Teatre i dansa a Barcelona: les obres que no et pots perdre

Direcció, coreografia i dansa: Núria Guiu. Des del 2015 Núria Guiu estudia el Grau d’Antropologia i Evolució Humana a la UOC i cursa una formació de Ioga Iyengar a Copenhaguen. 'Likes' és la primera versió d’un projecte de dansa que pren com a base el mètode de recerca antropològic. El material amb que treballa es fonamenta en dues pràctiques físiques que acumulen milions de likes i followers a través d’internet: el fenomen de danses Cover i la pràctica de ioga i els seus varietés o “ioga híbrids”, els quals han sorgit i s’han difós massivament a través de les xarxes socials durant els últims anys.

La jove coreògrafa Oona Doherty ha sorprès a l’audiència i al sector professional de festivals de tot Europa com l’Edimburg Fringe Festival, els quals l’han premiat com a artista revelació. A través d’un magnífic treball gestual, d’espai, sonor i de vestuari, Doherty evoca l’estereotip de l’home jove de barris desafavorits d’Irlanda del Nord, d’on ella és originaria. Les cadenes d’or, el xandall blanc oversized, una actitud corporal hiper-masculinitzada i veus d’un drama documental, se soperposen amb el Miserere Mei, Deus d’Allegri. La bella coreografia de Doherty estilitza aquests gestos tan codificats i reconeixibles del 'mascle del formigó' elevant la seva figura a un llimb brillant. Els smicks, els knackers (gitanos irlandesos), les seves caputxes i els seus cotxes, es converteixen en els ocells del paradís. Aquest manifest social en forma de dansa i teatre, aporta llum a la imatge que tenim d’una classe estigmatitzada; és un intent per trobar la bellesa i l’esperança en un paisatge perifèric. Coreografia i intèrpret: Oona Doherty.

Peça que explora la relació entre moviment i producció de so, treballant a partir del desenvolupament d'estructures (partitures). Aquestes generen diverses composicions que fluctuen entre allò atzarós i allò  necessari. Els performers utilitzen diversos objectes i instruments que, amplificats, van produint un espai sonor i, a l'hora,  fan aparèixer imatges i accions. El fruit és una peça que es mou en un terreny entre el concert i la perfomance. Música i moviment: Nuno Rebelo i Constanza Brncic.

El coreògraf londinenc resident a Barcelona Thomas Noone fa una incursió en les tècniques del circ, en la seva gestualitat i fisicalitat, per ampliar la seva mirada de la dansa i conferir-li noves habilitats expressives. D’aquesta inquietud neix 'Closer', en què Noone reprèn el seu estil explosiu d’elaborades estructures de composició, acrobàcies, virtuosismes i molta fisicalitat. Director i coreògraf: Thomas Noone. Música original: Jim Pinchen. Intèrprets: Alba Barral, Javier G. Arozena, Jerónimo Forteza, Eleonora Tirabassi, Gemma Güell, Pierfrancesco Porrelli.

Ana Borralho i João Galante, directors artístics del Festival d’Arts Performatives Verão Azul i comissaris del Festival de Música Electrònica Electrolegos a Portugal, treballen junts des de l’any 2002 en els àmbits de l’art performàtic, la dansa, el teatre, la instal·lació, la fotografia, el so i el vídeo explorant formes amb la convicció que l’art és part de la societat i que ha de ser actiu i transformador i existir en comunicació directa amb la gent. Així, Trigger of Happiness és una peça participativa amb joves d’entre 18 i 23 anys que, després de realitzar un taller, es pregunten per la felicitat, i ho fan en una societat que no ho és especialment. Aquests joves es despullen emocionalment damunt l’escenari a través d’una versió amable del joc de la ruleta russa i ens parlen dels seus somnis, de conflictes, riscos, d’identitats, de les seves visions i experiències… És una reflexió sobre les transformacions de la societat actual i les expectatives d’aquests joves adults. Concepte, direcció artística: Ana Borralho & João Galante.

Un arxiu vivent que es presenta a museus d’arreu del món: vint artistes de diferents generacions interpreten, evoquen, s’apropien i transmeten cèlebres solos, ara ja oblidats, del segle passat. Uns solos que originàriament havien estat concebuts o interpretats per alguns dels ballarins, coreògrafs i artistes de performance més significatius de l’escena moderna i postmoderna. Cada artista presenta el seu museu, en què el cos és l’espai definitiu per al museu de la dansa. Per tant, no hi ha ni escenari ni demarcació de l’espai interpretatiu, sinó que els artistes circulen lliurament entre les galeries del museu i altres espais públics.

Com crear una partitura comuna? Cartografias Derivadas és una col·laboració entre una ballarina i una vídeo-artista que investiga les formes d’articulació a través de les quals el cos i la càmera componen un diàleg a escena. Partint de la premissa de què el cos en moviment genera infinites imatges, i la imatge filmada es sòlida i roman, ens interessa traslladar ambdues qualitats: donar solidesa al cos i que la imatge sigui capaç de divagar, de transformar-se. Creació i interpretació: Helena i Julia Martos.

La peça és una celebració de la interacció humana, plantejada com una trobada entre tres amics una nit de festa o entre tres desconeguts al metro. Cinc minuts de la nostra vida, ampliats desmesuradament. Qualsevol marc és bo per parlar dels petits detalls que esquitxen les nostres interaccions diàries. Direcció escènica i interpretació: David Climent, Sònia Gómez, Pere Jou.