Breu apunt històric: Candy Darling va ser una icona trans, una de les muses eternes d’Andy Warhol i una figura clau en la contracultura novaiorquesa dels anys 60 i 70. El seu llegat de glamour subversiu i rebel·lia artística viu —amb accent barceloní— en el bar que porta el seu nom, just al costat de la plaça Universitat.
Aquest local indie queer, un dels millors de la ciutat, és un altaveu per a les veus dissidents i un refugi creatiu on tot hi té cabuda. Amb una estètica informal i esperit underground, el Candy Darling Bar combina el bon gust musical —sessions de DJ que van del house al pop alternatiu— amb una programació que no s’atura: art a les parets, mercats efímers, concerts, poesia, burlesque, drag shows, xerrades, bingo, presentacions de llibres, stand-up i el que convingui.
A la façana, cap rètol de neó cridaner: només un discret triangle rosa que evoca aquells clubs clandestins d’abans, que es feien reconèixer amb símbols subtils per no aixecar sospites. Un cop dins, un rebedor estret i blanc —com l’entrada del darrere d’un magatzem— dona pas a l’interior del local: un escenari preparat per a l’acció, una zona de sofàs per desconnectar i una barra on se serveixen còctels originals a una clientela diversa, oberta i sense etiquetes.
En aquest hub LGBTIQ+ barceloní, on l’art, la festa i la disidència es donen la mà, s’hi ve a gaudir sense filtres ni concessions. Aquí la comunitat s’expressa, se sent i se celebra. El Candy és un espai viu, que respira creativitat i llibertat, s’allunya dels espais purament masculins del Gaixample i convida a imaginar noves maneres d’habitar la nit queer a Barcelona. Perquè, com deia la mateixa Candy: "You must always be yourself. No matter what the price."