Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Daniela Vega: resiliència, rebel·lia, dignitat
Daniela Vega

Daniela Vega: resiliència, rebel·lia, dignitat

L'actriu transgènere xilena ens parla del seu paper a 'Una mujer fantástica', l'última pel·lícula de Sebastián Lelio

Per Josep Lambies
Advertising

L’actriu xilena, icona del moviment trans llatí, protagonitza 'Una mujer fantástica', la nova pel·lícula de Sebastián Lelio. Li robem uns minuts telefònics, perquè ens parli del seu personatge, la Marina, una dona transsexual en un moment de tensió. Acaba de perdre el seu company, l’Orlando, i la família del difunt no li permet anar al funeral.

Què hi ha de tu en la Marina?
La creació del personatge està molt lligada a l’experiència femenina en general. No em vaig inspirar en cap vivència concreta, sinó en el sentiment de comoditat i protecció que vaig tenir dins de la feminitat en un moment determinat, i en com m’hi he mantingut. Amb la Marina, tenim tres qualitats en comú: la resiliència, la rebel·lia i una dignitat absoluta.

De què ens parla el títol, 'Una mujer fantástica'?
Es refereix sobretot al fet que la Marina sigui una dona fantasiosa, que no té por d’imaginar. Si ho vol, pot volar pels aires, i pot veure fantasmes sense espantar-se. I no es deixa acovardir per res.

A més, la Marina canta. Per ella, el cant és un refugi del món.
I ho canta tot, des de salsa fins a òpera. I el que canta diu molt del que li passa. Fixa’t en l’última escena de la pel·lícula, en què es troba en un auditori cantant una ària sobre una dona que li parla a un arbre i li dona les gràcies per tot, per oferir-li fruita quan té gana, per proporcionar-li ombra quan fa calor, per aixoplugar-la quan plou.

Tot i això, la pel·lícula té moments durs, com quan el fill del mort li lliga el cap amb cinta adhesiva. Per humiliar-la, li deforma la cara.
Aquesta escena ens parla de com de violenta pot ser una persona amb una altra. La violència es mostra per la por. Els que agredeixen la Marina ho fan per por, una por cap a ella i cap al que representa. Tots són víctimes.

Com vas arribar al paper?
En Sebastián preparava un guió sobre el fet de ser trans a Xile. Una amiga ens va presentar i vaig començar a col·laborar-hi com a assessora. Després d’un any em va enviar una còpia del guió, i em va demanar que l’interpretés.

Va néixer com un film de denúncia?
Potser ho era al principi, però ara s’ha convertit en una història més universal. Ens parla de l’acorralament que pot viure una persona quan es veu sotmesa a una situació violenta, i això toca homes i dones, trans i cisgènere. La pel·lícula funciona i emociona perquè els éssers humans som capaços de posar-nos en el lloc de l’altre. Perquè tenim una cosa meravellosa que es diu empatia.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising