Cursets, botigues, consells... Surfejar al Mediterrani és complicat, però no impossible. Descobriu-ho! Potser Tarifa, la costa cantàbrica o fins i tot les Canàries tenen més fama, però el Mediterrani també és aigua de bones onades. Surfejar a tocar de casa també és possible. Cal estar atents, però: feu callar la família quan sentiu la sintonia de la previsió meteorològica a la tele o, millor encara, descarregueu-vos apps com iBeach BCN –gratuïta a iTunes i Google Play– per saber si el dia pinta bé per agafar la taula -no la del menjador- i llançar-se a l'aigua. És qüestió de sort: que les hores que tingueu lliures coincideixin, sobretot, amb un temporal de llevant, garantia quasi 100% de bones onades. De fet, la irregularitat de l'onatge és motiu de polèmica entre els centres de surf: hi ha qui es nega a organitzar cursos regulars "per no enganyar la gent", com ens diu el Ferran Recasens, de l'Escola del Vent de Badalona. Allà, recullen els telèfons dels alumnes interessats i, el dia que la previsió és bona, els truquen: "Correu! Avui, curs!". "Si no ho féssim així, els alumnes només aprendrien a remar amb les mans i aixecar-se, no a surfejar de veritat". Però també hi ha molts centres que ofereixen cursos tot l'any. Cada cop més i millors. Des de 2012, els experts de Pukas –la marca que equipa el crack mundial Gabriel Medina– tenen escola a la ciutat, l'única fora del País Basc. Obren de dilluns a diumenge, amb cursos esporàdics per hores o una iniciació d'un mes –12 hores
El ioga està de moda i el millor és que hi ha tants estils diferents que és fàcil trobar-ne un que ens vagi bé. Fa poc en va aterrar un de nou a la ciutat: el ioga antigravity o ioga aeri. Fusiona els exercicis bàsics del ioga amb el pilates, l’acrobàcia i la dansa i es treballa amb l’ajuda d’una tela semblant a les que es veuen al Cirque du Soleil. Aquesta tela es converteix en una hamaca i passa a ser el vostre sistema de suport, en ella es fan postures invertides amb el cos suspès en l'aire, com si fos un balancí.
“A la feina acostumem a adoptar posicions que tanquen molt el nostre cos, aquí treballem postures d’apertura i estirem l’esquena. Permet enfortir la musculatura respectant les articulacions i alliberar pressions”, ens ho explica la Marina Kosenko, instructora de Ioga Antigravity del centre Yoga One del DiR.
En començar la classe, la primera postura que fareu serà... la del fetus! “Els primers minuts de la sessió són per agafar confiança amb l’hamaca, per perdre pors i ser conscients que ens aguanta bé. Ens deixem abraçar per la tela, tanquem els ulls i meditem durant una estona”, diu la Marina. Abans de començar a fer acrobàcies es fan alguns exercicis a terra per escalfar però el més divertit comença quan les vostres mans i peus s’enfilin per la tela. Al principi, és normal que us espanteu una mica quan us diguin que heu de deixar-vos caure sobre l’hamaca i quedar-vos cap per avall. Notareu com tota la sang us va cap al cervell però, així, millorareu la circulació sanguínia. Ah i peseu el que peseu no patiu, la tela és la mateixa que la d’un paracaigudes i podria aixecar a vint com vosaltres!
Les sessions són d’una mica més d’una hora i, a diferència d’una classe tradicional de ioga, aquí s’incideix més en el treball físic i “és menys seriós i menys filosòfic però més divertit”, afegeix Kosenko. A més d’enfortir l'abdomen, estirar l’esquena i relaxar els òrgans interns, es treballa molt la concentració –si no seria impossible fer bé les postures!- i ajuda a augmentar la confiança en un mateix.
Al Yoga One del DiR fan dues sessions a la setmana que porten el nom de DGravity però aviat en volen obrir una altra i ens expliquen que està adreçat a tot tipus de persones. També podreu provar-lo amb alguna variant al centre Yoga Omnium on demanen que tingueu unes nocions bàsiques de ioga. És un estil que només està desaconsellat per aquells que pateixin de glaucoma, alta pressió sanguínia i per a les dones embarassades.