Sortir després dels 40: guia de discoteques per a 'puretes'

Fa un temps, anar al Trauma era la demostració d'una derrota esclafadora. Era la típica discoteca per 'a la gent gran' amb una decoració dels setanta –imaginem bigotis, potes d'elefant, potes de gall– que fregava la cosa coent, amb música carrinclona i aquella sensació que més que sortir de nit, sorties de cacera, com es feia abans del Tinder. Però ara el Trauma s'ha reformat i traslladat: ja no hi és a l'enclavament clàssic de Consell de Cent, sinó a un espai més modern al Port Olímpic –el Catwalk–. La música, l'ambient, els objectius, són els mateixos, però ara fa més goig, i ens sentim menys derrotats.

Està bé el Razzmatazz perquè és gran, té passadissos i diferents ambients, i si de cop i volta t'has despistat i t'has ficat en una de les festes Fuego, o les Trill, on les nenes van amb el seu pentinat de ratchet i els nois semblen acabats de sortir de la feina –i per feina entenem fer d'extra a un vídeo de Lil' Wayne–, sempre pots girar volta i adaptar-te a una sessió techno més seriosa a la sala 2, o a una sessió de DJ Amable, que punxa la música que generacionalment més t'agrada: brit-pop, new wave, grunge, grans èxits del rock amb groove, i grans èxits de l'electrònica de ball amb inèrcia rockera. Si a més t'ho muntes un diumenge a la tarda, quan fan les sessions Journeys, serà una triomfada absoluta.

Un clàssic que mai passa de moda. Té poc de discoteca amb pedigrí el Luz de Gas, és veritat, però el seu ambient és dels més reconfortants de tota la ciutat. Si vas a qualsevol 'garito' de la Rambla trobaràs més turistes, més descontrol, però al clàssic del carrer de Muntaner és on tindràs més probabilitats de creuar-te amb Joan Laporta, Albert Rivera o Xavier Sardà, i amb sort fer petar la xerrada a la barra, entre whiskys, comentaris 'off-the-record' i bona companyia d'ambdós sexes, ben arreglats i pentinats.

El Magic està mig retirat a la vora del Born i mai ha deixat de ser fidel a un principi, que és el rock'n'roll en tota la seva gloriosa intransigència. Si hi ha un local nocturn a la ciutat on mai sentiràs trap, o reggaeton, és allà on el punk, Ramones i la llarga tradició del garatge que sona a llamps i trons són religió.

Hi ha dues maneres d'experimentar el Karma. La primera és la fàcil i poc recomanable: has decidit sortir el divendres o el dissabte, després de sopar, i vas a fer una copa, la clàssica 'última' que després es torna en l'avant-penúltima, fins que l'estómac es rebel·la. I després hi ha l'altre, la millor: vés-hi entre setmana, o després d'acabar de treballar fins tard, entra ja de matinada i envolta't de l'ambient típic del Gòtic clàssic, aquell habitat per aus nocturnes depredadores, friquis del barri, turistes despistats i gent 'destroyer'. Fes-te fort a un racó, ben acompanyat, i gaudeix de la música –típica, sense sorpreses; és probable que et punxin coses tipus Seguridad Social–, però sobretot de les vistes. En els seus millors moments, allò sembla un reportatge del Javier Cárdenas.