Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Samantha Hudson
Alfredo Arias HorasSamantha Hudson

Samantha Hudson: "Em considero una pocavergonya i una serva de l'espectacle"

Parlem amb Samantha Hudson a les portes de llançar el seu exuberant tema 'Dulece y bautizada'

Escrit per
Sergio del Amo
Publicitat

Travesti, rossa i escàndol. Amb aquestes tres paraules es defineix Samantha Hudson. Com a bona vedet del segle XXI té un espectacle setmanal a la sala Maravillas Club de Madrid, presenta al costat de Jordi Cruz (sí, el d'Art Attack') el podcast '¿Sigues ahí?' de Netflix i al febrer estrena una cançó titulada 'Dulce i bautizada'. Es pot començar millor el 2021?

També t'agradarà: els espais expositius amb sensibilitat LGBTI+

Alfredo Arias

Com et presentaries als que encara no et coneixen? L'etiqueta d'artista se'ns queda bastant curta.
L'únic problema amb aquesta etiqueta és que la trobo massa pretensiosa. Dir que ets artista suposa admetre que fas art, i jo no estic segura de fer-ne. L'única cosa que faig és donar als meus seguidors altes dosis de jo mateixa. El meu imaginari i els meus projectes són una hipèrbole del meu propi temperament. Llavors, si soc alguna cosa, seria una gran mandrosa, ja que només vull passar-m'ho bé i fer el que m'agrada amb el mínim esforç. I com resulta que el que menys feina em costa és ser jo mateixa, això és l'única cosa en què inverteixo el temps. Em considero una pocavergonya i una serva de l'espectacle. Cada dia ho tinc més clar: he nascut per viure en el xou.

Fa vertigen que moltes persones del col·lectiu LGBTI et vegin com un referent?
Puc semblar molt boja i desenfrenada, però és una decisió molt premeditada ser tan espontània. No és que estigui obsessionada amb què poden dir, però no m'agradaria que algú tingués una imatge de mi amb la qual jo no em senti corresposta. Per això intento estar formada i treballar el meu discurs perquè sigui el més conseqüent i inclusiu possible. No em fa vertigen que em considerin un referent. De fet, em fa sentir molt orgullosa que tanta gent posi en valor les coses que dic i em mostrin tant suport i afecte. De totes maneres, hem de comprendre que és possible que de vegades la gent pensi coses dolentes de nosaltres i es generin malentesos, però no ha de ser culpa nostra. Jo estic tranquil·la amb mi mateixa perquè m'identifico amb la meva proposta i crec que sóc bastant autocrítica. No tinc por de rectificar ni a cometre errors.

Si soc alguna cosa, seria una gran mandrosa, ja que només vull passar-m'ho bé i fer el que m'agrada amb el mínim esforç

En aquests temps el sentit de l'humor és la millor arma possible?
Sota el meu punt de vista, el sentit de l'humor és el mecanisme de defensa més poderós que existeix. Quan la realitat et sobrepassa i ja no saps com afrontar els conflictes fent servir la raó, fer una broma o riure de la situació t'ajuda a observar la vida des d'un altre punt de vista. De vegades el dia a dia és tan absurd que l'única manera de fer-li front és ser més absurda encara. I quan no saps com abordar un problema ni com respondre davant d'una determinada circumstància, deixar anar una gràcia o respondre alguna cosa sense sentit et fa tenir el control de la situació. Hi ha ocasions en què les coses no tenen solució o, si la tenen, no depèn de nosaltres. Resulta frustrant trencar-te el cap intentant controlar una cosa sobre la que no tenim poder. En aquests casos, riure i recórrer a l'humor t'ajuda a no prendre-t'ho seriosament i no ofegar-te en un got d'aigua. Tenir un bon sentit de l'humor és, en essència, el mateix que tenir fe en una religió.

Què inseguretats i pors consideres que encara has de superar?
Estic molt condicionada per la libido i la sexualitat. A les xarxes porto aquest posat de 'dominatrix' guarrona i ninfómana, però si veus les meves entrevistes de seguida t'adones que sóc una persona molt insegura a la qual li costa desenvolupar-se en termes sexuals. La desitjabilitat dels homes gais està molt condicionada per un ideari de masculinitat molt estereotipat. Pot semblar una ximpleria, però em costa moltíssim lligar amb homes homosexuals perquè, la majoria, a causa de la meva expressió de gènere hiperfeminitzada, no em perceben com un noi i no són capaços de desenvolupar impuls sexual cap a mi. De qualsevol manera, aquesta reivindicació està basada en meres inseguretats. No crec que sigui legítim aspirar a convertir-se en un objecte sexual. No vull que la meva felicitat o el meu estat d'ànim depenguin de com d'atractiu em puguin considerar. Però sí que admeto que, a dia d'avui, aquest sentiment és el que més conflictes em genera. El món està hipersexualitzat, i això provoca que la gent que vivim el desig i la sexualitat d'una manera diferent i menys activa ens sentim anòmals i estranys, com si no estiguéssim funcionant apropiadament.

La gent que vivim el desig i la sexualitat d'una manera diferent i menys activa ens sentim anòmals i estranysl
Publicitat

D'això justament tracta teva imminent nou single, 'Dulce y bautizada'.
És una cançó que parla de la voràgine de la hipersexualització en què ens estem veient embolicades. Tracta sobre el celibat i la castedat, parlant d'aquests conceptes amb un to d'humor i plantejant-los com les pròximes tendències de moda d'aquesta temporada. És un tema molt punter i ballable amb una lletra que recorda al meu primer single, 'Maricón'. Molt sarcasme, molta heretgia i molta, molta pocavergonya.

Quins són el millor i el pitjor consell que t'han donat en la teva vida?
El pitjor va ser que em posés aparells. I el millor era una frase que deia: "Si la gent no sap el que estàs fent, no pot saber que ho estàs fent malament". La totalitat de la meva filosofia gira al voltant d'aquesta sentència. Jo no sóc la travesti més maca ni que millor es maquilla, ni la que millor balla, ni la que té la veu més prodigiosa. Ni tan sols sé cosir i els meus 'looks' no costen més de 3 euros. Però tant és el que tinguis mentre ho sàpigues vendre. Així doncs, jo em planto a l'escenari feta un complet esperpent, amb unes pintes desfetes i una proposta d'allò més hortera i estranya, i li dic a la gent que és a posta perquè sóc 'punky', 'trash' i la reina de l''undergorund'. Llavors, de sobte, passo de ser una mamarratxa que no se sap maquillar a "una visionària que juga amb els límits de l'estètica i encarna l'esperit de la cultura escombraries".

Jo no sóc la travesti més maca ni que millor es maquilla, ni la que millor balla, ni la que té la veu més prodigiosa.
Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat