Cursets, botigues, consells... Surfejar al Mediterrani és complicat, però no impossible. Descobriu-ho! Potser Tarifa, la costa cantàbrica o fins i tot les Canàries tenen més fama, però el Mediterrani també és aigua de bones onades. Surfejar a tocar de casa també és possible. Cal estar atents, però: feu callar la família quan sentiu la sintonia de la previsió meteorològica a la tele o, millor encara, descarregueu-vos apps com iBeach BCN –gratuïta a iTunes i Google Play– per saber si el dia pinta bé per agafar la taula -no la del menjador- i llançar-se a l'aigua. És qüestió de sort: que les hores que tingueu lliures coincideixin, sobretot, amb un temporal de llevant, garantia quasi 100% de bones onades. De fet, la irregularitat de l'onatge és motiu de polèmica entre els centres de surf: hi ha qui es nega a organitzar cursos regulars "per no enganyar la gent", com ens diu el Ferran Recasens, de l'Escola del Vent de Badalona. Allà, recullen els telèfons dels alumnes interessats i, el dia que la previsió és bona, els truquen: "Correu! Avui, curs!". "Si no ho féssim així, els alumnes només aprendrien a remar amb les mans i aixecar-se, no a surfejar de veritat". Però també hi ha molts centres que ofereixen cursos tot l'any. Cada cop més i millors. Des de 2012, els experts de Pukas –la marca que equipa el crack mundial Gabriel Medina– tenen escola a la ciutat, l'única fora del País Basc. Obren de dilluns a diumenge, amb cursos esporàdics per hores o una iniciació d'un mes –12 hores
