Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Biblioteca de Catalunya

  • Llocs d'interès
  • El Raval
Biblioteca de Cataluña
© Tatiana Rojas
Publicitat

Time Out diu

Ubicada en un edifici medieval enjardinat d’antic ús hospitalari, la Biblioteca de Catalunya és un temple dels llibres al cor de la Ciutat Vella de Barcelona

La Biblioteca de Catalunya està localitzada al barri del Raval, entre els carrerons de la Barcelona emmurallada. L’espai també està ben a prop d’alguns espais centrals de la ciutat burgesa que va créixer a través de l’Eixample. A uns minuts de passejada trobarem els inicis del passeig de Gràcia, ple d’edificis modernistes com La Pedrera, o de la rambla de Catalunya.

De recinte hospitalari medieval a nucli de la cultura

L’edifici que actualment acull la Biblioteca de Catalunya va ser la seu de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant cinc segles. Els arquitectes del projecte original van reaprofitar part de les instal·lacions d’un hospital previ que va fundar el canonge Joan Colom. I els terrenys adjacents es van anar destinant a altres dependències relacionades amb la medicina, com la Casa de Convalescència (que es va construir ja al segle XVI).

Al llarg del segle XX, aquesta zona es va reconvertir en un focus d’activitat relacionada amb les lletres i els llibres. Abans de reorientar-se com a biblioteca nacional, la Biblioteca de Catalunya va servir inicialment de biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquesta institució, que podria definir-se com l’equivalent català de la Real Academia de la Lengua Española (RAE), es va instal·lar a l’esmentada Casa de Convalescència. Posteriorment, una altra àrea de l’antic complex hospitalari es va transformar en la biblioteca pública de Sant Pau – Santa Creu, que pertany a la xarxa gestionada per la Diputació de Barcelona.

Els usos actuals de la Biblioteca de Catalunya

Totes aquestes antigues instal·lacions hospitalàries han patit transformacions i expansions (ara l’edifici de la Biblioteca té plantes subterrànies que acullen quilòmetres i quilòmetres de prestatges), però ha conservat l’arquitectura gòtica i el sabor medieval. Les pedres dels edificis, i els milers de llibres que acullen, transmeten el pes de segles d’història.

Ara la biblioteca disposa d’un fons bibliogràfic enorme. Ofereix un servei de préstec que es dirigeix principalment als historiadors, però està obert a tothom. Hi ha les corresponents sales de lectura i estudi. També es pot llegir al jardí de l’edifici, des del qual es pot accedir a la corresponent connexió wifi a internet. Des de l’any 2004, alguns espais de la Biblioteca de Catalunya també tenen un ús teatral i s’hi fan representacions.

Com arribar a la Biblioteca de Catalunya?

Es pot arribar a la Biblioteca de Catalunya mitjançant diverses opcions de transport públic. L’estació de Liceu, que pertany a la línia 3 del metro, està molt a prop de l’edifici. L’estació de Catalunya està una mica més allunyada, però multiplica les possibilitats d’arribada a través de metro, tren o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). També hi ha diverses línies d’autobús que s’enfronten a l’atapeït trànsit de la zona. L’accés a les instal·lacions és gratis i els horaris poden consultar-se al seu lloc web.

Escrit per
Ignasi Franch

Detalls

Adreça
Hospital, 56
El Raval
Barcelona
08001
Transport
Liceu (M: L3)
Preu
Accés lliure
Horaris
De 9 h a 20 h. (dl. a dv.). De 10 h a 14 h (ds.)

Què hi ha ara mateix

Coralina, la serventa amorosa

  • 5 de 5 estrelles

D'obres renaixentistes i barroques amb criats i criades esplèndids n'hi ha una pila. De Shakespeare a Molière, de Lope de Vega a Goldoni. I la qüestió és sempre com es pot traslladar al nostre temps una peça que, en molts sentits, ha caducat. Teatralment, tot és possible. I Oriol Broggi ho demostra a 'Coralina, la serventa amorosa', on, a l'espai gairebé nu de la Biblioteca de Catalunya, ordeix una funció on tracta cada peça, cada intèrpret, de manera individual per acabar aixecant un tot memorable. Passarem més de dues hores clavats a la cadira rient i somrient, sense perdre de vista la Coralina de Mireia Aixalà, però tampoc la malvada Beatrice de Rosa Gámiz, l'Arlecchino de Joan Arqué i el Florindo de Sergi Torrecilla. Quatre personatges molt diferents i quatre maneres diverses d'abordar-los: tendresa, dolenteria, clown i candidesa. L'obra del venecià Goldoni és la típica comèdia d'embolics, en què una criada, la Coralina, intenta el triple salt mortal de salvar el seu amo (Florindo) i alhora posar en evidència la seva madrastra (Beatrice), mentre ha de lluitar contra les pulsions amoroses pròpies. Res no li serà fàcil. Trobades d'amagat per aquí, corredisses cap allà, oportunitats agafades al vol... El frenesí de la comèdia és total. I, perquè funcioni, tots els intèrprets s'involucren en un mecanisme de rellotgeria perfecte, on res no sobra, res no falta. Aixalà és, però, qui té un pes específic més important en una peça que porta el seu nom. L'actriu, fins ara, havia est

Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà