24 pel·lícules de Nadal que ens encanten

El dia abans de marxar de vacances per Nadal amb la seva família, en Kevin (Macaulay Culkin) fart de tots ells, desitja que desapareguin... i els seus somnis es fan realitat. Amb les presses pròpies de família nombrosa amb nens petits, se l'obliden a casa. Els nens dels 90 tenim escenes de 'Sol a casa' gravades a la retina, com aquella, fantàstica, en què el Kevin fa servir l'audio d'una pel·li de mafiosos per espantar el repartidor de pizza: "quédate con el cambio, sabandija asquerosa".

Una de les obres mestres de Billy Wilder, en què Jack Lemmon fa d'un oficinista que deixa la clau del seu pis als seus superiors perquè se n'hi vagin a cardar amb les amants. Tot succeeix a finals de desembre. Si l'heu vist, segur que el recordeu escorrent els espaguetis amb una raqueta de tennis. I també us recordareu d'un mirallet trencat que apareixia durant una celebració de Nadal, i de Shirley MacLaine sortint esperitada d'una festa de cap d'any sense menjar-se el raïm per jugar una partida de cartes. “Shut up and deal”, que deia.

Pels volts de Nadal, corre un repte per les xarxes que consisteix a intentar no sentir la cançó de Wham! 'Last Christmas' fins que acabin les festes. Segur que sabeu que és pràcticament impossible. Aquesta pel·lícula no només no vol evitar-la sinó que es basa en les cançons de George Michael. L'altre gran atractiu del film és que és protagonitzat per Emilia Clarke (sí, la mare de dragons).

Estrenada fa 25 anys, Matilda és una pel·lícula per veure en família després del dinar de Sant Esteve, des del sofà. La història d'una nena meravellosa, que resulta ser un geni, i la seva professora contra els pitjors pares de la història i la directora de l'escola, una dona ferm i tradicional.  

Molts recordem la barreja de por i fascinació que ens van provocar 'Malson abans de Nadal' i la figura de Jack Skeleton, rei del Halloween, que descobreix el Nadal i decideix segrestar el Pare Noel per apropiar-se de la festa. L'hivern del 93, Tim Burton ens va regalar un conte de Nadal macabre i entranyable, que barrejava elfs, neu i llumetes amb carbasses tenebroses i fantasmes tan coneguts com el de sota el llit i el que s'amaga sota l'escala. "Esto es Halloweeen! Esto es Halloween! Gritos en la oscuridad...". 

Obra de culte de tot nostàlgic vuitanter, el clàssic de Joe Dante segueix sent un dels millors productes nadalencs que la cultura pop ha registrat fins a la data. Segur que us sabeu les tres normes bàsiques de pe a pa. Però en canvi a la pel·lícula hi ha algunes referències ocultes molt 'nerds' que potser se us han escapat, com els homenatges encoberts a 'E.T.' o la rèplica de la màquina del temps d'H.G. Welles que de sobte apareix i desapareix al fons de l'escena.

Se n'ha dit de tot: d'indigerible púding nadalenc a desesperada sobredosi de sucre. Però què voleu: un bon xut d'amor i humor en aquestes dates, no fa mal. Richard Curtis, també guionista d'èxits com 'Quatre bodes i un funeral' i 'Notting Hill' ens planta davant d'una història de relats creuats que vol demostrar que l'amor és a tot arreu i a l'abast de tothom –en especial al Nadal, sí...– amb una desfilada dels actors britànics del moment (2003): Hugh Grant, Emma Thompson, Colin Firth, Keira Knightley...

A començament dels anys 80, Ingmar Bergman dirigia aquesta minisèrie per a la televisió sueca, ambientada a Estocolm, cap al 1900. El seu protagonista era un nen amb una imaginació poderosa, que a vegades feia por i tot. El primer episodi tenia lloc durant una festa de Nadal, on hi havia un teatret de cartró, criades amb còfia, relats de fantasmes i fins i tot un oncle borratxo que amb els seus pets era capaç d'apagar les tres flames d'un canelobre. Ell d'això en deia “petards nadalencs”.

Stanley Kubrick va recrear el món sinistre que Arthur Schnitzler descrivia al 'Relat somniat'. Una cinta retorçada, laberíntica, amb balls de màscares, drogues intravenoses i una orgia d'aires necròfils que tots tenim per obra de culte. Segur que us recordeu de Nicole Kidman despullada amb unes ulleretes rodones fumant-se un porro davant d'un mirall, mentre Tom Cruise, descamisat, apreix per darrere. Però potser alguns us heu oblidat que tot començava en una festa de Nadal, a la vora d'un avet lluminós. Jingle bells, jingle bells...

Guanyadora de l'Oscar a millor llargmetratge d'animació del 2019, Klaus explica la curiosa història d'un jove sense ambicions que arriba a un poble separat per l'odi. Allí, es trobarà amb el Pare Noel, amb qui s'iniciaran en una missió contrarellotge. 

Tim Burton ens ha fet estimar un munt de personatges fora del comú. En aquest cas va ser un jovenet Johnny Depp amb la pell blanquinosa, ulls melancòlics i tisores per mans, obra d'un inventor. Aquesta història sobre el dret a la diferència que una àvia li explicava a la seva néta una nit de Nadal té escenes mítiques com aquella en què l'Eduardo esculpia un àngel de gel per la Winona Ryder. O quan ella li demanava que l'abracés i ell, òbviament, li responia que no podria fer-ho.

Clàssic nadalenc per excel·lència. Si busqueu una dosi de bondat i bons sentiments, en aquesta pel·li de Frank Capra, estrenada poc després del final de la Segona Guerra Mundial, en trobareu a tonelades. James Stewart interpreta el paper d'un banquer honrat (i també desgraciat) que decideix suicidar-se el dia de la vigília de Nadal. Però just quan està a punt de fer-ho, una aparició angelical ho evitarà. Agafeu la manta més gran i peluda que tingueu a casa i escarxofeu-vos al sofà amb el cap sobre l'espatlla d'algú que estimeu molt.

Potser no ens vam criar escoltant 'Frosty the snowman', però tots tenim en la memòria aquell especial animat dels 'Peanuts' de Schulz que es va fer als anys 60 per a la televisió, en què Charlie Brown arrossegava la seva patològica malenconia sobre les fulles d'un parell de patins de gel. El gos Snoopy i els seus companys de fatigues ens van ensenyar que l'alegria d'aquestes festes té sempre un retrogust molt amarg i que en cada nadala hi ha un lament ofegat.

Un clàssic de Mark Waters que explica la història d'una jove que arriba per primer cop a un institut públic, on farà l'impossible per adaptar-se i agradar. Tots recordem l'escena de l'obra teatral protagonitzada per Lindsay Lohan, Rachel McAdams, Amanda Seyfried i Lacey Chabert... una representació nadalenca ben curiosa, si més no. 

És veritat que l'únic element nadalenc d'aquesta pel·lícula són els crèdits finals, on Wyan Wang adapta un relat de Paul Auster titulat 'Auggie Wren's Christmas story'. Hi surt Harvey Keitel esmicolant un pollastre greixós amb els dits ben bruts, assegut a taula amb una anciana cega que el dia de Nadal el confon amb el seu net. Acompanya l'escena la veu de whisky i navalla de Tom Waits cantant 'Innocent when you dream'. Per això, cada cop que la revisem, se'ns posa la pell de gallina.

A tots aquells que heu perdut la fe en l'esperit nadalenc, reviseu aquesta cinta fantasiosa de Robert Zemeckis. És la història d'un nen que havia deixat de creure en el Pare Noel. La nit del 24 de desembre, mentre dormia, un tren de xapa negra lluent com una sabata embetumada va arribar flotant sobre la neu i va parar just davant de casa seva, per endur-se'l en un viatge màgic cap al Pol Nord. El blau de la nit, el blanc de la borrasca, els llums de petroli que il·luminen els vagons... tot és d'un preciosisme que trenca el cor.

El francès Arnaud Desplechin crea aquí una fantasmagoria nadalenca amb una mala llet que aclapara. Hi trobem el seu actor fetitxe, Mathieu Amalric, empastillat fins al moll de l'os, caient de cap al carrer, en un pas de vianants, i cantant a ple pulmó en una església durant la Missa del Gall, com si amb la seva bogeria plantés cara a la mort. No hi falten referències al cine de Bergman ni al teatre de Shakespeare. De fet, la pel·lícula acaba amb una cita de Puck d''El somni d'una nit d'estiu': “Si nosaltres, les ombres, us hem espantat, penseu el següent: que no heu fet més que dormir i que tot s'arreglarà”.

El 1957, Dr. Seuss va publicar el 'best-seller' infantil 'Com el Grinch va robar el Nadal'. Als anys 60, Chuck Jones crearia la sèrie animada, en què el personatge adquiriria el verd nuclear que tots li coneixem. Va ser Jim Carrey qui li va donar la ganyota d'ogre, amb aquells llavis premuts com si hagués mossegat una llimona, en una pel·lícula estrenada el 2000. Recentment n'hem vist una última versió, en què Benedict Cumberbatch posa veu al monstret rondinaire.

Una altra adaptació del 'Conte de Nadal' de Dickens, ara amb Michael Caine en el paper d'Ebenezer Scrogee i els entranyables Teleñecos: Peggy, Gustavo (amb barret de copa!), Ruffo... amb la missió d'endolcir el caràcter del malcarat iaio. Una primera aproximació de Dickens per als més petits i una bona estona per a totes les edats. També és un plaer tornar a la calidesa dels titelles per Nadal en època de grans virgueries digitals.

I una més. Queda clar que durant els 90 els productors de cine van veure un diamant en brut en la faula nadalenca de Dickens. Potser no la posaríem aquí si no fos perquè l'Scrooge (que aquí és un executiu dèspota amb els seus treballadors) és ni més ni menys que Bill Murray, que sempre s'agraeix. Aquesta adaptació del Conte de Nadal s'apropa a la sàtira i els fantasmes que el visiten són un taxista de Nova York (passat), una estranya fada (present) i un missatger sàdic (futur).

“Siente un pobre a su mesa”. Aquesta comèdia de Luis García Berlanga dels anys 60 transcorre en una ciutat espanyola de províncies, on una marca d'olles ha patrocinat una campanya de caritat perquè cada família convidi un pidolaire a menjar a casa el dia de Nadal. Crítica a la classe burgesa que pretén eximir la seva culpa a base d'almoines, la pel·lícula té una sorna increïble. Aquí us deixem l'estrella de Betlem de cartró que fa voltes sobre una furgoneta.

John Huston va dirigir aquesta pel·lícula testamentària postrat en una cadira de rodes, connectat a una bomba d'oxigen, com si a cada pla estigués firmant el seu epitafi. És una brillant adaptació de l'últim relat de la sèrie 'Dublinesos' de James Joyce, que transcorre a Irlanda, en una llar de classe mitjana, durant la celebració de l'Epifania, la nit del 5 de gener. Acaba amb el famós monòleg de Gabriel Conroy, darrere d'una finestra plena de gebre, veient caure la neu sobre el cementiri, i sobre tots els vius i tots els morts.

El Nadal és època d'amor i germanor, sí. Però al Nadal també es mata gent. Això és el que passa a '8 Mujeres'. El propietari d'una mansió és assassinat a casa seva, a on hi viuen vuit dones. I quines dones:Catherine Denueve, Isabelle Huppert, Emmanuelle Béart... François Ozon ens endinsa en una comèdia musical a l'estil Cluedo per esbrinar quina de les vuit –totes tendres, poderoses i sospitoses– és l'autora del crim.

Tot i que l'exageració dels efectes especials pot restar-li una mica d'emotivitat al relat de Charles Dickens, Jim Carrey broda el personatge d'Scrooge, l'home malhumorat que rebrà la visita dels fantasmes passat, present i futur, per arreglar el mal que ha fet. Robert Zemeckis també ha dirigit mites com 'Forrest Gump', 'Retorn al futur' i '¿Quién enganñó a Roger Rabbit?'.