Teatre i dansa a Barcelona: les obres que no et pots perdre

No era fàcil portar a l’escenari una història formalment complexa i tan voluminosa. Carlota Subirós se’n surt prou bé perquè tant la dramatúrgia com la posada en escena il·luminen amb claredat, encara que força esquemàticament, l’èpica femenina d’aquesta dona i el seu pensament en temes tan universals com el matrimoni, el sexe, el masclisme, la violència i el desencís de la sempre esperada revolució.

Broadway mai no ha estat aliè a les turbulències de la seva metròpoli. La Gran Depressió treu el cap entre les espectaculars coreografies de 'Gold Diggers of 1933'. Pel·lícula que mostra les dues cares del negoci: el glamur davant del públic i la dura vida entre bastidors. 'A Chorus Line' de Michael Bennett posseeix el mateix esperit, actualitzat a la profunda crisi que vivia Nova York el 1975. Escassejaven els grans xous. Mals temps per als centenars de ballarins que es buscaven la vida.

D'un espectacle de màgia no se'n pot explicar res, cap truc, cap entrada, ja que si ho fa, el crític, com a la física quàntica, passa a formar part de l'espectacle. Així que l'únic punt de vista assumible és el de l'anàlisi de la dramatúrgia, perquè 'Nada es imposible' té una dramatúrgia, una història que relliga els números per convertir-lo en un espectacle rodó. No m'estaré de dir, tanmateix, que Antonio Díaz, com a mag, es mereix més estrelles de les canòniques: sis, set... No és d'eixe món.

Tot repassant els esquetxos dels espectacles de Tricicle al llarg de 40 anys (i en són 99, segons ens diuen) n'he trobat alguns de magnífics que no hi són, a 'Hits', el seu comiat des escenaris. És una cosa que li pot passar a qualsevol seguidor d’aquests magnífics pallassos silents que, com li passa a tothom, s'han fet grans i que, amb bon seny i abans de caure en una certa decadència física, han decidit dir adéu.

La crueltat dels nens a les escoles que deriva en l’anomenat 'bullying' és paradoxalment una qüestió educacional que, tot i la conscienciació imposada fa uns anys, segueix aportant casos terribles que poden acabar amb el suïcidi del menor assetjat. El dramaturg andalús Paco Bezerra aborda el tema a 'El pequeño poni', i ho fa a partir d’un fet real que va passar el 2015 a Carolina del Nord (EUA). No es tracta, però, d’un teatre documental i l’objectiu de l’autor diria que va més enllà del cas concret per plantejar una qüestió sistèmica de rebuig d’aquell que per ser gras, portar pantalons curts o el que sigui es converteix en víctima dels companys.