El Petit Comité ha renovat els seus aires a la cuina, l’ha millorada i ara ofereix una carta molt intel·ligent i pràctica basada en una elaboració senzilla, sense desmesurades pretensions, a partir de productes de molt bona qualitat. I, el més important, sota la supervisió del xef Nando Jubany, qui va delegar els fogons al Fran, un jove xef que s’està guanyant la clientela fidel i la nova del restaurant del passatge de la Concepció. A l’ambient modern, de bon gust i ben distribuït del restaurant, hi faltava una oferta com la que impulsa Jubany a petició del grup Majestic, al qual pertany el local. En el capítol per picar, les croquetes del rostit, l’ensalada russa i els calamars a la romana són una excel·lent targeta de presentació del que arribarà. El farcit de les croquetes, melós i gustós, i l’ensalada russa es podria dir que són dels millors de la zona de l’Eixample. ‘De l’hort i del bosc’, n’arriben els entrants més interessants, entre els quals sobresurten uns calamarsets de platja amb el seu sofregit i el bacallà fumat amb olivada. Però és en el capítol de ‘La grana i la pasta’ on es troba el millor entrant calent: els canelons trufats de festa major, creació de Nando Jubany i en aquests moments uns dels millors de la ciutat. De beixamel, la correcta; i en lloc d’un farcit que no faci olor i només tingui gust de pollastre o de foie gras, un de carn rostida, comme il faut. Excel·lent plat on la trufa hi té una subtil presència i desapareix un cop acomplerta la funció
Enllustrar la cuina catalana, massa vegades coberta per la pols de l'abandonament com els trastos d'unes golfes. Aquí, la dentadura de l'avi; aquí, un ànec amb peres. En un temps no tan llunyà com l'any 2008, el cuiner Ashley Palmer-Watts, llavors a The Fat Duck i avui cap del londinenc Dinner, explicava la seva experiència amb la cuina catalana en una visita a Barcelona i, quan va anomenar el lloc de la desfloració, l'interlocutor es va posar vermell. En aquell lloc expulsaven pinso per a turistes i tenia de català el que la Pedrera té de nau extraterrestre. La pregunta és la mateixa que llavors: hi ha prou llocs en què defensin el patrimoni amb garanties i que siguin capaços d'explicar a un estranger quin és el catalan style?
Nandu Jubany és a la resistència: "Aquí, cuina catalana 100%. Intentarem no fer servir ni yuzu ni soja. Vull recuperar plats antics, però fets per un cuiner contemporani". El de la Plana és un Xef per Poders atípic. Delega en els caps de cuina -a Petit Comitè és Franc Jiménez- però vigila la paradeta com el gat la gàbia de l'ocell. "No sóc un mercenari", diu per parlar del compromís i de com es fica en l'acció i en la situació fins al fons.
Entonat pel Pas Curtei del 2011, negre formós del Penedès, vaig fer un 1714: vaig assetjar el meu estómac a canonades. 20 degustacions d'una cuina no apta per a primmirats ni ascetes. Nandu broda els plats de brocanter: els pèsols amb cansalada, perletes verdes per a dents sensibles; l'orella de porc a la brasa, els canelons trufats -mestre!-, l'arròs sec del senyoret amb unes gambetes gairebé crues per rematar-ho, el fricandó de vedella amb carxofes fregides i la pularda, encassolada sencera, que serveix Cal Rovira. Si Palmer- Watts torna a Barcelona haurà de fer un màster a Petit Comitè. Comprendrà que el que va prendre fa sis anys era parent del Blandi Blue.
El xef britànic també se sorprendrà amb la pinya caramel·litzada i amb les similituds amb què forneja al Dinner de Londes en grans asts. Què passa amb aquesta fruita tropical que atrau xefs territorials i nostrats com Nandu i Oriol Rovira a Pork? La poma de les comarques de Girona i la pera de les de Lleida necessiten algú que les estimi.