Quins són els temples de moda de la nit de la ciutat? Repassem els 10 millors locals i la seva fauna
Sutton (Tuset,13), l'última frontera. Si la creues, o ets algú o bé ho sembles. O potser el Rolex i el polo Dsquared t'han facilitat les coses. Hi veig jugadors d'handbol del Barça, algun de bàsquet, un presentador de televisió! Postureo pijo del bo, aquí hi ha virolla. He sortit per la zona alta, es diu que els millors filets de Kobe es mengen a Tuset. Vaig a mort, pesca radical, Jara y Sedal, però la veritat és que res de res. Surto del foc per caure a la brases, i se m'acut ficar els narius al Bling Bling (Tuset, 8-10), una massa palpitant de VIP i clons de Carlton Banks descolorits. Em sento com una sardina en una safata de caviar; el nom del local no enganya: luxe a dojo.
L'Universal (Marià Cubí, 182) ja és una altra cosa, els estilismes s'aparten més dels cànons high class per apropar-se al món dels mortals. Amb una bona dutxa, un polo sobri i unes nàutiques, n'hi ha prou per provar sort; de totes maneres començo a descobrir que en aquesta zona es borda molt, però es mossega poc. Per això m'apropo a l'Otto Zutz (Lincoln, 15), m'han dit que quan la cosa es posa calenta et pot tocar l'Euromillón, però no em toca ni la Loto 6/49: massa chulazo disfressat de raper xungo, impossible competir-hi. Última oportunitat. Conegut com la Piscifactoria, el Luz de Gas (Muntaner, 246) sempre és aposta guanyadora en l'art de la pesca amb rall, però alerta, és un mar veterà. Es guanya en experiència, però es perd en turgència. A la Sala B la mitjana d'edat baixa: mateix concepte, menys calbes i potes de gall.
Taxi! Quatre gintònics i ja he de demanar un préstec: la zona alta castiga la butxaca, però quan parlem de caça major no hi ha despesa inútil. Me'n vaig a línia de mar. He provat amb la fauna autòctona i no me n'he sortit, és el moment de posar en pràctica el mètode Vaughn. Sóc fan del CDLC (Pg. Marítim, 32), però l'evito. Busco nous reptes. L'Opium Mar (Pg. Marítim, 34) és com fer un viatge astral a l'Eivissa del Botox. Tothom s'exhibeix, s'imposa un turisme pijo que gasta sense por. El centre de la pista és una olla de pressió: fa olor de sexe, crema solar i colònia cara.
Trobo l'ambient del Shôko(Pg. Marítim, 36) un pèl més informal, em sembla que la gent és més jove, m'agrada la decoració, bon lloc per picar pedra amb universitàries estrangeres de família adinerada, la turca és considerable. Algú em diu que m'apropi a l'Eclipse de l'Hotel W (Pl. de la Rosa dels Vents, planta 26), un megaluxós club amb vista que sembla la festa d'aniversari de Roman Abramóvitx: dones esculturals, marques d'alta costura, paios amb les parpelles bronzejades, esportistes famosos... Miro a l'infinit, trec l'Iphone, truco a Teletaxi. És l'hora de tornar a casa, encendre l'ordinador i fer la derrota menys dolorosa amb l'ajuda de Sasha Grey.
