Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Bruce Dern: "Aleshores Hitckcock va voler aixecar-se però s'havia quedat encallat a la cadira"

Bruce Dern: "Aleshores Hitckcock va voler aixecar-se però s'havia quedat encallat a la cadira"

Té una aparició estel·lar a 'Érase una vez en...Hollywood', de Quentin Tarantino. També protagonitza una coproducció espanyola, 'Recuérdame'

Bruce Dern
Per Josep Lambies |
Advertising

A l'altra banda del telèfon, Bruce Dern sona amable, càlid, com aquell millor amic que viu a l’altra punta del món i que s’alegra de tornar a sentir la teva veu. El que llegireu aquí és només una petita part d'una entrevista que va durar una hora i mitja. Intentaré que tot el que em va explicar vegi la llum algun dia.

Mai no havia parlat amb un actor que hagués treballat amb Hitchcock. Com era en persona?
Era un tipus enorme, tan ample que veure’l dret o assegut no era gaire diferent. Tenia el coll com un pneumàtic. Si et posaves al seu costat no podia girar el cap per mirar-te. Al final del primer dia de rodatge de 'La trama' es va intentar aixecar però els sacsons se li havien incrustat sota els braços de la cadira de director. No es va immutar. “Bruce, sisplau, un cop de mà”, em va dir. També era un personatge excepcional. Quan va aconseguir sortir de dins la cadira va reunir les 72 persones de l’equip i els va donar les gràcies, a cadascú pel seu nom.

L'any 2007 vas publicar un llibre titulat 'Things I've said, but probably should not have', que era un conglomerat d'anècdotes descarades. Sembla que tens moltes històries al pap.
Sí, aquest llibre va ser un best-seller durant un estiu sencer. Et puc explicar una altra cosa que va passar quan fèiem 'La trama'. Estàvem a San Francisco, era juliol. Un dia se m'acosta Hitchcock i em diu: "Bruce, ¿qui és aquest noi que està cada dia enganxat al decorat espiant-nos?". Jo li vaig dir que era Steven Spielberg, que l'únic que volia era parlar amb ell cinc minuts per donar-li les gràcies pel que havia significat en la seva vida i en la seva carrera. Hitchcock es va posar pàl·lid, va començar a tremolar. "No vull veure'l! Aquest home em fa sentir com una puta!".

I això? Què havia passat?
Vuit mesos abans, Universal havia obert un parc temàtic la atracció principal del qual estava relacionada amb 'Tiburón'. Un productor va trucar a Hitchcock i li va dir que li pagaria dos milions de dòlars si prestava la seva veu per a l'anunci de l'atracció. Eren molts diners per un treball molt petit, així que va acceptar. Per a ell, va ser una prostitució.

Van arribar a parlar?
No. De vegades Spielberg i jo recordem aquesta història. Spielberg és el padrí del meu nét. L'any 93 va dirigir a la meva filla Laura a 'Jurassic Park'. Saps? Laura Dern? També és actriu. Com la seva mare, Diane Ladd. Som l'única família de Hollywood en la qual tots tenim estrelles al Passeig de la Fama. Entre els tres sumem nou nominacions als Oscars. Després mai ens els donen, però bé...

Parlem de Tarantino. 'Érase una vez en... Hollywood' és la vostra tercera pel·lícula junts. Com és treballar amb ell?
Hi ha pocs directors que m’hagin canviat la vida. El primer va ser Elia Kazan. Quan tenia 24 anys em va dir que jo era un actor massa singular i que per desgràcia no triomfaria fins als 60. Imagina’t quin cop! Després van venir Hitchcock i Douglas Trumbull, el director d’efectes visuals de '2001', amb qui ja havia fet 'Naves silenciosas'. L’últim és en Quentin. Amb ell les pel·lícules són una festa. Mentre roda el pla es concentra, però quan talla comença la música, tothom balla, hi ha molta energia.

Per què aquests directors?
Per la seva humanitat. Tarantino entra al set i és un rei en el seu regne. Però després és generós, parli amb Samuel L. Jackson o amb el conductor d’un camió. Vaig ser feliç quan em va oferir sortir a 'Django'. Jo era l’amo de la plantació en cadira de rodes. A 'Els odiosos vuit', jo m’estava tota la pel·lícula assegut en una butaca, sense fer res, ni parlar. Ell em va dir que jo era el personatge més magnètic de tots, que el públic no em perdria de vista perquè mai no sabrien de què podia ser capaç.

Aquest estiu estrenes una altra pel·lícula, 'Recuérdame', rodada a Espanya.
És una pel·lícula que parla de l'Alzheimer a través d'una història d'amor. No hi havia estat mai, a Espanya. El meu millor amic va ser l’ajudant de David Lean a 'Lawrence d’Aràbia' i sempre me’n va explicar moltes coses, sobretot d'Almería. Ha estat fantàstic veure-ho amb els meus ulls.

Advertising