Biblioteca de Cataluña
© Tatiana Rojas
  • Llocs d'interès | Biblioteques, arxius i fundacions
  • El Raval

Biblioteca de Catalunya

Ubicada en un edifici medieval enjardinat d’antic ús hospitalari, la Biblioteca de Catalunya és un temple dels llibres al cor de la Ciutat Vella de Barcelona

Publicitat

Time Out diu

La Biblioteca de Catalunya està localitzada al barri del Raval, entre els carrerons de la Barcelona emmurallada. L’espai també està ben a prop d’alguns espais centrals de la ciutat burgesa que va créixer a través de l’Eixample. A uns minuts de passejada trobarem els inicis del passeig de Gràcia, ple d’edificis modernistes com La Pedrera, o de la rambla de Catalunya.

De recinte hospitalari medieval a nucli de la cultura

L’edifici que actualment acull la Biblioteca de Catalunya va ser la seu de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant cinc segles. Els arquitectes del projecte original van reaprofitar part de les instal·lacions d’un hospital previ que va fundar el canonge Joan Colom. I els terrenys adjacents es van anar destinant a altres dependències relacionades amb la medicina, com la Casa de Convalescència (que es va construir ja al segle XVI).

Al llarg del segle XX, aquesta zona es va reconvertir en un focus d’activitat relacionada amb les lletres i els llibres. Abans de reorientar-se com a biblioteca nacional, la Biblioteca de Catalunya va servir inicialment de biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquesta institució, que podria definir-se com l’equivalent català de la Real Academia de la Lengua Española (RAE), es va instal·lar a l’esmentada Casa de Convalescència. Posteriorment, una altra àrea de l’antic complex hospitalari es va transformar en la biblioteca pública de Sant Pau – Santa Creu, que pertany a la xarxa gestionada per la Diputació de Barcelona.

Els usos actuals de la Biblioteca de Catalunya

Totes aquestes antigues instal·lacions hospitalàries han patit transformacions i expansions (ara l’edifici de la Biblioteca té plantes subterrànies que acullen quilòmetres i quilòmetres de prestatges), però ha conservat l’arquitectura gòtica i el sabor medieval. Les pedres dels edificis, i els milers de llibres que acullen, transmeten el pes de segles d’història.

Ara la biblioteca disposa d’un fons bibliogràfic enorme. Ofereix un servei de préstec que es dirigeix principalment als historiadors, però està obert a tothom. Hi ha les corresponents sales de lectura i estudi. També es pot llegir al jardí de l’edifici, des del qual es pot accedir a la corresponent connexió wifi a internet. Des de l’any 2004, alguns espais de la Biblioteca de Catalunya també tenen un ús teatral i s’hi fan representacions.

Com arribar a la Biblioteca de Catalunya?

Es pot arribar a la Biblioteca de Catalunya mitjançant diverses opcions de transport públic. L’estació de Liceu, que pertany a la línia 3 del metro, està molt a prop de l’edifici. L’estació de Catalunya està una mica més allunyada, però multiplica les possibilitats d’arribada a través de metro, tren o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). També hi ha diverses línies d’autobús que s’enfronten a l’atapeït trànsit de la zona. L’accés a les instal·lacions és gratis i els horaris poden consultar-se al seu lloc web.

Detalls

Adreça
Hospital, 56
El Raval
Barcelona
08001
Transport
Liceu (M: L3)
Preu
Accés lliure
Horaris
De 9 h a 20 h. (dl. a dv.). De 10 h a 14 h (ds.)

Què hi ha ara mateix

Tots ocells

4 de 5 estrelles

No hi ha cap dramaturg al món amb la saviesa de Wajdi Mouawad, cap que hagi sabut interpretar com ell la tragèdia, més hereu d'Èsquil que de Shakespeare, cap que hagi sabut capbussar-se de manera tan profunda en la zona zero del drama contemporani, és a dir, el Pròxim Orient. I 'Tots ocells' n'és la prova més palpable. Estrenada el 2017, avui ens ressona més que mai. Tot comença amb un jove jueu, l'Eitan (Guillem Balart), estudiant de genètica, que topa amb una noia d'origen àrab, la Wahida (Míriam Moukhles), antropològa, en una biblioteca de Nova York. Fa dos anys que troba sobre les taules de lectura un llibre de Hassan Muhàmmad al-Wazzan, diplomàtic marroquí convertit a la força al cristianisme, al segle XVI. L'ha vist gairebé cada dia a diferents taules, però mai qui el llegia. Fins a aquell dia, una tarda que canviarà la vida de tots dos i la de tothom que els envolta. Un dia en què acabaran en un local anomenat The End, fatal premonició. ¿Pot un jove jueu que prové de Berlín, de pare israelià (Joan Carreras) i mare alemanya (Clara Segura), tots dos jueus, enamorar-se d'una jove àrab nord-americana? Aquest és el desafiament que llança Mouawad d'entrada, però mai res no és tan senzill en les seves obres majors. I perquè queda clar que l'Eitan i la Wahida no tenen cap problema: s'estimen i l'amor ho pot tot, oi? "Mouawad ens ve a dir que l'amor, no, no pot lluitar contra tot" Doncs, Mouawad ens ve a dir que l'amor, no, no pot lluitar contra tot, que hi ha rius subterranis

Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà