Espais Volart - Fundació Vila Casas

Pintor, poeta, crític d’art, activista i agitador cultural. Totes les cares de Josep Maria de Sucre surten a la llum en l’exposició que els Espais Volart de la Fundació Vila Casas dediquen a aquesta polifacètica (i injustament oblidada) figura de la nostra cultura, coincidint amb el 140è aniversari del seu naixement.  Des dels rostres expressius i primitivistes que pintava partint de la misèria i el patiment humà que va viure fent d’oficial criminalista als Jutjats de Barcelona, fins a la numerosa documentació que el situa com a un dels més importants promotors i impulsors de la modernitat a Catalunya, la mostra aprofundeix en aquesta doble cara: del promotor artisticosocial, al pintor ple d’intensitat expressiva.  Josep Maria de Sucre va desenvolupar un paper fonamental com a nexe entre les avantguardes d'abans de la Guerra Civil i les noves generacions de la postguerra, atorgant beques a joves creadors perquè anessin a París des de la presidència del Cercle Maillol de l'Institut Francès, i també impulsant els Salons d'Octubre. Per reflectir aquest paper de mediador, l'exposició als Espais Volart incorpora també obres d'una trentena d'artistes vinculats al seu entorn, com Tàpies, Modest Cuixart, Ràfols-Casamada, Guinovart, Maria Girona o Subirachs, entre d'altres.  En la seva pintura hi conflueixen influències de l'expressionisme europeu, el romànic català, el primitivisme o autors com Edvard Munch i Paul Klee. És per això que sorprèn adonar-se que la seva pintura va...

Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas transformen les més de sis dècades que Romà Vallès va dedicar a l’art en una exposició. Vallès va ser una de les veus més destacades de l’informalisme català i sempre va apostar per la modernitat i l’experimentació, allunyant-se de les modes. Sota el comissariat de Conxita Oliver i Bel Vallès, la mostra ens permet descobrir fascetes més desconegudes de l’artista, com la seva vessant pedagògica, interessada en l’art infantil i en l’educació visual.  A Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015), la figuració li quedava curta per a plasmar al llenç tot allò que ell volia expressar. Va passar-se la seva trajectòria buscant aquest “horitzó abstracte” que ara serveix de nom per a l’exposició que el reivindica com una figura clau per la renovació de l’avantguarda catalana de la segona meitat del segle XX. Des del seu rebuig a l’academicisme a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, passant per les primeres obres influïdes per Cézanne i Picasso, fins al moment crucial de 1955, quan pinta la seva primera peça abstracta després d’un viatge decisiu a París. L’exposició posa un èmfasi especial en dues de les seves sèries més emblemàtiques. D’una banda, la sèrie Cosmogonies (1956-1964), on el llenç es converteix en un territori mineral i geològic a través de l’ús de sorra, pols de marbre, pigments i serradures i Collages (1964-1967), en què l’artista dialoga amb el Pop Art, Vallès i construeix una visió crítica de la societat de masses, la...