Teatre i dansa a Barcelona: les obres que no et pots perdre

El Liceu acull una explosió energètica dels joves ballarins d’IT dansa en un triple programa que inclou 'Kaash', espectacle de dansa pura, amb música basada en gran mesura en les percussions tribals, que ens trasllada a una Índia enèrgica i salvatge: 'The Prom', amb Lorena Nogal, ballarina formada a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la companyia IT Dansa i 'Whim Fractured Fairytale', una peça sobre com, externament, hem de mantenir el seny, fins i tot quan ens estem tornant bojos per dins.

Creació del coreògraf i artista Quim Bigas per a Hotel – col·lectiu escènic, una peça de quatre intèrprets que repensa la presència del cos com a objecte volumètric i vector de força en un espai determinat. Proposta: Quim Bigas. Interpretació: Roberto Gómez, Anna Hierro, Èlia López i Lorena Nogal.

La 6a edició del Maldà enDansa, cicle de peces curtes de dansa d'El Maldà proposa del 29 de maig al 9 de juny 6 peces curtes en 2 programes diferents. El primer d'ells, del 31 de maig al 2 de juny presenta una proposta del Colectivo Sin Par de Granada, 'Efecto Siam', inspirat en la connexió dels germans siamesos; 'One to Another', proposta de CobosMika Company, que busca la fisicalitat extrema combinant el hip-hop, l’acrobàcia i la dansa contemporània; i 'Playazoooh!!!' un espectacle de dansa-teatre en clau d'humor de la mà d'Helena Canas & Marc Lapuerta. El segon programa, del 7 al 9 de juny, podrem veure la peça que proposa Raquel Gualtero, 'Amaro', un viatge amb moviments abstractes i música medieval; un duo de dansa, Larama, format per Alexander López i Laia Camps, que presenta la proposta 'Es uno, dos, uno en dos... ¿Qué es?' i la companyia italiana ODM | ocram dance movement amb 'Amuninni', una reflexió sobre la traïció i la fidelitat.

La magistral obra de Txaikovski i del ballet clàssic torna a Barcelona amb el Ballet de Moscou, companyia que celebra enguany 30 anys de la seva creació amb 'El Llac dels Cignes', dirigida pel seu fundador, Timur Fayziev. Una llegenda eterna que narra la història del Príncep Sigfrid enamorat de la bella princesa Odette i encara que està encisada per un malvat bruixot, la força de l'amor que senten els joves els alliberarà de tot malefici. L'acció transcorre en un ambient de màgia amb fabulosos ballarins.

Dirigit per Antonio Najarro, 'Zaguán y Alento' és un dels espectacles més interessants del Ballet Nacional de España. Una proposta que barreja el amenc amb el tango i el jazz en una fusió fascinant per a la vista i l’oïda. Fidelitat a la tradició i risc per obrir nous camins són alguns dels eixos motrius d’un espectacle amb el qual el Ballet Nacional de España torna al Liceu després de l’èxit de Sorolla el 2015.

La companyia internacional de dansa flamenca Barcelona Flamenco Ballet porta al Teatre Goya l'espectacle 'Atrapado en el tiempo', dirigit David Gutiérrez, un dels referents innovadors del flamenc, que aconsegueix evocar una dura experiència personal marcada per l'afany de superació i sacrifici molt presents en la carrera d’un bailaor. Un espectacle en el qual predomina la fusió del flamenc més pur, amb danses contemporànies i jazz.

Tres coreògrafes (Emily Molnar, Sharon Eyal i Crystal Pite) són el cos i l'ànima d'aquesta jove companyia canadenca dirigida per Molnar i que és del més nou i innovador que ha sorgit en el món de la dansa mundial. Amb la coreografia de la directora artística del Ballet BC, 'To this day', a ritme de blues i de la guitarra de Jimi Hendrix, podrem veure dues peces més. Una, la signa Sharon Eyal, una artista nascuda a Jerusalem que va ballar a la Batsheva Dance Company. És coautora amb el també israelià Gai Behar de 'Bedroom Folk', una coreografia amb música electrònica d'Ori Lichtick per a divuit intèrprets creada per al Nederland Dance Theatre. És una peça tan hipnòtica i salvatge com atrevida i plena d'energia que arrenca amb uns solos amb elements gairebé humorístics i acaba en espectaculars moments de grup. La tercera coreògrafa és Crystal Pite, associada a la companyia. És l'autora de 'Solo Echo', darrera peça del programa. Té com a base dues sonates de Brahms i dibuixa un recorregut entre l'adolescència i la madures. 

Alessandro Sciarroni és segurament l'artista escènic italià que més alegries ens ha donat en els últims anys. I aquí parla de la necessitat que tots tenim de sentir-nos estimats, però també el dolor, dos temes centrals d'un espectacle que es basa en el riure, però no sempre en l'humor. Té com a títol el nom d'un dels arquetips del pallasso, aquell que, amb el nas vermell, tot ho embolica i tot ho espatlla. Aquest personatge dona títol a un muntatge en què els nou intèrprets en escena es comuniquen únicament i exclusivament, mitjançant el riure. Autoria i direcció: Alessandro Sciarroni. Interpretació: Massimiliano Balduzzi, Gianmaria Borzillo, Marta Ciappina, Jordan Deschamps, Pere Jou, Benjamin Kahn, Leon Maric, Francesco Marilungo, Cian Mc Conn, Roberta Racis, Matteo Ramponi.

'White Bouncy Castle' és un espai coreogràfic pensat pel gran coreògraf nord-america William Forsythe amb l'objectiu d'acollir exclusivament espectadors i espectadores i que, per tant, no requereix de cap intèrpret. És un cub gegantí que pren la forma d'una mena de gran castell inflable de color blanc dins del qual les persones que el visiten estan convidades a deixar-se caure i rebotar, a sentir el seu cos completament desestabilitzat al so d'una composició musical creada per Joel Ryan. Gaudiu de l'absurd social que representa i de les sensacions, gairebé addictives, que us provocarà. Concepció: Dana Caspersen, William Forsythe, Joel Ryan.