Thelma Dickinson i Louise Sawyer

Les actrius: Geena Davis i Susan Sarandon

Fem un petit salt en el temps fins a principis dels 90 i tenim dues belles figures de feminitat insubmisa pel preu d'una amb 'Thelma i Louise', de Ridley Scott. En una excursió de cap de setmana lluny del marit masclista de Thelma (Geena Davis), les dues dones resistiran a la violència misògina (alternant violacions i robatoris...), encara que per a això hagin de prendre's la justícia per la seva mà i intentar fugir a Mèxic. Amb el seu Globus d'Or i el seu Oscar al millor guió el 1992, 'Thelma i Louise' continua sent una pel·lícula essencial del feminisme al cinema estatunidenc. I el seu final continua sent sens dubte un dels més intensos i commovedors dels últims trenta anys.

Publicitat
'El silenci dels anyells' (1991), de Jonathan Demme
Clarice Starling - Jodie Foster - Le Silence des agneaux

5. 'El silenci dels anyells' (1991), de Jonathan Demme

L'heroïna: Clarice Starling

La seva actriu: Jodie Foster

L'aprenenta del FBI Clarice Starling (Jodie Foster) està seguint el rastre d'un trastornat depredador de dones anomenat Buffalo Bill (Ted Levine), mentre interroga el psiquiatre psicòpata Hannibal Lecter (Anthony Hopkins, brillant), empresonat per a tota la vida per devorar les seves víctimes "amb una copa de Chianti". Bon profit! Però és clar que aquesta policia novella no es deixarà atrapar entre aquests dos assassins en sèrie totalment bojos. Guardonada amb cinc grans premis Oscar el 1992 (millor pel·lícula, millor director, millor guió adaptat, millor actor i millor actriu), el llargmetratge de Jonathan Demme continua sent, sens dubte, un dels thrillers recents més magistrals (a diferència de la seva seqüela, 'Hannibal', amb la seva psicologia més o menys grotesca).

'Terminator 2' (1991), de James Cameron
Cinema 52

6. 'Terminator 2' (1991), de James Cameron

L'heroïna: Sarah Connor

La seva actriu: Linda Hamilton

Prova de l'evolució del gènere 'badass' femení, Sarah Connor no sols és una dona forta, sinó també una mare: la del futur heroi –'messies', gairebé ens fan venir ganes d'escriure– de la rebel·lió dels humans contra les màquines. Capaç d'aixafar Arnold Schwarzenegger en una premsa hidràulica o de fer-lo caure en el magma d'una fosa, Sarah Connor probablement no és una mare com les altres. Però continua sent una de les heroïnes (i mares) més memorables del cinema de ciència-ficció. "A reveure, baby".

Publicitat
'Kill Bill, vol. 1' (2003), de Quentin Tarantino
Foto: Miramax Film

7. 'Kill Bill, vol. 1' (2003), de Quentin Tarantino

L'heroïna més dura: Beatrix Kiddo a.k.a. La núvia

La seva actriu: Uma Thurman 

Després de la mare, heus aquí la inevitable 'núvia'" ('the bride' en V.O.) interpretada per Uma Thurman en les dues parts de 'Kill Bill' de Tarantino. Aquesta última comença la pel·lícula embarassada de Bill, cap de l'organització en la qual opera com a assassina a sou, sota el nom en clau de Black Mamba. Però després de fugir amb un altre home per a refer la seva vida lluny de la violència mafiosa, la nostra heroïna és trobada per Bill i els seus sequaços el dia de les seves noces. La congregació és llavors delmada, i la núvia donada per morta, amb una bala al cap. Per desgràcia per a Bill, després de quatre anys en coma, l'antiga Mamba Negra es desperta amb un gran desig de venjança. Dues vegades Globus d'Or a la Millor Actriu pel seu paper (en cadascun dels dos volums del fresc venjatiu de Tarantino), Uma Thurman troba aquí un dels seus personatges més forts, a priori molt allunyat de l'altra dona casada i gelosa que va interpretar en el primer volum de 'Nymphomaniac' de Lars von Trier.

