Teatre i dansa a Barcelona: les obres que no et pots perdre

'Bodas de sangre' parla de la passió irrefrenable, d’aquella pulsió que arrossega la voluntat i esmicola la raó, en una societat tancada i ritualista on hi ha poc o cap espai per a la llibertat individual. És l’obra de Lorca més estrenada i de ben segur també la més complexa dins del cicle de les tragèdies andaluses. I ho és, al nostre entendre, per la seva càrrega simbòlica i per la intensitat d’una paraula poètica que ens deixa a la memòria un ressò persistent. És també una obra sobre les dones, com 'Yerma' o 'La casa de Bernarda Alba', i una obra amb grans papers femenins que en la proposta aixecada per Oriol Broggi compta amb Nora Navas i Clara Segura com estrelles indiscutibles. Elles protagonitzen una sèrie de duels dramàtics memorables, ja sigui com la mare i la nòvia o la lluna i la mort. I parlem de duels perquè Broggi emmarca el text en una realitat indefinida amb aromes de 'western' mexicà on un esquelet alça la trompeta per puntejar una coneguda melodia, i en un espai rectangular flanquejat per dues llargues tanques de fusta d’aquelles on els cowboys lligaven el cavall abans d’entrar al saloon. Del cavall se’n parla molt a l’original i en aquesta versió es materialitza amb Juguetón, un majestuós, atlètic, bellíssim mascle negre al qual només li faltaria dir-se Jerónimo. Una presència que sublima la sempre cuidada qualitat estètica dels espectacles de Broggi i fa més palesa la sexualitat apassionada que nia en l’argument i en el comportament del furiós Leonardo i

Text i direcció: Lluís Pasqual. Amb: Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès, Joan Solé.   No hi ha dubte que Lluís Pasqual ha liquidat un deute de la societat amb una generació. I que ho ha fet amb un magnífic espectacle de teatre document basat amb relats del supervivents, sota la calidesa d’un quartet de corda i unes projeccions històriques que contextualitzen les mentides dels contrincants en la guerra fratricida. Un homenatge en forma de funeral laic, el que no van tenir en el seu moment, quan fins i tot es proposa als espectadors aixecar-se i oferir un minut de silenci a totes les víctimes i que troba en la conclusió els moments més dolorosos i emotius.   Són els sis monòlegs dels 'biberons' que al llarg de poc més d’una hora han explicat qui eren quan els van cridar a files, per què hi van anar i com van viure el conflicte a les trinxeres de l’Ebre en un relat que inevitablement ens recorda la pel·lícula 'La vaquilla' de Berlanga. Una mirada esfereïdora sobre la crueltat dels dos bàndols perquè a la fi aquesta litúrgia constata amb l’horror i l’absurd de totes les guerres en una funció molt ben interpretada pels joves de la Kompanyia del Lliure i amb una direcció de gran pulcritud i serenor.  

Espectacle interdisciplinar on veurem ballar un violí i tocar una ballarina; on la dansa ens explica el que la paraula ha insinuat, i la música ens fa viure els sentiments dels que parla la història. 'Elisabetta' ens apropa la història d’un amor fosc i molt humà, basat en la novel·la d’Ernesto Pérez Zuñiga 'La fuga del maestro Tartini'.Idea original i direcció: Mireia Vila. Creació: Neus Elfa i Mireia Vila. Amb: Mireia Vila (violí) i Neus Elfa (dansa).

Pot Teatre presenta 'Aquí no paga ni Déu' una comèdia àcida original de Dario Fo que esdevé una sàtira crítica de la societat molt pertinent en el context de la crisi mundial actual i que reflecteix els comportaments d'uns personatges extrems però molt representatius de qualsevol país desenvolupat d'avui dia. Direcció i adaptació: Albert Gràcia. Dramatúrgia i adaptació: Marc Angelet. Intèrprets Ariadna Rallo, Albert Fèrriz, Ana María Martínez, Fernando Moreno, Sandra Martín, Margarida Padrós, Manuel Valdivieso, Meritxell Esturo.

Obra que mostra com la poesia pot canviar a les persones i com setanta anys després de la mort de Federico García Lorca encara patim situacions de repressió per raons ideològiques. L'obra ens situa dins de la presó on un activista ha estat detingut per participar en una manifestació que va acabar amb aldarulls i un guàrdia civil va perdre un ull. Pedro espera el judici a la presó i encara té coartada la guàrdia civil lo pressiona i maltracta. Aquesta situació li provoca una depressió que no el deixa ni menjar, llavors li assignen un psicòleg per revertir la seva situació. Aquest resulta ser un apassionat de la poesia i en concret de Lorca. La casualitat fa que la poesia Lorquiana sigui una eina per treure al pacient de la depressió i finalment es crea un paral·lelisme entre el pres i el propi Lorca. La relació amb la guàrdia civil, la denúncia al règim i al sistema, la traïció de la seva germana, la tortura i ... aquesta obra no parla de Lorca però sempre està present. Els seus escrits i poemes fan avançar l'acció de tal manera que es converteixen en situacions del pres, en els seus somnis o en les seves pors. Direcció i dramatúrgia: Pedro Victory i Josuè Guasch. Intèrprets: Pedro Victory i Josuè Guasch.

El col·lectiu mexicà Vaca 35 ens va sorprendre molt favorablement fa cinc anys amb una explosiva i carnal visió de 'Les criades' de Genet. Posteriorment varen triomfar a la Fira de Tàrrega i a La Villarroel amb un joiós espectacle de participació amb el qual s’homenatjava els familiars morts. La nova proposta estrenada a la sala Atrium connecta amb l’imaginari de la companyia relligat indefectiblement a la cultura mexicana, però amb menys encert. 'Josefina la gallina puso un huevo en la cocina' és un monòleg amb atractives arrels atàviques que denota el seu procés de creació col·lectiva en la disparitat dels fragments i l'escassa cohesió dramatúrgica amb un resultat certament caòtic. Una mena de ritual en què conflueixen apunts de vida d’un transsexual, la impunitat dels assassinats a Ciudad Juárez, la reivindicació de la individualitat i la immensa solitud que ens acompanya sobre una metàfora que ve a ser, amb la musica d’acordió, l'aportació més interesant, i segurament simbòlica, per més que no acabi d’exprémer el seu últim sentit. I és que el protagonista, José, és una gallina. Direcció: Diana Magallón. Dramatúrgia: Creació col·lectiva de Vaca 35. Intèrprets: José Rafael Flores (actor) i Alberto Rosas (músic).

La màgia arriba a la Sala Versus Glòries en sessió nocturna. Un esdeveniment únic amb cinc dels mags amb més prestigi del panorama nacional. Màgia potent, humor irreverent, ironia, un llenguatge col·loquial i amb la participació activa del públic, són alguns dels ingredients d'aquest espectacle. Un recorregut pels grans clàssics de la Màgia i un tribut als mestres de l'especialitat amb David Stromboli (del 30 de maig al 03 de juny), Passadis Màgic (el 6 de juny), Isaac Jurado (del 7 al 10 de juny), Joaquín Matas (del 13 al 17 de juny), Mario López (del 20 al 24 de juny) i Miguel Ángel Gea (del 27 de juny a l'1 de juliol).

A dos éssers que no es coneixen se'ls fa cada vegada més palpable la seva solitud amb l'arribada de la Tardor. Tractant de ser indiferents a això i de dissimular el seu estat gairebé caduc, la seva trobada provocarà un inesperat terratremol d'emocions que els sacsejarà sense saber bé a on anar, de sentir ni que fer. Vulnerables davant els nous sentiments, viuran una història delirant en què no sabran si estimar-se o odiar-se, però en la qual ja mai més podran estar l'un sense l'altre, deixant-se portar com dos fulles seques pel joc i la comicitat del pallasso . Només el vent sabrà si bufarà al seu favor o en contra i només quan pari coneixerem la resposta. Creació i interpretació: Marina Garcia Lucas i Javier Pastor Giménez. Co-direcció: Carlo Mô (Carlos Pérez Aznar).

Sentir el vertigen a la cara. Caure des del lloc més profund, emmarcat en la teva pròpia estructura, la que et protegeix, però t'atrapa, la que et bressola, però et asfíxia. I tractar de salvar de tu mateix amb la millor fórmula, l'humor irremeiable. Direcció: Carlos Pérez Aznar (Carlo Mô). Creació i interpretació: Marina García Lucas i Javier Pastor Giménez (Luc & JotaPe).