Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
La importància de ser Frank
Foto: Felipe MenaLa importància de ser Frank

Teatre i dansa a Barcelona: les obres que no et pots perdre

Seleccionem les millors representacions de teatre, dansa i comèdia que hi ha actualment a la cartellera

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

La cartellera teatral i de dansa acostuma a oferir tantes actuacions interessants que és difícil decantar-se'n per alguna. Per això us hem preparat aquesta selecció amb les obres de teatre, dansa i comèdia més interessants que podreu trobar als teatres de Barcelona.


NO T'HO PERDIS: Els actors i les actrius més sexis

Les millors obres

  • 4 de 5 estrelles
  • Teatre
  • Dreta de l'Eixample

'Màquina Hamlet', o 'La màquina Hamlet', com han decidit titular-la a la Sala Atrium, és el cim del teatre postdramàtic de l'últim quart del segle XX. Una obra de només nou pàgines en què Heiner Müller va destil·lar tot el coneixement que havia adquirit del text clàssic de Shakespeare després de prop de trenta anys d'estudi, i d'obsessió, a banda d'abocar-hi la seva biografia. Un exercici de depuració dur i espinós que ho deixa tot en mans del director d'escena, obligat a interpretar cadascuna de les paraules del dramaturg alemany, decisives totes, cap d'arbitrària.

Marc Chornet ha decidit situar-la en una habitació d'hotel i comptar amb només dos intèrprets (Xavier Torra Xuriguera i Anna Pérez Moya), i apostar-ho tot al disseny de so, una cosa que ja va fer Bob Wilson en una de les més icòniques posades en escena de la peça, als anys 80. D'aquí que ofereixi auriculars als espectadors, que no rebran instruccions ni res de semblant, sinó que els faran servir per immergir-se més profundament en la peça.

  • 4 de 5 estrelles
  • Teatre
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample

A Enrico Ianniello ja el coneixíem gràcies a Oriol Broggi, de 'Filumena Marturano' o 'Questi fantasmi'. Sabíem que és un actor de primera línia napolità, que també ha fet fortuna a l'audiovisual, al 'Mia madre', de Nanni Moretti, per exemple. O que és el principal responsable de l'èxit de les obres de Pau Miró a Itàlia, de qui n'és el traductor. Però mai no l'havíem gaudit, a casa nostra, aguantant tant de pes en escena com en aquest 'La veritat de la mentida'.

Tot passa per Ianniello. Gairebé no desapareix. I és el seu conflicte el que mou la peça, entre l'admiració per l'amic que ha canviat de vida a través d'una nova parella, molt més jove que l'anterior, i l'amor, sí, que sent per la seva esposa, amb qui fa almenys vint anys que està casat. L'autor, Florian Zeller, el mateix d''El pare' i 'La mare', la va escriure per a un altre tòtem, Daniel Auteuil, el Daniel a qui dona vida Ianniello, un home indecís, editor de professió, que sol fer el que li mana la dona, bon cuiner i sense ganes de ficar-se en problemes.

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Teatre
  • El Raval

Quan Rousseau (Pep Planas) li acaba de confessar a Voltaire (Josep Maria Flotats) que, efectivament, va abandonar els seus cinc fills, Flotats mira el públic, fa una pausa i s'asseu. Són cinc segons que fan que el que acaba de dir Rousseau no caigui en sac buit, perquè el públic copsi la gravetat del moment. És un dels clímaxs de la funció. Un petit detall, potser minúscul, la pausa, el moviment, que fa volar molt amunt aquesta versió de 'La disputa' de Jean-François Prévand que tenim al Romea.

  • 4 de 5 estrelles
  • Teatre
  • Comèdia

La sèrie infantil francocanadensa 'Espies de veritat' va ser un fenomen a totes les llars catalanes de 2002 a 2013. Les protagonistes (Sam, Clover i Alex) eren tres noies d'un institut tocat i posat de Beverly Hills que, tretes de la seva rutina, eren cridades a acomplir missions impossibles, de les quals se'n sortien sense despentinar-se. Tres noies que podrien ser les Spice Girls convertides en trio que Berta Prieto i Lola Rosales agafen com a referents per fer una obra que apel·la directament a la generació que les va veure. I que aconsegueix interpel·lar-la des d'un cert cansament d'estar cridats a salvar el món.

Publicitat
  • 3 de 5 estrelles
  • Teatre
  • El Raval

'La ronda' d'Arthur Schnitzler deu ser una de les obres més versionades del teatre contemporani. Des de 'L'habitació blava' de David Hare, que vam veure fa uns anys al Romea, fins a aquests '17 esbossos des de la foscor' de Roland Schimmelpfennig que La Danesa acaba d'estrenar al Tantarantana. Deu escenes que retrataven la societat vienesa de 1900 i que avui, adaptades, esbossen la nostra a partir de parelles de personatges captats abans o després d'un encontre amorós.

  • 3 de 5 estrelles
  • Teatre
  • Fort Pienc

Passada mitja obra, tres homes es queixen. Asseguts, eixarrancats, diuen que les dones excepcionals que veuen a la tele són massa extremes, que la gent corrent com ells no interessa perquè són això, “normals”. Tres paios que representen una societat que es resisteix a assumir que avui dia són elles les que tenen històries a explicar. Fins aquí l'obra de Joan Yago va pujant, però aleshores comprovem que tot continua més o menys igual, amb personatges femenins que desperten contradiccions en el públic, cada cop una mica més extrems.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat