Les 21 millors sèries originals de Netflix per fer una marató

No, no parlem del personatge de Sigourney Weaver, sinó d'un altre Ripley: la sociòpata bellesa de la novel·la de Patricia Highsmith del 1955, L'enginyós senyor Ripley. Tot i que el llibre ja ha rebut dues adaptacions exemplars per a la pantalla gran, aquesta minisèrie, del guionista de La llista de Schindler, Steven Zaillian, s'endinsa més que mai en la psique del guapo dimoni del títol, tot i que l'actor Andrew Scott l'interpreta com un bloc de gel impenetrable. Rodada en un preciós i auster blanc i negre, en clar contrast amb l'enlluernadora paleta mediterrània de les pel·lícules anteriors, li dona a l'icònic thriller de Highsmith el brillant toc noir que sempre havia merescut.

Minisèrie de 8 capítols. 

Antítesi de The Boys, la sèrie de sang i fetge de superherois d’Amazon, The Umbrella Academy és part X-Men, part Harry Potter i part Hellboy, però d’alguna manera més estranya del que aquesta recepta et faria creure. Elliot Page lidera un repartiment que també inclou poders psíquics, viatgers en el temps i un mico majordom molt intel·ligent. És salvatgement imprevisible, completament original i una prova més que el públic està més que preparat perquè les històries de superherois es tornin encara més estranyes.

4 temporades. 

La minisèrie de 2019 està basada en l'article guanyador del Premi Pulitzer el 2015 An unbelievable story of rape, escrit per T Christian Miller i Ken Armstrong i publicat conjuntament per ProPublica i The Marshall Project. El repartiment és fenomenal tant pels noms com per les interpretacions –Toni Collette, Merritt Wever i Kaitlyn Dever en particular–, però és l'emotivitat de l'adaptació el que va ajudar que la sèrie obtingués crítiques excel·lents.

Minisèrie de 8 capítols.

The politician és considerat per molts com una sèrie de nínxol, igual que gairebé totes les altres creades per Ryan Murphy. La sèrie està protagonitzada pel meravellós Ben Platt com a Payton Hobart, un estudiant d’alt rendiment a la fictícia Saint Sebastian High School de Santa Bàrbara, Califòrnia. La segona temporada porta el personatge a Nova York, on es presenta per un lloc al Senat de l’Estat de Nova York. D'aquesta sèrie, amb la particular barreja de drama i comèdia amb el segell de Murphy i un repartiment estel·lar, pots esperar qualsevol cosa menys drama adolescent.

2 temporades.

És probable que un tauler d’escacs gairebé intacte acumuli pols a l'armari gràcies a aquest drama ambientat als anys 60 sobre una òrfena que lluita per convertir-se en la Bobby Fischer femenina. Anya Taylor-Joy està excepcional com a Beth Harmon, una jove de Kentucky que descobreix un talent innat pels escacs des de petita i ascendeix en el rànquing mundial, mentre batalla contra l’abús de substàncies, traumes emocionals i l’ansietat de la Guerra Freda. Un fenomen des del llançament, la sèrie va despertar un gran interès públic pels escacs, i no és gens estrany: les escenes de les partides tenen la intensitat d’un combat de boxa.

Minisèrie de 7 capítols.

Aquesta dramèdia britànica probablement ha estat la gran sorpresa de Netflix. Centrada en un adolescent socialment maldestre i la seva mare sexòloga (una estel·lar Gillian Anderson), la sèrie ha estat elogiada pel seu subtil sentit de l’humor i la seva extrema positivitat sexual, tant pel públic com per la crítica. No és habitual que l’humor britànic es tradueixi tan fàcilment en rialles americanes, però Sex education ha aconseguit fer aquest salt gràcies a la seva tendresa, les travessures d’institut inspirades en John Hughes i el seu enfocament despreocupat davant la incomoditat de la sexualitat adolescent.

4 temporades.

No hi ha negoci com el negoci de les drogues per a l'infame cap del càrtel de Medellín, Pablo Escobar, i l'agent de la DEA encarregat de la seva captura. Narcos explora el món del narcotràfic i com un home va organitzar-ne les peces només per veure com tot es desfeia. La sèrie és sucosa i estranyament rellevant des del punt de vista històric.

