Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Hotel: retrat d'una nova companyia de dansa

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Hotel
© Noemí Elías Hotel

Hotel: retrat d'una nova companyia de dansa

Són Lorena Nogal, Inma Asencio, Anna Hierro, Rober Gómez, Clàudia Brufau, Èlia López i Laia Duran, i es coneixen de La Veronal

Per Bàrbara Raubert
Advertising

Les primeres habitacions d'un hotel molt peculiar s'obren aquesta setmana al públic: espais de creació propiciats per uns ballarins en busca de creadors agosarats, en aquest cas la belga Marie Gyselbrecht que presenta l''Habitació 13: Taverne', una peça sobre la feminitat, i el català Quim Bigas, l''Habitació 5,89A: Cap ací', sobre trajectòries i inèrcies, tots junts a la Sala Hiroshima.

Els hostes d'aquest Hotel-Col·lectiu Escènic que ara s'estrena són Lorena Nogal, Inma Asencio, Anna Hierro, Rober Gómez, Clàudia Brufau, Èlia López i Laia Duran, companys de promoció a l'Institut del Teatre. Diuen que això no els ha dotat d'un estil concret però sí d'una gran flexibilitat i d'una fortíssima amistat.

Aquest era un dels al·licients de crear Hotel. "Ens coneixem sent uns adolescents -explica Clàudia Brufau, l'única del grup que ara no balla, sinó que fa de periodista i productora-, i això uneix molt. Alguns s'han trobat a La Veronal, però n'hi ha d'altres, com l'Èlia, que se'n va anar a Alemanya i tenia ganes de tornar amb els que van ser els seus companys, per veure com cadascú ha anat evolucionant, i què podem fer de nou encara".

Habitacions 13 i 5,89 A (HOTEL – col·lectiu escènic) from Sala Hiroshima on Vimeo.

El segon desig era la creació d'un projecte de llarga durada que pogués respondre a les seves inquietuds, tal com ho explica la Laia Duran: "Acabo de fer 35 anys i voldria morir en escena, però veig que no existeix cap projecte que pugui oferir-me la continuïtat que imagino. Sempre he d'estar pendent que els coreògrafs em truquin i, encara que sé que alguns compten amb mi per a les seves creacions, pot ser que un dia, d'aquí a un temps més o menys llarg, ja no els interessi". La majoria d'audicions no accepten ballarins de més de 32 anys. "Estem entrant al no-mercat", s'exclama la Laia.

Per això calia prendre la iniciativa i fer ús de la imaginació d'aquests "cossos pensants" que són els ballarins, capitanejant un projecte autoproduït i engegat gràcies a la complicitat i l'aliança de tots els que hi participen.

Existeixen iniciatives similars a l'estranger on l'èmfasi està en els intèrprets més que ens els coreògrafs, com Dance On, amb ballarins de més de 45 anys procedents de la companyia de William Forsythe o, a casa nostra, La Bolsa, que va arrencar també per iniciativa d'uns ballarins que volien continuar en contacte amb el seu mestre, el coreògraf Thomas Hauert. Però no es tracta només de suplir les necessitats dels ballarins, a Hotel també es vol posar als creadors en situacions noves que facin créixer el panorama creatiu. Així van demanar a Marie Gyselbrecht, de la companyia Peeping Tom, i a Quim Bigas, aquest coreògraf de Malgrat de Mar que juga amb fils mentals, que omplissin les primeres estances d'aquest espai d'aixopluc creatiu. "Els vam dir que somiessin i que nosaltres intentaríem que el somni es fes realitat".

NO T'HO PERDIS: Les millors obres de la cartellera de Barcelona, segons els crítics de Time Out

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising