Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Bad Gyal
Foto: Maria DiasBad Gyal

Bad Gyal: "Ara veus modernes sortint d'una expo ballant reggaeton"

'Worldwide angel' (2018) és l'embat de l'artista catalana per menjar-se el món. Ens en parla en aquesta entrevista

Escrit per
Marta Salicrú
Publicitat

Les coneixia totes, les ballarines de dancehall que sortien als videoclips: només era una marreca i l’Alba Farelo ja estava enganxada a l’escena nocturna de Jamaica a través de YouTube. I ara, amb 21 anys, Bad Gyal ha rodat a l’illa caribenya un videoclip per a la 'mixtape', 'Worldwide angel' (2018), la segona des que es va donar a conèixer el 2016.

“Jo estava molt perduda quan em vaig posar a cantar”, fa gronxada en l’'autotune' a la trilingüe 'Yo sigo iual', amb producció del seu inseparable Fakeguido i d’El Guincho, un dels productors de fama global, amb Dubbel Dutch i Jam City, que s’han rendit als seus peus amb xancletes i pedicura francesa a la col·lecció de temes amb què ha desembarcat “internationally”, canta també. Ha aconseguit despenjar-se l'etiqueta de 'trap queen'. Se la nota segura, cantant a l’hedonisme en l’idioma que li surti del 'toto', obrint el cor i fent botar el cul alhora, gaudint-ne. I ho està petant.

Com has evolucionat com a artista?

M'he trobat molt, el que m'agrada, el que vull fer, el que sé fer bé. Al principi estava jugant, tenia referents de la gent que feia música aquí, i ara he connectat més amb els referents que m'han portat a cantar i a ballar. Al principi intentava encaixar en l'escena que hi havia perquè hi veia una oportunitat. I ara és a la inversa, i m'he adonat que sóc molt diferent a allò on em volia emmotllar. Estava perduda també personalment. Has de fer coses que no et representen per saber què et representa.

I què et representa?

Em costa definir-ho. Sóc una artista urbana, ni trap ni dancehall. El dancehall surt d'una cultura molt concreta que no és la meva. Estic experimentant amb diferents sons que m'agraden. Sé que aquí he aportat una cosa nova, sons que abans a Espanya el públic general no hi estava familiaritzat, i he despertat cert interès.

Estàs d'acord que hi ha un salt entre la teva primera 'mixtape', 'Slow wine' (2016), i la segona, 'Worlwide angel' (2018), tant pel que fa a la producció com a les lletres?

L''Slow wine mixtape' la vaig fer amb 18-19 anys, ara acabo de fer-ne 21, i en dos anys he viscut moltíssimes coses. El que em mola de la nova 'mixtape' és que segueix sent bastant 'underground': ahir vaig gravar una cançó amb els auriculars –el Pablo [Fake Guido], que és molt apanyat– perquè el micro se m'ha espatllat. El 80% de la 'mixtape' està gravada a casa meva, encara. Quan fem la música no és pop, és quan la traiem, quan la gent la canta, que es fa pop. He tornat d'Estats Units i la gent cantava.

Has treballat amb productors amb projecció internacional, com El Guincho, Dubbel Dutch o Jam City.

He tingut la sort que aquests productors veien en mi una oportunitat de fer un tipus de so lluny del que fan. N'hi ha que produeixen música de club rara, i en mi veuen l'oportunitat de fer música menys abstracta. I d'altres que fan cançons per a gent súper 'mainstream'.

Van ser ells qui et van contactar?

Sí, he tingut la sort que he viatjat perquè m'han contractat, i quan vas fora el que fas s'expandeix. Amb el Dubbel Dutch, ell em va descobrir i volia fer alguna cosa amb mi. Vaig anar a Londres i el Jam City va voler quedar. A Jamaica, on vaig estar pencant amb Red Bull, gravant un documental i un videoclip, també he fet 'links'. Et vas movent, la penya et va descobrint i pots fer més coses.

Era el teu primer contacte directe amb la cultura de club de Jamaica?

Sí, del tot. Des de preadolescent que mirava vídeos de les festes a YouTube, reconeixia totes les ballarines que sortien als videoclips, les seguia. Sempre havia volgut anar-hi i ho veia lluny. I ara he estat a les festes, igual que les que havia vist. He conegut artistes que fa anys que escolto, hi he parlat, he fumat amb ells, i em van donar classes

Tu com portes el ball?

Des que he tornat, molt millor, el meu mànager m'ho diu. Però quan vas allà assumeixes que no ho fas com elles i que mai no faràs! Pots aprendre a ballar i millorar, però allà es natural, surt sol, està al carrer. I també hi influeix el cos: no és el mateix fer-ho amb un cul així. Hem de tenir-ho clar, les d'aquí, que per molt que ens encantaria, som el que som. Jo cantant i ballant alhora arribo a un punt, i només ballant, més lluny. Però no em frustro. Hi he après molt i al setembre hi tornaré.

Com són aquests contactes que has fet a Jamaica?

