Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
La Taverna del Clínic
©JuanPedroChuetMisse/El PeriódicoLa Taverna del Clínic

La Taverna del Clínic

La Taverna del Clínic ofereix una cuina desimbolta, moderna i madura

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat
La Taverna del Clínic seria un bon nom per al menjador d'un centre sanitari si es volgués veure feliços els familiars dels malalts i arrencar-los el to de fetge pansit que els encomanen les cafeteries hospitalàries. Aquesta llarga barra complementada amb taules és veïna del Clínic i potser també consol de malalts fugits en camisa de dormir de les instal·lacions mèdiques per recuperar-se en secret.

Sense desestimar aquestes visites curatives, els clients de la Taverna són uns altres, gurmets entrenats en la llarga distància com el viticultor Paco de la Rosa, que celebra que ha finalitzat la verema amb un autohomenatge a la barra. El Paco arriba del Penedès, feliç i amb la camisa desarborada. Comparteixo amb ell una copa del seu Torelló Gran
Reserva del 2008, en versió màgnum. El cava greixa la boca per a una degustació de mitges racions que ha pensat Toni Simôes i que servirà el seu germà Manu.

L'oferta vinícola és potent, continguda en un iPad. Accepto la recomanació de tastar l'Imô, les lletres centrals de Simôes, un priorat que els envasa el celler Ametller i que em servirà de degoteig per a l'experiència ambulatòria. La cloïssa gallega amb poma i api connecta amb l'atlantisme del cognom, així com l'amanida de nècora, una mica seca, coronada amb caviar. L'encerten amb els ceps lacats amb vinagre balsàmic, i això que el quitrà és difícil de fer anar. Els raviolis de gambes amb tomàquet, pesto i ruca són un 10, homenatge a Santi Santamaria, amb el qual el Toni va estar catorze mesos, l'únic contacte que ha tingut amb el món professional. Es defineix com a "autodidacte". Fa set anys que punxa, talla i opera perquè el pacient torni.

La primera vegada que hi vaig menjar (2007) vaig tenir un sotrac que vaig explicar a la crònica: la carta de tapes urbana i moderneta xocava amb
l'ambientació dels pernils penjants. També parlava de "confusió", i el Toni es va enfadar.

Sis anys després, valoro la maduresa del xef encara que a vegades s'entreté en la complicació innecessària. ¿Un exemple? Les (bones) tallarines amb parmesà i tartuf -els Simôes han inaugurat la temporada del bolet d'Alba- no necessiten la vieira, farcida també amb tòfona blanca, que encareix i destorba. El xef accepta el comentari ("ho vull fer tan bé que a vegades m'embolico"), medita sobre la contenció i anuncia una reducció de la carta (¡86 enunciats!) de cara a l'ampliació de la Taverna, obra de començament immediat que multiplicarà el menjador, el celler i la cuina, que promet ser un quiròfan per a operacions d'envergadura. No es descarten els trasplantaments.

Aprofitant l'arribada dels paletes, li suggereixo que es carregui la tele i silencio el comentari sobre els pernils. Que els indultin: Paco de la Rosa diu que és un ibèric de primera. No sé si superarà el cabrit a baixa temperatura farcit amb lletons. La salsa és terapèutica.

Una cuina sense Botox ni liposuccions. Tot el col·lagen és natural: recomano una dosi massiva de cansalada ibèrica amb llamàntol. Reforça la brillantor dels llavis.

Més informació

La Taverna del Clínic
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Eixample
  • preu 3 de 4

Els germans Simôes, en Toni (el xef) i en Manel (el sommelier), han acomplert, de llarg, el seu objectiu de crear una taverna diferent per a un perfil de comensal molt exigent i sempre a la recerca de novetats, però també de producte excels. El temps també ha fet la seva feina, i els anys han convertit el Manel en un excel·lent sommelier, i el jove Toni, en un xef de talent.“En Toni –diu el Manel– té un do innat per a la cuina que va heretar de la seva besàvia paterna”, i als 14 anys es va posar la seva primera jaqueta curta de cuiner. El va marcar molt el seu pas per la cuina de Can Fabes. La Taverna té unes 300 referències ben seleccionades. El 2006 Pepe Simôes, una institució en el món gastronòmic i pare d’en Manel i d’en Toni, va contractar un cuiner forà que no va estar a l’altura i en Toni es va posar al front dels fogons.Des de la seva fundació, la Taverna ha estat una cosa ‘diferent’, un petit espai per a grans sorpreses gastronòmiques. Ha passat d’oferir un pica-pica, amb les racions petites, fetes amb productes d’alta qualitat, a servir plats substanciosos.Compradors d’òptim producte de proximitat, amb verdures biodinàmiques per entremig, en Toni ha creat una carta molt atractiva i diferent, amb més de seixanta opcions que creen saborosos dubtes als comensals. Impressionants les ja famoses patates braves de la casa. A més d’un bon pernil per iniciar l’àpat, hi va haver la possibilitat de delectar-se amb tàrtars, el de filet i caviar i el de tomàquet, amb una gamba d

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat