Teatre i dansa a Barcelona: les obres que no et pots perdre

Sessió amb dues peces amb un treball escènic sobre la fragilitat i la violència de la naturalesa humana. La Taimada ho construeix amb cossos, moviment, accions performàtiques i escenes que ens retornen tot el poder poètic de les imatges. La Lolita que tots pensem al pronunciar aquest nom, s’escriu amb tres síl·labes doloroses 'LO.LI.TA.' És al mateix temps significant i significat, una sonoritat amb gran capacitat per oferir imatges: la innocència, la bellesa objectual i la degradació. 'La mort' ens convida a admirar la bellesa del cos inert. La seva desprotecció ens torna fràgils als que mirem i ens enfronta amb la pèrdua.

Proposta escènica d’obertura de la 7a edició del SÂLMON

Catalina peca de dansa i de literatura, però expia la seva cultura amb poca vergonya. El col·lectiu Iniciativa Sexual Femenina neix el 2017 en el centre social au¬togestionat Can Vies de Barcelona amb el desig d’apropar-se a la dansa contemporània des d’una perspectiva feminista, llibertària i antiacademicista.

Sota la direcció artística d’Elias Garcia i Larissa Lezhnina, el Ballet de Catalunya presenta una de les obres més carismàtiques de la literatura espanyola, 'Don Quixot', en la que ballet s'impregna d'una gran riquesa folklòrica, on hi abunden les festes i les grans passions amagades. L’adaptació que en fan els directors artístics pretén abastar un ampli ventall d’audiències condensant la història amb la dansa com a eix principal i motor de tota la trama fàcilment intel·ligible, però a la vegada fent us de nous i originals recursos que permeten situar a l’espectador en tot moment. Hi participen l'actor Joel Minguet, i Dmitry Zagrebin, ballarí principal del Royal Swedish Ballet  i prop de 40 intèrprets que seran presents dalt l'escenari.

'Parecer Felices' és una recerca escènica que parteix de les diferents realitats que vivim, dels diferents personatges que encarnem per tal de què això que diem vida no se’ns en vagi de les mans. Dramatúrgia, text i direcció: El pollo campero, Comidas para llevar.

Solo d’una bellesa i intel·ligència sorprenents. En ell, Chiara Bersani aborda la figura i l’imaginari de l’unicorn des de la seva pròpia fisicitat. L’artista presenta una partitura de moviment senzilla; l’unicorn es trasllada en l’espai mentre desplega petits gestos que s’amplifiquen gràcies a la subtilesa de la seva qualitat interpretativa. 

Anna Hierro és ballarina i creadora, pur talent escènic en moviment. Carlos Martorell fa música electrònica amb el paraigües creatiu de Shoeg i junts formen l’Ensemble Topogràfic. Xavi Lloses és un dels intèrprets i compositors més agosarats, sorprenents, inconformistes i explosius del panorama català actual. En plena combustió creativa, tots tres presenten 'Meteora', un espectacle que investiga amb la sonoritat, amb el moviment i amb la tecnologia. Una macroinstal·lació viscuda i ballada i que té el propòsit d’endinsar el públic a dimensions desconegudes.

Projecte format per un fotollibre i un solo escènic, aquesta peça es construeix sobre la subtilesa i la fractura, la fragilitat i la força del vincle que establim amb nosaltres mateixos i amb les coses que ens envolten. Creació i interpretació: Manuel Rodriguez.

Una aproximació al dispositiu escènic i a la dansa des de l’òptica d’un 'pla de percepció destituent'. El terme 'destitució' es relaciona amb la posada en crisi, però també amb la possibilitat de contemplar el que encara no s’ha produït. Direcció: Paz Rojo. Dansa: Oihana Altube, Arantxa Martínez, Jaime Llopis, Paz Rojo i Ricardo Santana.

Una zona d’investigació audiotextual entorn del desig, la repressió, la norma, la revolta subjectiva i l’alegria compartida per les subcultures de la nit. Creació i Interpretació: María Salgado i Fran MM Cabeza de Vaca.