'Kick-Ass' (2010), de Matthew Vaughn
Foto: Universal Studios

8. 'Kick-Ass' (2010), de Matthew Vaughn

L'heroïna: Mindy Macready, a.k.a Hit Girl

La seva actriu: Chloë Grace Moretz

Probablement la més jove dels superherois de Marvel (creada per Mark Millar i John Romita Jr. al còmic 'Kick-Ass'), Hit Girl no ho ha tingut fàcil. Per dir-ho d'alguna manera... La seva mare mor en donar a llum, mentre que el seu pare, Damon Macready (àlies Big Daddy), un policia íntegre, és empresonat injustament. Una vegada fora, prepara la seva venjança entrenant la seva filla en defensa personal. Aviat, aliada de l'autoproclamat superheroi Kick-Ass, Hit Girl li aportarà tota la picardia, l'enginy i... la tècnica de lluita necessària. En definitiva, el veritable personatge genial de 'Kick-Ass' és, òbviament, Hit Girl, per la qual cosa és, sens dubte, una de les millors adaptacions de còmics del cinema.

Publicitat
'Millenium: Els homes que no estimaven les dones' (2011), de David Fincher
Foto: Columbia Pictures

9. 'Millenium: Els homes que no estimaven les dones' (2011), de David Fincher

L'heroïna: Lisbeth Salander

La seva actriu: Rooney Mara

Heroïna típicament 'millennial', la friqui Lisbeth Salander roba el protagonisme a James Bond amb tota claredat –error, perdó, a Daniel Craig– en aquesta adaptació de David Fincher del primer volum de la trilogia 'Millennium' de Stieg Larsson. Lisbeth, una prodigiosa hacker amb una memòria fotogràfica imparable, també es beneficia d'un aspecte purament post-punk, que s'ajusta molt millor al títol original de la pel·lícula: 'La noia del drac tatuat'. I la seva intèrpret, Rooney Mara –descoberta pel gran públic en l'anterior pel·lícula de Fincher, 'La xarxa social', l'any anterior– prendrà el vol àmpliament refermada en el seu paper de dona rebel a 'Carol', de Todd Haynes, al costat de Cate Blanchett.

'Mad Max : Fúria a la carretera' (2015), de George Miller
Foto: Warner Bros

10. 'Mad Max : Fúria a la carretera' (2015), de George Miller

L'heroïna: Imperator Furiosa

La seva actriu: Charlize Theron

Ja s'ha dit que l'última 'Mad Max: Fúria a la carretera' de George Miller podria ser un molt bonic homenatge al cinema mut, però cal recordar que també pot aparèixer com un llargmetratge d'acció entre les pel·lícules més feministes. I això li ho deu, en particular, a la seva incòmoda heroïna, Imperator Furiosa, interpretada per una Charlize Theron amb el cap rapat que recorda a la Sigourney Weaver d''Alien 3' i que relega en gran part a l'heroi que dona nom a la pel·lícula –Max Rockatansky, que en la pell de Tom Hardy sembla sovint completament superat, fent l'efecte de tenir grava a la boca cada vegada que l'obre. En definitiva, igual que Hit Girl a 'Kick Ass', Imperator Furiosa roba el protagonisme a l'heroi masculí de la pel·lícula, tant és així que un dels guions en els quals treballaria Miller per a la seqüela es diria 'Mad Max: Furiosa'.

I encara hi ha més!

Per descomptat, les heroïnes de la classe alta no han dit la seva última paraula. I probablement també podríem haver esmentat a Katniss Everdeen (Jennifer Lawrence) a la saga d''Els jocs de la fam', les 'Supervixens' de Russ Meyer, la Cat Woman (Michelle Pfeiffer) de 'Batman 2' de Tim Burton o la Maggie Fitzgerald (Hilary Swank) de 'Million Dollar Baby' de Clint Eastwood ...

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat