Festa als 40

Sortir després dels 40: guia de discoteques per a 'puretes'

Tranquils, Barcelona també és per a vosaltres!

Publicitat

A una certa edat, quan encara som tendres i ens sobra l'energia, ens creiem invencibles i creiem que els 'puretes', com deia Sartre de l'infern, sempre són els altres. Sortim de nit, amb el cos ben afinat i la capacitat de resistència sense esquerdes, i en fem burla d'aquells que, passats els 40, s'arrosseguen pels 'puestos', claven el colze a la barra del bar i no poden fer més que demanar un gintònic. Però la vida és un procés que sempre ens agafa amb la guàrdia baixada, i arriba un dia en què els joves insolents –ara amb els texans estripats, gorra lleugerament torçada i estètica vagament 'bling'– són ells, i els 'puretes' en som nosaltres. Depriment, oi?

Si t'has adaptat al pla B conservador –o sigui, un parell de fills, per exemple, i caseta a Palafrugell–, potser el trauma no és tan greu. Però què passa quan et domina la nostàlgia dels temps antics, quan sortir de nit implicava no tornar-hi a casa en dos dies, i et ve de gust un simulacre de festa? Primer de tot, evitar anar allà on s'ajunta la colla postadolescent –el típic dissabte a la nit a llocs de moda i/o econòmics, o discoteques amb estètica dembow i/o inspirada en el 'bling' del hip hop– i planejar rutes alternatives on trobarem gent de la nostra corda que no ens faran sentir vells, cansats o fets un drap.

Divertir-se a partir dels 40 és fàcil i poc humiliant, si segueixes aquesta llista

  • Música
  • Ciutat Vella
Trauma
Trauma

Fa un temps, anar al Trauma era la demostració d'una derrota esclafadora. Era la típica discoteca per 'a la gent gran' amb una decoració dels setanta –imaginem bigotis, potes d'elefant, potes de gall– que fregava la cosa coent, amb música carrinclona i aquella sensació que més que sortir de nit, sorties de cacera, com es feia abans del Tinder. Però ara el Trauma s'ha reformat i traslladat: ja no hi és a l'enclavament clàssic de Consell de Cent, sinó a un espai més modern al Port Olímpic –el Catwalk–. La música, l'ambient, els objectius, són els mateixos, però ara fa més goig, i ens sentim menys derrotats.

  • Música
  • Espais musicals
  • El Parc i la Llacuna del Poblenou
Razzmatazz
Razzmatazz

Està bé el Razzmatazz perquè és gran, té passadissos i diferents ambients, i si de cop i volta t'has despistat i t'has ficat en una de les festes Fuego, o les Trill, on les nenes van amb el seu pentinat de ratchet i els nois semblen acabats de sortir de la feina –i per feina entenem fer d'extra a un vídeo de Lil' Wayne–, sempre pots girar volta i adaptar-te a una sessió techno més seriosa a la sala 2, o a una sessió de DJ Amable, que punxa la música que generacionalment més t'agrada: brit-pop, new wave, grunge, grans èxits del rock amb groove, i grans èxits de l'electrònica de ball amb inèrcia rockera. Si a més t'ho muntes un diumenge a la tarda, quan fan les sessions Journeys, serà una triomfada absoluta.

Publicitat
  • Música
  • Espais musicals
  • Sant Gervasi - Galvany
Luz de Gas
Luz de Gas

Un clàssic que mai passa de moda. Té poc de discoteca amb pedigrí el Luz de Gas, és veritat, però el seu ambient és dels més reconfortants de tota la ciutat. Si vas a qualsevol 'garito' de la Rambla trobaràs més turistes, més descontrol, però al clàssic del carrer de Muntaner és on tindràs més probabilitats de creuar-te amb Joan Laporta, Albert Rivera o Xavier Sardà, i amb sort fer petar la xerrada a la barra, entre whiskys, comentaris 'off-the-record' i bona companyia d'ambdós sexes, ben arreglats i pentinats.

  • Música
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

El Magic està mig retirat a la vora del Born i mai ha deixat de ser fidel a un principi, que és el rock'n'roll en tota la seva gloriosa intransigència. Si hi ha un local nocturn a la ciutat on mai sentiràs trap, o reggaeton, és allà on el punk, Ramones i la llarga tradició del garatge que sona a llamps i trons són religió.

Publicitat
  • Música
  • Ciutat Vella

Hi ha dues maneres d'experimentar el Karma. La primera és la fàcil i poc recomanable: has decidit sortir el divendres o el dissabte, després de sopar, i vas a fer una copa, la clàssica 'última' que després es torna en l'avant-penúltima, fins que l'estómac es rebel·la. I després hi ha l'altre, la millor: vés-hi entre setmana, o després d'acabar de treballar fins tard, entra ja de matinada i envolta't de l'ambient típic del Gòtic clàssic, aquell habitat per aus nocturnes depredadores, friquis del barri, turistes despistats i gent 'destroyer'. Fes-te fort a un racó, ben acompanyat, i gaudeix de la música –típica, sense sorpreses; és probable que et punxin coses tipus Seguridad Social–, però sobretot de les vistes. En els seus millors moments, allò sembla un reportatge del Javier Cárdenas.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat