Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Ángel Corella: ara o mai

Ángel Corella: ara o mai

El ballarí s'acomiada dels escenaris estrenant una peça nova al Tívoli acompanyat d'Ara Malikian

Corella: Bourbon street
Per Bàrbara Raubert
Advertising

Ho deixa ben clar: "Aprofiteu-ho, que segurament no em tornareu a veure ballar". Una tragèdia per a molts dels seus seguidors, d'aquí i de l'altra banda de l'oceà. Però, com a mínim, s'acomiada per la porta gran: amb set quilos menys a sobre i a punt per enlairar-se en salts i piruetes, en els dos espectacles amb música en directe que ha muntat per a l'ocasió: 'A+A' (estrena mundial a Barcelona) i 'Bourbon Street'.

Per a 'Bourbon Street', estrenada fa un mes a Valladolid, tindrà l'orquestra de música jazz New Orleans Pussycats i una ambientació alegre i festiva. El plat fort, però, és 'A+A', un espectacle creat en col·laboració amb l'excèntric i brillantíssim violinista d'origen armeni Ara Malikian. "Estem en la mateixa òrbita", diu Corella.

"M'havien avisat que ens assemblàvem, i la veritat és que, tot i que ell és més tímid i jo no paro de xerrar, a l'escenari tots dos donem el 200%". Podríem afegir que Malikian va descabellat, amb els braços coberts de polseres negres, i una camisa lligada a la cintura, mentre que Corella es presenta, com sempre, perfectament pentinat, amb un rellotge de pes i l'americana curosament descordada. Però té raó pel fet que tots dos són rars espècimens tocats amb la vareta de la genialitat, cadascun dins el seu món, i que no han volgut sotmetre's als camins ja marcats, sinó que han intentat guiar-se per la brúixola dels seus gustos i desitjos.

"No descarto anar a dirigir alguna companyia als EUA, però abans em volia dedicar un any a ballar i gaudir-ne a fons, és el meu comiat després de set anys intentant fer rutllar la companyia a Barcelona". El seu projecte del Barcelona Ballet, l'escola a Figueres, la col·laboració amb el Liceu... han estat moltes energies que han acabat en no res. "Teníem els millors ballarins per aconseguir-ho, només cal veure on són ara: al Boston Ballet, a l'English National Ballet, al Birmingham Royal Ballet...".

També té molt clar de qui és la culpa: "Al nostre país només s'inverteix en esport, mentre que als artistes se'ls entorpeix la feina. Penso que els polítics volen un país d'incultes".

També t'agradarà

Advertising
Teatre, Teatre contemporani

Les obres d'aquí que has de veure

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. Lo Tuyo y lo Mío Apostar per una idea senzilla i triomfar. 'Lo tuyo y lo mío' és tan simple i rodona com una bona tornada pop, com la història de noia coneix noi, s'enamoren, entren en crisi, s'enganyen -ell amb un altre-, i passi-ho bé. Tot explicat enllaçant aquestes cançons que ens acompanyen com sarna amb gust. Les lletres d'èxits de Shakira, Rafael, Julio Iglesias, els Zombies, Karina, Delafé, Rocío Jurado, expliquen la comèdia romàntica sense necessitat de subtext o dobles sentits. Aquellos días azules 'Aquellos días azules' és un gran espectacle per a tots els que encara no han signat el testament de la seva infància. Marc Artigau (director), Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé (actors, músics, cantants) estan en aquesta edat límit en què aquest document imaginari encara conserva la tinta fresca. El seu concert còmic-poètic té el mateix efecte revulsiu que trobar un cromo vell de Panini entre les pàgines d'un llibre amb oracions subordinades. Losers (perdedors) 'Losers' és la nova comèdia romàntica de Marta Buchaca. Ella es diu Sandra i és una soltera que voreja els quaranta,

Advertising