A Enrico Ianniello ja el coneixíem gràcies a Oriol Broggi, de 'Filumena Marturano' o 'Questi fantasmi'. Sabíem que és un actor de primera línia napolità, que també ha fet fortuna a l'audiovisual, al 'Mia madre', de Nanni Moretti, per exemple. O que és el principal responsable de l'èxit de les obres de Pau Miró a Itàlia, de qui n'és el traductor. Però mai no l'havíem gaudit, a casa nostra, aguantant tant de pes en escena com en aquest 'La veritat de la mentida'.
Tot passa per Ianniello. Gairebé no desapareix. I és el seu conflicte el que mou la peça, entre l'admiració per l'amic que ha canviat de vida a través d'una nova parella, molt més jove que l'anterior, i l'amor, sí, que sent per la seva esposa, amb qui fa almenys vint anys que està casat. L'autor, Florian Zeller, el mateix d''El pare' i 'La mare', la va escriure per a un altre tòtem, Daniel Auteuil, el Daniel a qui dona vida Ianniello, un home indecís, editor de professió, que sol fer el que li mana la dona, bon cuiner i sense ganes de ficar-se en problemes.