Allà un ballarí inventa un pas de ball i demana a un artista que li faci una cançó amb el nom del pas. És una sola comunitat i molt relacionada, des del ballarí al paio que ho grava tot amb el mòbil i ho penja. Un noi d'allà em va demanar si li podia fer una cançó, i això em motiva molt, perquè és com he viscut jo aquesta música. Després que tothom m'hagi tirat merda, de Londres, de tot arreu, que a Jamaica em rebin així, que em diguin que els encanta la meva música, que les meves melodies són la polla... Jo no m'ho esperava. Em van donar les gràcies per donar visibilitat a la illa.

A quines crítiques et refereixes?

Em deien que li estava traient llum a la penya, que si faig apropiació cultural, que si els trec visibilitat. I m'ho havia acabat creient. Sempre he anat amb peus de plom perquè no se'm tirin a sobre, jo no vull ofendre a ningú, i menys a la penya que respecto. Però a Jamaica em donen les gràcies per aprendre, per anar-hi, per mostrar les arrels del que faig. Jo sóc una artista una mica estranya, i necessito que se'm contextualitzi bé. No m'agrada fer premsa perquè em cansa molt explicar-me, però per mi és important fer-ho, vull que s'entengui que aquestes músiques són una inspiració. Jo només vull ser jo mateixa. En aquest món la penya sempre intenta que els teus mèrits ho siguin una mica menys, que siguin mig mèrit, sobretot si ets jove.

I si ets dona?

També.

Has exhaurit entrades a l'Apolo, però també en la gira que has fet pels Estats Units.

A Nova York estava més ple que alguns bolos que he fet a Espanya, més ple a Brooklyn que a Saragossa.

Com et planteges el directe?

Som el Pablo i jo i dues ballarines. El ball té molta importància per mi, cada vegada vull ballar més, fer més passos jamaicans. Tinc un tros del directe que és un mix de cançons jamaicanes que es diuen com els passos que es fan. Potser ningú se n'assabenta, però si hi ha algú que en sap una mica, ho veurà. Intento que la gent tingui, a banda de la meva música, un trosset del meu món. Molta gent que m'escolta no té res a veure amb la música que escolto jo. També ho noto quan vaig a punxar, que la gent em demana que punxi les meves cançons! El directe és l'oportunitat de fer el que jo vulgui. Si els puc colar el que a mi em mola... A l'Apolo hi haurà molt de ball com fins ara, però vull donar-li un punt més d'espectacle. És la presentació del disc, vindrà molta penya, és la meva ciutat. Hi haurà coses que la gent es quedarà 'loca' però que no vull dir-les.

'Yo sigo iual' sona molt sincer. I és un tema en català, castellà i anglès.

No puc parlar d'una cosa que no sé. Un 'beat' més íntim em fa treure aquesta part de mi. És un tipus de so que jo escolto molt i que no havia explorat. N'estic molt contenta. 'Yo sigo iual' és un tema que em va súper bé [per parlar de la qüestió lingüística]: si l'escoltes veus que utilitzo una llengua en funció del tipus de melodia que he creat i de les paraules, que m'encaixin bé. És com un trencaclosques, una cosa que no penso, hi ha una frase en català, una altra en castellà, en anglès, i es va barrejant.

Les lletres combinen l'expressió dels sentiments, l'hedonisme i l'empoderament. I respiren un gaudi del cos per a tu mateixa, no per als altres.

És molt de gaudir-te a tu mateixa. Les coses es perceben diferent [depenent del lloc]: jo puc moure el cul i que se'm doni molta importància, i després vas a Jamaica i les nenes petites mouen el cul i ningú no els diu que és un escàndol. Sí que és un ball sexual, però allà no té aquest significat tan 'heavy', és més natural. Aquí, per dir que no és tan sexual, m'han dit de tot, però tampoc sóc tan especial. Jo dono la meva visió, com ho he experimentat jo: per gaudir i per passar-m'ho bé, jo. Ara a tothom li mola, però quan a mi em començava a molar a la majoria de penya no li molava. Ara veig a xavales a les discoteques, 'white people as fuck', fent botar el cul: guai, s'ha normalitzat. Però no sempre ha sigut així, en dos o tres anys ha fotut un canvi que veus a la més moderna sortint d'una expo ballant-te un tema de reggaeton. La percepció ha canviat molt.

Tens col·laboracions a la vista?

Al disc no n'hi ha, i per primer cop en dos anys em ve de gust fer-ne, perquè al principi en vaig fer, i algunes molt guai, i d'altres, no tant. Vull acostar-me al que a mi em mola. No faré res amb ningú que no li moli el que faig jo. M'interessen col·laboracions sobretot amb gent de fora que jo escolto, d'aquí només amb Soto Asa, un xaval de Ceuta que no fa bolos. Va veure una entrevista meva i li vaig caure bé. Vaig flipar quan em va dir que li agradava el que feia perquè és anti 'business' i jo ara estic fotuda en el sac que flipes!

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat