Aquesta sala de concerts, amb Nitsa com a residència més important, s’ha convertit en el paradigma del clubbing indie barceloní i la bona música en viu sense etiquetes. Figures emergents i consagrades del pop, rock, folk i electrònica internacional trepitgen l’escenari cada dia de la setmana.
La nostàlgia fa que recordem amb simpatia coses que més aviat ens emprenyaven. Com quan a les sales del pis de dalt de l’Apolo hi feia tanta calor que la condensació dels efluvis humans provocava que ploguessin gotes del sostre. Això era al plistocè, a mitjans dels 90 o a principis de segle, abans que obrís La [2]. Inaugurada fa dotze anys, la sala petita de l’Apolo va abaixar la persiana a l’estiu per tornar millorada. Tant, que d’aquí a un temps recordarem amb nostàlgia quan ens quedàvem embussats a l’entrada de la sala durant un Primavera Club, o aquell cop en què el bateria d’un grup ens va tirar la copa mentre maldava per baixar l’instrument de l’escenari amb el club a petar.
La (2) reobre entre parèntesis, amb més espai –de 350 a 575 m²–, més aforament –de 355 a 800 persones, amb possibilitat de reduir-lo a 400–, més barres –ara dues–, un escenari més gran i millores en el so i la il·luminació, amb sistemes dissenyats específicament per la sala que, pel que fa a l’àudio, homogeneïtzarà la qualitat en tot l’espai.
Però La (2) no torna sola: la imminent reobertura significarà també la inauguració de La 3, un espai polivalent, ubicat entre el que va ser l’Apolo Diner i la que era l’antiga entrada principal, amb un concepte diferent. La 3 no és una sala de concerts, però segur que s’hi fa algun acústic. No tindrà bucs d’assaig com s’havia anunciat fa un temps, però serà un espai de creació obert als artistes que comencen. No serà com el 'diner', però s’hi podrà beure i fins i tot menjar alguna cosa, abans d’anar cap a les altres sales, o per prendre’s un descans de les altres sales.
La 3 tindrà dues cares. De dia serà un espai on volen que hi passin coses: tallers, classes magistrals, exposicions, vermuts... Tindrà cabina de ràdio i un estudi d’edició de vídeo que s’alimentarà dels continguts de la sala. Us imagineu veure un concert a l’Apolo en streaming des de casa? Imagineu-vos-ho de cara al 2018.
De nit servirà per escapar una estona de la programació de club de les altres dues sales, amb les quals estarà connectada: un espai amb barra i un celobert com a les domus romanes on –addictes a la nicotina, ho estàveu desitjant– s’hi podrà fumar. “Hi haurà menys moviment al carrer, i això millorarà la relació amb els veïns”, diu Alberto Guijarro, director de l’Apolo. Perquè la lliure circulació entre les tres sales, que en horari de club estaran sempre comunicades, substituirà el trànsit per Nou de la Rambla. “Es podrà gaudir més de l’espai sense estar sempre tancat”, afegeix.
L’entrada es farà per un 'hall' allà on hi havia la desapareguda Apolo Store des d’on es podrà accedir a la resta de sales. Les estrenes de La (2) i La 3 formen part d’una reforma general de l’Apolo pel que fa als accessos –ara adaptats–, sistemes de ventilació, lavabos i camerinos –desapareixen els del pis de dalt de la sala gran–, i que comporta també un reforç de l’equip de so de la sala gran.
Guijarro destaca la flexibilitat del nou espai de cara a obrir l’Apolo a “diferents estils de programació”. I li fa especial il·lusió l’estudi d’edició de vídeo. “És el futur. La música i la imatge cada cop van més lligats”. I cada cop s’escolta més música per YouTube.