En la mesura de l'impossible
Segons Tiago Rodrigues, el món està separat en dos hemisferis: el possible i l'impossible. L'un seria Occident o, més ben dit, tots aquests llocs que es poden permetre el luxe de no viure permanentment en estat de guerra. L'altre correspondria a tots aquests indrets que estan sotmesos a les bombes. Enmig hi hauria els treballadors humanitaris, tots aquests que, provinents del possible, treballen en l'impossible. La raó? Una feina com qualsevol altra, diuen els personatges del director i dramaturg portuguès. Però és una mica més que això.
Fa un parell d'anys, el mateix Rodrigues va portar aquest mateix espectacle, que ara ha estrenat La Perla 29, a Temporada Alta. A Barcelona, és Cristina Genebat qui s'ha encarregat de dirigir-lo, en el que és el seu debut amb la batuta. En el muntatge original, els quatre intèrprets parlaven en la seva llengua, un residu que ha quedat en la versió catalana, amb Joan Amargós (francès), Màrcia Cisteró (català), Andrew Tarbet (anglès) i Elena Tarrats (portuguès). Però només en la presentació en vídeo i durant alguna escena.
El muntatge és frontal i desenvolupa les vides d'aquests quatre cooperants. Tot està pensat amb la idea d'una companyia que entrevista els treballadors humanitaris per fer-ne una obra de teatre. D'aquí que tot comenci amb el vídeo de tots ells arribant al teatre i començant a explicar qui són, quina és la seva feina, com hauria de ser l'obra. Acte seguit, els intèrprets salten a escena i desenrotllen la trama.
Tots quatre,...