Teatre i dansa a Barcelona: les obres que no et pots perdre
Seleccionem les millors representacions de teatre, dansa i comèdia que hi ha actualment a la cartellera
La cartellera teatral i de dansa acostuma a oferir tantes actuacions interessants que és difícil decantar-se'n per alguna. Per això us hem preparat aquesta selecció amb les obres de teatre, dansa i comèdia més interessants que podreu trobar als teatres de Barcelona.
NO T'HO PERDIS: Els actors i les actrius més sexis
Les millors obres
Això ja ho he viscut
Els endevins no coneixen el futur. Les seves prediccions són simplement, o no tant simplement, records de vides anteriors. Serem capaços, doncs, de canviar el que sembla escrit? Això es el que vol esbrinar el doctor Görtler, un professor alemany que es planta en un idíl·lic hotel rural de la vella Anglaterra tot fent estranyes preguntes sobre els hostes que han d'arribar o els que ja hi són. Görtler és el motor d’aquesta enigmàtica història que abunda en el misteri del temps i a qui dona vida un superb Carles Martínez en una de les seves millors interpretacions.
Grec 2019: Casa de nines, 20 anys després
Nora, la protagonista de l’obra d’Ibsen, torna a casa 20 anys després del més famós cop de porta. Un magnífic pretext per a què el dramaturg nord-americà Lucas Hnath replantegi temes universals com la utilitat del matrimoni i, encara més, els peatges que cal pagar per eludir les convencions socials. Sobre aquestes qüestions Hnath aixeca una magnifica funció de teatre en la qual cadascun dels protagonistes exposarà les seves raons i els seus desitjos, a banda, ai las, dels seus interessos.
El pequeño poni
La crueltat dels nens a les escoles que deriva en l’anomenat 'bullying' és paradoxalment una qüestió educacional que, tot i la conscienciació imposada fa uns anys, segueix aportant casos terribles que poden acabar amb el suïcidi del menor assetjat. El dramaturg andalús Paco Bezerra aborda el tema a 'El pequeño poni', i ho fa a partir d’un fet real que va passar el 2015 a Carolina del Nord (EUA).
Grec 2019: El cartógrafo
A 'El cartógrafo' el mateix Juan Mayorga desfà el misteri: l'obra és el mapa. El text, que torna a la foscor històrica de l'Holocaust ja tractada a 'Himmelweg', és el mapa d'un intricat encreuament de camins en el temps entre l'obsessió d'una dona per descobrir què hi ha de cert en la llegenda d'un cartògraf jueu i la seva néta , cartògrafs cabalístics d'una carta de la degradació del gueto de Varsòvia, i la recreació de la història d'aquesta nena.
Tierras del Sud
El nom de Santiago Maldonado potser els sona, perquè, al 2017, la seva desaparició durant una operació policial contra els maputxes va aixecar certa indignació internacional. Però segur, com diuen Txalo Toloza i Laida Azkona, que no han sentit a parlar mai ni de Rafael Nahuel ni de Micaela Johana Colhuan, dos maputxes assassinats per la gendarmeria argentina, pocs mesos després de l'esclat del cas Maldonado.
La millor dansa
Grec 2019: Torus
La companyia Humanhood està formada pel britànic Rudi Cole i la catalana Júlia Robert Parés, autors de performances que combinen ciència, esperit i creació. El treball de la companyia deriva de la seva fascinació per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i explora les connexions profundes que hi ha entre uns camps aparentment abstractes. La producció que presentaran al Grec 2019 és la seva primera creació grupal, una peça per a cinc intèrprets que pren el seu nom d'una figura geomètrica: el tor. Concepte, direcció i coreografia: Júlia Robert Parés, Rudi Cole. Interpretació: Jill Goh, Connor Scott, Tseng Tzu-Yi, Rudi Cole, Júlia Robert.
Grec 2019: Legítimo/Rezo
William Forsythe, un dels grans de la dansa, inspira el treball de Jone San Martín, ballarina i coreògrafa basca amb una llarga carrera internacional. Ens ofereix una conferència ballada i un solo que parteixen dels mètodes d'aquest coreògraf.Concepció: Jone San Martín, Josh Johnson, William Forsythe Interpretació: Jone San Martín.
Zagúan & Alento
Dirigit per Antonio Najarro, 'Zaguán y Alento' és un dels espectacles més interessants del Ballet Nacional de España. Una proposta que barreja el amenc amb el tango i el jazz en una fusió fascinant per a la vista i l’oïda. Fidelitat a la tradició i risc per obrir nous camins són alguns dels eixos motrius d’un espectacle amb el qual el Ballet Nacional de España torna al Liceu després de l’èxit de Sorolla el 2015.
Grec 2019: Augusto
Alessandro Sciarroni és segurament l'artista escènic italià que més alegries ens ha donat en els últims anys. I aquí parla de la necessitat que tots tenim de sentir-nos estimats, però també el dolor, dos temes centrals d'un espectacle que es basa en el riure, però no sempre en l'humor. Té com a títol el nom d'un dels arquetips del pallasso, aquell que, amb el nas vermell, tot ho embolica i tot ho espatlla. Aquest personatge dona títol a un muntatge en què els nou intèrprets en escena es comuniquen únicament i exclusivament, mitjançant el riure. Autoria i direcció: Alessandro Sciarroni. Interpretació: Massimiliano Balduzzi, Gianmaria Borzillo, Marta Ciappina, Jordan Deschamps, Pere Jou, Benjamin Kahn, Leon Maric, Francesco Marilungo, Cian Mc Conn, Roberta Racis, Matteo Ramponi.
Barcelona Flamenco Ballet
La companyia internacional de dansa flamenca Barcelona Flamenco Ballet porta al Teatre Goya l'espectacle 'Atrapado en el tiempo', dirigit David Gutiérrez, un dels referents innovadors del flamenc, que aconsegueix evocar una dura experiència personal marcada per l'afany de superació i sacrifici molt presents en la carrera d’un bailaor. Un espectacle en el qual predomina la fusió del flamenc més pur, amb danses contemporànies i jazz.
Grec 2019: Framing time
Cesc Gelabert, un dels grans mestres de la dansa catalana, ha creat un solo per a una companyia que és la dipositària del llegat d'un mite del ballet. Aquí, la llum també balla, i ho fa al so d'una de les obres del compositor contemporani Morton Feldman. Coreografia i interpretació: Cesc Gelabert. Música: Morton Feldman (Triadic Memories for piano solo, 1981). Interpretació musical: Pedja Muzijevic (piano).
Grec 2019: White Bouncy Castle
'White Bouncy Castle' és un espai coreogràfic pensat pel gran coreògraf nord-america William Forsythe amb l'objectiu d'acollir exclusivament espectadors i espectadores i que, per tant, no requereix de cap intèrpret. És un cub gegantí que pren la forma d'una mena de gran castell inflable de color blanc dins del qual les persones que el visiten estan convidades a deixar-se caure i rebotar, a sentir el seu cos completament desestabilitzat al so d'una composició musical creada per Joel Ryan. Gaudiu de l'absurd social que representa i de les sensacions, gairebé addictives, que us provocarà. Concepció: Dana Caspersen, William Forsythe, Joel Ryan.
Grec 2019: Here
Espectacle conceptual d'un alt nivell coreogràfic per a gurmets de la dansa contemporània que ha nascut de l'interès mutu de Lali Ayguadé i Guilhem Chatir pels seus universos respectius. En les primeres etapes de la creació, van convidar a treballar amb ells la soprano belga Astrid Stockman i, més tard, l'artista i compositora Joana Gomila, que ha creat la banda sonora per a la peça. La dramaturga i escenògrafa Aïda Gabriëls els va ajudar a bastir un context dramatúrgic i a facilitar la lectura del muntatge per part dels espectadors.
Grec 2019: Animal de séquia
De vegades sembla que aspectes diversos d'una mateixa cosa, digueu-li cultura popular i alta cultura o tradició i contemporaneïtat, tenen molt poc a veure, però potser és, només, que ens falta un element per fer evident la relació. Aquest element es diu, com a mínim en aquest cas, Sol Picó, una artista que, amb un estil característic fresc, proper i no exempt d'humor, connecta perfectament amb el públic. Ara, ens fa evident que el seu treball com a coreògrafa i ballarina contemporània pot tenir molts punts de contacte amb la tradició. Sí, es tracta de fer una relectura de la cultura popular valenciana, una nova visita a les arrels, amb música i arranjaments del compositor i intèrpret Jesús Salvador Chapi, en un trajecte que va del més primari i terrenal al més sofisticat i modern. Es contraposa, així, un món fet de tecnologia i carregat d'estímuls a un univers més orgànic, natural i autèntic. D'aquí que els deu ballarins que formen part d'aquesta coreografia ballin al so de la música d'arrel tradicional que interpreta la Banda ChaPicó (que pren el seu nom de la coreògrafa Sol Picó i del mestre Jesús Salvador Chapi), en un viatge a les essències de la cultura valenciana. L'espectacle s'ha vist ja en diversos teatres de la Comunitat Valenciana i ara arriba a Barcelona amb el reforç de la Banda Municipal, amb la qual Sol Picó ja havia col·laborat anteriorment. Coreografia i direcció: Sol Picó. Composició i direcció musical: Jesús Salvador Chapi. Assistència coreogràfica: Carlos
Grec 2019: Las Muchísimas
Ni van disfressades ni interpreten cap paper tret del de si mateixes... Disset dones d'entre 62 i 76 anys prenen part en un experiment coreogràfic, amb un peu a la vida i un altre a l'escenari, que fa miques les convencions de la dansa. Direcció i coreografia: Mariantònia Oliver. Interpretació: Maria Lluïsa Cerezo, Dolores Vives, Maria Àngels Cunill, Teresa Barceló, Estrella Freixas, Rosa Capdevila, Margarita Nicuesa Tejedor, Margarita Oferil, Montse Colomé (Catalunya); Antònia Garau, Mona Belizán, Catalina Rodagut, Elisa Santos (Mallorca); Maja Cucnic, Barbara Gortnar, Metoda Parlic, Maja Musevic (Eslovènia).