Aquí ja hem avisat que les dones corren, i cada dia més i millor. Res més just que tenir una cursa només per elles. Barcelona es tenyeix de rosa amb 25.000 dorsals en una diada que té més de festiva que de competitiva. Ja ho diuen, que vosaltres sou capaces de córrer per disfrutar, sense tanta obsessió masculina pel cronòmetre. Aquí, teniu 8 quilòmetres de festa per davant.
Seguint l’exemple de la Sagrada Família, a Sarrià organitzen una milla solidària. Els responsables són l’Aspasim, la històrica entitat del barri que atén –des de fa 75 anys, poca broma- persones amb discapacitat intel·lectual. El recorregut és ràpid, ràpid: una gran recta per Reina Elisenda. Anada, tornada, 805 metres per cap. Acabareu, segur, amb una bona marca, motiu de més per anar-hi. Un altre? Hi poden participar nenes i nens a partir dels cinc anys.
Horreur! Ni de nit es podrà córrer amb tranquil·litat per la Carretera de les Aigües. És així, amigues i amics. La muntanya semblarà un aparador del Vinçon, un reguitzell de llums de colors al llarg dels nou quilòmetres de recorregut. I mira que alguns podrien fer la Carretera a ulls clucs, però ves que hi farem. Això sí, posats a reconèixer, reconeguem-ho tot: els de La Nocturna són gent maca, i ofereixen dos entrenaments 'in situ' el 18 i el 25 d’octubre –ep! Al matí!
El dia de Tots Sants, no falla: la família Mates –els de les sabatilles made in Barcelona– organitza una de les curses més especials de l’any. Pel recorregut, perquè és gratis, perquè el resultat, de veritat, no importa –no hi ha ni classificació final– i perquè es recordarà, per 24è any, el cap de la família, Francesc Mates. Només cal creuar els dits perquè el temps, com l’any passat, acompanyi. Si és així, ho teniu tot per gaudir aquests setze quilòmetres entre el Castell de Montjuïc i el Tibidabo.
Ara que han donat el Premi Nobel als descobridors del GPS humà, els farem un homenatge amb una 'rogaine'. Aquí acaba el campionat d’Europa, i ho fa amb una cursa de nivell. Per un dia, no seran només els turistes els que aniran mapa en mà pel Gòtic, el Born i la Ciutadella, on hi haurà les fites obligatòries. Com que això costa i es tracta de fer pinya, hi haurà una cursa d’iniciació dins del Parc Central de Nou Barris. No està malament. Podrien tenir més mala llet i fer-la al laberint d’Horta.
La Festa Major no ho seria tant sense la cursa, una d’aquelles que va néixer als anys setanta quan els que anaven amb calça curta corrien entre mirades d’incomprensió. Si el web oficial no funciona, podeu inscriure-us en persona al Foment Martinenc.
Piri... què? Escolteu, no ens fem un fart de fardar amb els guiris que Barcelona mola –entre altres– perquè tenim muntanya a tocar de la platja? Doncs apa, a calçar-vos les sabatilles amb tacs i tots cap als camins de terra. Com si fóssim a la Cerdanya, l’Ultra passa per nou termes municipals a Collserola, des de la Carretera de les Aigües a Santa Creu d’Olorda, El Papiol o Cerdanyola. La prova reina és de 80 quilòmetres, amb 2.700 metres de desnivell positiu, però per als més prudents –sobretot si debuteu- també hi ha circuit de 45 i 23 quilòmetres. Com si fos poc, oi? No patiu: si no teniu prou temps per preparar-vos en condicions, penseu que el 25 d’abril torna l’UltraTrail Barcelona!
N’hi haurà de més xules, amb promocions moderníssimes i samarretes de disseny, però cap té la solera d’aquesta. Les fotos dels primers guanyadors són en blanc i negre. Aquest any ja en farà 91 que la cursa recorda el mític Jean Bouin, un atleta francès mort en combat en la Primera Guerra Mundial, però recordat per la seva personalitat arrabassadora dins i fora de les pistes. Ell dormia sempre amb la finestra de l’habitació oberta i corria amb una pedra a la boca per facilitat la salivació. El respectem i fins i tot admirem, però potser que prepareu la cursa de manera més estàndard, no?
Sí mira, un cros a Sants, i què més? Una pista d’esquí a la Zona Franca? D’allò..., per on anàvem? Ah sí, que no penseu en una cursa per camins de terra. Sou al barri del gran Domingo Catalán, o sigui que toca trepitjar asfalt de valent. Ben diferent del panorama de la primera edició, el maig de 1934, en una Barcelona –com la d’avui, sembla mentida- en plena efervescència. Deu quilòmetres per Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Seguint la filosofia dels promotors originals, l’Ateneu Popular Sempre Avant, aquí no hi ha límits: a la cursa dels més petits, de 600 metres, s’hi poden inscriure nadons i tot.
Els del CEC –un club que ha comptat amb Kilian Jornet a les seves files– han decidit que no es pot arribar a Nadal fora de forma, i han passat a mitjan desembre la seva cursa de muntanya, tradicionalment a l’octubre. Abans de festes, doncs, muntanya amunt per una mitja marató que us permeti cruspir torró sense (tants) remordiments.
Grups d’entrenament organitzats, colles d’amics que es reuneixen cada setmana i fins i tot algun que combina les dues coses! Amb el bon temps, els runners de fulla perenne veuen com se'ls uneixen els que ara troben més força per vèncer la mandra i els que ja tenen urgències per agafar la forma de cara a l'estiu. Cadascú al seu ritme. Per a molts, la Cursa dels Bombers és una cita ineludible i, fa anys, aprofitaven els entrenaments organitzats per Nike abans i després del gran dia, els concorreguts Start2Run. Resulta, però, que des d'Oregon van decidir que els interessava més portar-ho tot cap a la seva xarxa social, Nike +. Això va deixar orfes, de sobte, un grup de corredors de la ciutat. Eren una seixantena quan, el juliol de 2008, van posar-se d'acord amb la seva entrenadora, l'exolímpica María Luísa Muñoz, per continuar pel seu compte. Així va néixer Run2Live, el club popular per excel·lència. Al darrere no hi ha cap cadena de gimnasos ni cap marca comercial. Només el grup de corredors que el va fundar. I està obert a tots els nivells, no només a maratonians –el president, l'Ángel Alonso, encara s'ha d'estrenar en els 42 quilòmetres–. Associació sense ànim de lucre, Run2Live organitza quatre sessions d'entrenament per setmana: dimarts (14.30 h i 19.30 h), dijous (19 h) i dissabte (9.30 h). Es troben al Passeig Marítim de la Barceloneta i, normalment, des d'allà enfilen cap al Parc de la Ciutadella. Perquè tothom es trobi còmode, sempre tenen dos o tres entrenadors a mà pe
Cada cop són més les dones que s'animen a córrer. I les que proven, s'hi enganxen. Seguiu aquests consells per millorar el vostre rendiment! Radiografia ràpida del típic malalt de running contemporani: el flipat que està tot el dia fent el fatxenda per les calories cremades en l'entrenament del matí o pel temps que vol fer en la cursa de diumenge. Tot plegat molt masculí. Doncs resulta que si les curses de Barcelona han crescut tant ha estat, en bona part, gràcies a elles. Les corredores agafen velocitat, i reclamen informació especialitzada. La marató, la cursa, la sabatilla. Fins i tot la suor és femenina! El running té el seu costat sensible, però l'ha amagat durant massa anys sota la capa d'adrenalina de tants homes entestats a arribar, costi el que costi, per davant del corredor del costat. Mica en mica, la presència cada cop més gran de dones en les curses que es fan a la ciutat fan visible una altra manera d'entendre l'esport. La demanda creix, i per això un grup de professionals de la ciutat han creat una web de recursos per a les esportistes que busquen informació especialitzada. Mentalitat: gaudir per damunt de totLa Cursa de la Dona és, a l'octubre, la mostra més visible d'aquesta tendència. Poques curses són tan festives com aquesta. "La dona no busca tant l'èxit esportiu -tot i que també-, sinó que persegueix una millora personal, un triomf més aviat intern". Ens ho explica la psicopedagoga Iolanda López, ella mateixa runner amb pedigrí i autora d'un llibre ideal
Cursets, botigues, consells... Surfejar al Mediterrani és complicat, però no impossible. Descobriu-ho! Potser Tarifa, la costa cantàbrica o fins i tot les Canàries tenen més fama, però el Mediterrani també és aigua de bones onades. Surfejar a tocar de casa també és possible. Cal estar atents, però: feu callar la família quan sentiu la sintonia de la previsió meteorològica a la tele o, millor encara, descarregueu-vos apps com iBeach BCN –gratuïta a iTunes i Google Play– per saber si el dia pinta bé per agafar la taula -no la del menjador- i llançar-se a l'aigua. És qüestió de sort: que les hores que tingueu lliures coincideixin, sobretot, amb un temporal de llevant, garantia quasi 100% de bones onades. De fet, la irregularitat de l'onatge és motiu de polèmica entre els centres de surf: hi ha qui es nega a organitzar cursos regulars "per no enganyar la gent", com ens diu el Ferran Recasens, de l'Escola del Vent de Badalona. Allà, recullen els telèfons dels alumnes interessats i, el dia que la previsió és bona, els truquen: "Correu! Avui, curs!". "Si no ho féssim així, els alumnes només aprendrien a remar amb les mans i aixecar-se, no a surfejar de veritat". Però també hi ha molts centres que ofereixen cursos tot l'any. Cada cop més i millors. Des de 2012, els experts de Pukas –la marca que equipa el crack mundial Gabriel Medina– tenen escola a la ciutat, l'única fora del País Basc. Obren de dilluns a diumenge, amb cursos esporàdics per hores o una iniciació d'un mes –12 hores
Discover Time Out original video
