Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 'El anarquista que se llamaba como yo'

'El anarquista que se llamaba como yo'

Us donem cinc raons per llegir 'El anarquista que se llamaba como yo' , l'última novel·la de Pablo Martín

El anarquista que se llamaba como yo, de Pablo Martín Sánchez
El anarquista que se llamaba como yo, de Pablo Martín Sánchez
Per Ricard Ruíz Garzón
Advertising

A internet veuran que El anarquista que se llamaba como yo és el llibre revelació del moment (al costat d’Intemperie). Precisament a Google va trobar Pablo Martín el seu protagonista: es deia com ell, el fet el va encuriosir i li ha dedicat... un tros de novel·la! Pablo Martín, l’autor, és un corrector i exllibreter reusenc que un dia va escriure a l’editor d’Acantilado rectificant-li qüestions professionals. En acabar la seva primera novel·la, atrevit i coherent, l’hi va enviar. I el va convèncer, a ell i a la crítica. I qui era el Pablo Martín històric? Se’n sabia poc: que va ser condemnat el 1924 per intentar enderrocar la dictadura de Primo de Rivera... i poc més. Després d’un esforç titànic de documentació, però, el seu homònim el reviu. I veiem el nen, el jove i l’anarquista que es va deixar endur pel corrent. Durant 600 pàgines, la novel·la és perfecta: ben escrita, ben documentada i ambientada, amb punts forts al cine, al judici, a la Setmana Tràgica, amb Blasco Ibáñez i Unamuno... I, enemics dels spoilers, no podem dir més; bé, sí, un consell: gaudiu-ne, però no us en refieu. Ja ho entendreu... Hi ha mil coses a destacar: l’herència de Baroja, els cameos històrics, Robinson i Leandro, les cròniques del judici, el toc perequià (de Perec)... Entre el millor, però, hi ha la vigència del xoc polític, que es podria aplicar a l’actualitat. Com fan els clàssics. EL ANARQUISTA QUE SE LLAMABA COMO YO
de Pablo Martín Sánchez. Acantilado, 624 pàgines.

Advertising