Candy Darling

Tot va començar amb un viatge a Berlín: va ser allà on els seus fundadors, Javier Meneses i Alex Schoihet, van donar a llum al concepte del que des del 13 de setembre del 2019 és el Candy Darling Bar, un espai amable d’oci i alliberament queer just al costat de la plaça Universitat. “El nom d’entrada pot semblar naïf, però no ho és la seva història”, diu Meneses: és la de l’actriu americana homònima, una icona transsexual de la Factory warholiana. Una declaració d’intencions que acaba de quedar clara en el mateix disseny del logo, amb dos triangles roses en reivindicació dels dissidents sexuals represaliats durant el nazisme. Activismes de banda (o no!), el Candy Darling és un lloc ideal per anar a tastar el que ells anomenen un bikini darling, amb noms tan deliciosos com “Pastrami Cuir”, “Naturista” o “Versátil”, però també per deixar-vos caure a la zona de sofàs i gaudir dels espectacles drag, de circ i de burlesque que hi ofereixen, o a la wild room, una mena de discoteca de butxaca que cal conèixer de primera mà. Una altra opció és quedar-vos embadalits davant les mostres d’art queer que habiten l’espai: des de les fotografies tòrrides i elegantíssimes de Carlos Pareja en un dels lavabos fins al mural amb dibuixos de Susana López de l’entrada, passant per instal·laccions com la “Lady Bird” de neó o els coloristes “Dancing Queers” de Nicasio Torres, que signa la direcció d’art de tot el local. Ho heu llegit bé: un local amb direcció d’art. Ètica i estètica. Reivindicació i plaer. Aquest és l’esperit del Candy Darling, que segons Javier Meneses “té la vocació d’oferir un lloc segur per totes les persones LGBTI lluny de hits o de música comercial”. Un cau underground per a tots aquells que no són, feliçment, d’aquest planeta.