3 temporades.

És sorprenent que hagi trigat tant a arribar una sèrie de televisió excel·lent sobre la lluita lliure professional, una indústria profundament estranya i, alhora, molt mal entesa com a forma d’art. Però la dramèdia semificcionada de Netflix sobre la lliga femenina ultracamp dels anys 80, Gorgeous Ladies of Wrestling, ha estat una de les millors sèries que la plataforma ha produït fins ara. Això sí, fins que Netflix va decidir cancel·lar-la després que la covid en retardés la producció de la quarta i última temporada. Per tant, sí, la manca d’un final adequat és frustrant, però això no vol dir que no li hagis de donar una oportunitat si encara no ho has fet.

3 temporades.

Al llarg de tres temporades i un spin-off de sis episodis, el drama d’època del segle XVIII de Shonda Rhimes ha fet bategar cors i encès milions de camalets. Ambientada en una era de la Regència en una realitat alternativa, on el rei decreta la igualtat racial i les cançons pop del segle XXI existeixen en versió de música clàssica, la sèrie segueix els embolics romàntics dels germans Bridgerton, les gestes dels quals són seguides per una columnista de xafarderies anònima anomenada Lady Whistledown. Així que és una mica Jane Austen, una mica Gossip Girl… una combinació irresistible.

3 temporades.

Aquesta minisèrie d’Ava DuVernay sobre el cas de la runner de Nova York l’any 1989 va ser molt esperada i va tenir una gran acollida, i va fer que Jharrel Jerome, un dels molts membres del repartiment, guanyés un Emmy per la seva interpretació. La sèrie explica la història real dels cinc sospitosos falsament acusats d’agredir i violar una dona a Central Park. El programa va anar acompanyat d’un especial, Oprah Winfrey presents When they see us now, que també va captar molta atenció.

Minisèrie de 4 capítols.

Ozark va trigar relativament a captar l’atenció i la devoció de l’audiència de Netflix, però ara es considera un dels millors drames criminals de la història recent de la televisió. Jason Bateman interpreta un assessor financer que trasllada la seva família de Chicago a Missouri després que un entramat de blanqueig de diners surti malament. El crim i el drama no s’acaben amb el trasllat: el càrtel de la droga mexicà i criminals locals fan acte de presència en el que sovint es percep com un Breaking bad encara més fosc... que ja és dir molt.

4 temporades.

Creada per Tina Fey i protagonitzada per Ellie Kemper, l’optimista i incansable Kimmy observa el món modern amb la ingenuïtat d’una nena i les vivències d’una adulta (una adulta que, això sí, va passar la major part de la seva vida tancada en un búnquer), aconseguint que et qüestionis com hem permès que certes coses a la societat esdevinguin tan absurdes.

4 temporades. 

Assane Diop, el lladre de guant blanc interpretat per Omar Sy, potser és l’home més carismàtic de la televisió actual. El món ha trigat a redescobrir les elegants aventures de l’icònic personatge literari francès Arsène Lupin, que combina l’habilitat de Thomas Crown amb l’astúcia de Sherlock Holmes, però l’exitosa sèrie de Netflix, en què Diop adopta el paper de Lupin per dur a terme la seva venjança, ofereix impressionants escenaris parisencs i girs de guió inesperats.

2 temporades. 

En aquesta comèdia dramàtica, la creadora i directora Natasha Lyonne interpreta una desenvolupadora de videojocs atrapada en un bucle temporal, a l’estil més pur d'Atrapat en el temps, condemnada a reviure el mateix dia una vegada i una altra... fins que descobreix que la seva situació no és tan única com pensava. Tot i que la segona temporada pot resultar innecessària i fa la sensació que la sèrie ha caigut en el seu propi bucle, la primera temporada brilla amb llum pròpia. Moltes pel·lícules i sèries han explorat dilemes existencials a través d’aquesta premissa, però poques ho han fet amb tanta intel·ligència i emoció.

2 temporades. 

