Les obres d'aquí que has de veure

Un estrany ritual assegura l’estabilitat d’un poble on els desitjos sexuals són sistemàticament reprimits amb tota mena de tortures. Anualment, s’hi sacrifica la vida d’un jove, que és llançat al riu per comprovar el bon estat del túnel subterrani que passa sota la vila. En el violent rigor d’aquest ordre ferri, sembla que qualsevol dissidència pugui provocar un cataclisme de conseqüències imprevisibles. Obra mestra de la narrativa catalana, aquesta novel·la publicada pòstumament està considerada el gran testament literari de Mercè Rodoreda.

A la Rambla de les Flors, s’hi passegen amb tota promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d’excepció de les agitacions polítiques, la parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer. I avui, vuit dècades després que Josep Maria de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.

“Sovint se’ns remet a la nostra historia –personal, familiar o col·lectiva- per explicar i entendre qui som i les nostres circumstàncies actuals. Partint d’aquesta premissa, de quina manera i des de quin lloc construïm la memòria?” Aquesta es la pregunta que és va fer el dramaturg i director Josep Maria Miró i per buscar una resposta va escriure 'Cúbit'. No és nou que la memòria és una gran creadora de ficció i que qualsevol relat pot tenir, sol tenir, versions no només diferents sinó oposades.

En Tomàs és vidu, té més de setanta anys, viu sol, i el metge l’obliga a estar-se del cafè, la llet, la sal i dels greixos. Un bon dia, la seva filla Montse li du un regal inesperat: la maqueta d’un Seat 600. Ella, que és metgessa sense fronteres i es passa més temps lluny que no pas a prop, ha pensat que el regal mantindria en Tomàs entretingut; més encara, reconstruint una còpia a escala del vehicle que van tenir a casa durant tants i tants anys fins a convertir-se en un membre més de la família.

"Aleshores, Elena i Max han trencat de veritat?" Elena (Martín) i Max (Grosse Majench) són/eren parella i formen part del Col·lectiu VVAA. En aquest dubte compartit per dos espectadors a la sortida del teatre es troba la fortalesa i la debilitat de 'This is real love', el seu últim projecte. Aquesta estimulant proposta (festa trapeton, ritual new-age, performance, coreografia participativa i Ted Talks) peca de certa característica generacional: no acabar de clavar dents i urpes en els importants temes que toca i denuncia.

Guillem Clua debuta a la Sala Gran del TNC amb una obra sobre les transformacions que durant les darreres dècades han alterat alguns imaginaris morals sobre els quals s’havien estructurat territoris importants de la identitat catalana. Després d’haver gaudit d’una carrera política brillant a les institucions catalanes, amb una vida pública immaculada, un destacat jutge s’enfronta als fantasmes que li turmenten secretament la consciència.

En l’afany d’explorar altres teatralitats, La Ruta 40 i el director i dramaturg Ferran Dordal van de viatge a les distorsions socials del turisme global en la nostra societat líquida.

L'actriu, creadora, professora i educadora social Carla Rovira ha estat escollida artista resident d’aquesta temporada al Teatre Lliure. La seva proposta d’estudi tracta de la mort i de com ens hi enfrontem.