L'enginyosa, introspectiva i estilitzada història d’Aziz Ansari sobre un actor indoamericà que navega pel món de l’amor, la gastronomia i la moda mentre viu a Nova York va causar sensació quan es va estrenar el 2015, però va desaparèixer durant cinc anys després d’una segona temporada influenciada pel neorealisme italià. En tornar, amb Ansari darrere les càmeres en lloc de davant, la sèrie va canviar de rumb per centrar-se en la Denise, un personatge secundari interpretat per Lena Waithe, que porta una vida tranquil·la amb la seva dona al camp. El gir narratiu és inesperat, però també dona lloc a un bell estudi de personatges, demostrant que el talent d’Ansari per explicar històries va molt més enllà de l’autobiogràfic.

3 temporades.

La sèrie original més vista de Netflix va trencar esquemes des del seu primer episodi. Tot i que les temporades següents van tenir alts i baixos, Orange is the new black us atraparà des del començament amb un guió intel·ligent i un repartiment de personatges inoblidables. Al final, decidir si és un drama o una comèdia queda a les teves mans, ja que ha guanyat un premi Emmy en ambdues categories.

7 temporades. 

Aquesta sèrie sud-coreana va ser un fenomen inesperat, convertint-se en el programa més vist de la història de Netflix després de la seva estrena el 2021. Un èxit encara més impressionant si es té en compte la seva premissa: una versió més violenta i despietada de Els jocs de la fam, on un grup de persones arruïnades i desesperades es veuen obligades a participar en diversos jocs infantils. El guanyador s’emporta un premi en metàl·lic descomunal; els perdedors, en canvi, moren d'un en un. A vegades resulta difícil de veure, tant per la seva duresa com per la seva tensió asfixiant, però un cop t’atrapa, és pràcticament impossible deixar-la.

2 temporades (la tercera prevista per al juny del 2025).

Si només ens fixem en els detalls, sembla la història d’un crim real: una dona trista entra en un bar, un jove cambrer sent llàstima per ella i acaba convertint-se en una clienta habitual. Després comença a rebre correus electrònics, centenars al dia, tots escrits de forma desastrosa, mentre la dona delira cada cop més. De fet, Mi reno de peluche es basa en una experiència real del guionista Richard Gadd, però la història d’un aspirant a còmic assetjat per una seguidora obsessiva no és més que un pretext per a una anàlisi honesta sobre la vergonya, l’empatia i la victimització, tot plegat amb una complexitat emocional poc habitual i tenyida d’humor negre. Al final, potser no tindràs del tot clar què pensar de la sèrie, però una cosa és segura: no te la podràs treure del cap.

Minisèrie de 7 capítols. 

Una comèdia sobre el món de l’espectacle protagonitzada per un popular actor d’esperit autodestructiu dels anys 90 que, a més, resulta ser un cavall, no és precisament fàcil de vendre. BoJack Horseman és, al cap i a la fi, una sèrie d’animals antropomòrfics i, alhora, una profunda reflexió sobre la depressió, l’avarícia, l’addicció, la fama, l’obsessió, l’abús i el trauma generacional. Contra tot pronòstic, també és una de les sèries més divertides de la petita pantalla, plena de gags visuals, humor mordaç i sense por d'endinsar-se en el costat més fosc per després sorprendre amb moments plens de tendresa.

6 temporades. 

La història del regnat d’Isabel II ha acumulat un sense fi de premis des de l’estrena de la seva primera temporada l’any 2016, i amb raó. El guió és brillant, les interpretacions són excepcionals i la fotografia és impressionant, donant lloc a una sèrie que fins i tot ha conquerit aquells que normalment són reticents a veure drames històrics.

6 temporades. 

Stranger ihings és un batibull vuitanter divertit i entranyable amb influències que van des de John Carpenter a Steven Spielberg passant per Stephen King, i que va enlairar-se gràcies al seu repartiment de nens amb aire de la colla de Els Goonies, obsessionats amb Dungeons & Dragons i liderats per l’Eleven, la noia amb poders telequinètics interpretada per Millie Bobby Brown. Davant l’amenaça de dimensions paral·leles, laboratoris plens de científics bojos i comunistes, situacions terrorífiques i la seva afició pels cliffhangers, aquesta sèrie és ideal per als amants de les maratons davant la pantalla.

5 temporades.