Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Javiera Mena en una discoteca d'estrelles brillants

Javiera Mena en una discoteca d'estrelles brillants

A ‘Otra era’ (2014) la diva pop xilena atorga estatus de lloc mític a la pista de ball

Javiera Mena
Javiera Mena
Per Marta Salicrú |
Advertising

Tuixén Benet es fa una 'selfie' amb Salicrú de fons i l'envia per WhatsApp a Javiera Mena. Estic amb Les Sueques -Benet n'és una- i aquella tarda haig de trucar a la xilena: amb Les Filles Föllen la Tuixén ha coreografiat la gira d''Otra era' (2014), tercer àlbum de Mena, i vol que quan parlem amb la Javi em pugui posar cara.

"La idea és que les seves coreografies estiguin en tots els meus xous", explica més tard Mena: de moment només hi són als concerts a Espanya i a Mèxic, dos dels llocs on té més seguidors, a banda de Xile; per això la Javiera reparteix el seu temps entre els tres països. "No porto banda, així que són les ballarines les qui donen suport a la música, al costat de les projeccions i les llums".

Darrere d'una taula amb les seves màquines, en la gira d''Otra era' Javiera Mena fa pensar més en Chris Lowe que en una diva pop. "Però és que els Pet Shop Boys són les meves dives pop favorites", afirma. "La meva proposta coincideix en molts elements amb els d'una diva: la meva imatge, fer cançons pop... Però no formo part d'una gran estructura. Vinc de l'escena independent, tinc el meu propi segell -Unión del Sur, amb Cristián Heyne de soci, el productor dels seus àlbums- i he tirat endavant els meus projectes pel meu compte perquè a Xile no hi ha indústria: m'he hagut d'obrir camí en un lloc on no existia el que jo faig".

'Otra era' és un festí de pop electrònic pensat per a la discoteca. "Hi ha qui la troba un lloc superficial, però per mi és tot el contrari -diu Mena-. És el lloc de comunió entre les persones i la música, un lloc per alliberar-se". També és un lloc per enamorar-se. "Tots els meus discos parlen de la passió i del desig", diu la xilena.

Però a 'Otra era' l'hedonisme de la pista de ball s'acompanya d'una sensualitat explícita ("Dame todo el aliento que te brota, los olores de tu alma que se cuelan por la boca", "Quiero que tu espada me atraviese solamente a mí"), amb cançons protagonitzades per un jo que "té les coses més clares i busca el plaer: el coneix, l'entén i sap com arribar-hi". Més que als anteriors, 'Esquemas juveniles' (2006) i 'Mena (2010).

Amb una portada amb Mena convertida en "estàtua retrofuturista" amb els pits nuus -censurada a Spotify, iTunes i Facebook: "Pot haver-hi coses terribles, però un mugró no"- l'àlbum desprèn força i ambició. "Tenia moltes ganes de fer un disc expansiu, volia que sonés molt gran -reconeix Javiera-. També ho vaig buscar en altres discos, però ara ha sortit millor". Hi té a veure que Mena hagi comptat per mesclar-lo amb el nord-americà Javier Garza, qui acumula onze Grammy.

"Sempre he aspirat a tenir una carrera internacional: Xile és molt petit i està molt aïllat". Avui lidera una generació d'artistes sud-americans que planten cara als "gringos" i que retornen a Espanya la conquesta. Amb el pop com a arma.

També t'agradarà

Música, Rock i indie

Les Sueques porten faldilles i fan soroll

Que vénen Les Sueques, i ho fan amb 'Educació física' (2015), col·lecció de pedres semiprecioses de punk-pop Diu Blanca Lamar, veu i baix de Les Sueques, que el quartet punk-pop que forma amb Tuixén Benet, Raquel Tomàs i Pau Albà és com la seva "empreseta, però en comptes de fer diners, en perd". Ho diu a propòsit de com es reparteixen les tasques al grup en pro de l'esperit DIY. "A Les Sueques ens agrada fer-ho tot nosaltres", fa la Raquel. Una filosofia apresa del moviment riot grrrl, al qual admiren i reconeixen com a "punt de partida" i "referent". Al cap i a la fi, la formació de tres noies i un noi és calcada a la de Bikini Kill -amb diferent distribució dels instruments-, i que el nom de la banda opti per la marca de gènere de la majoria femenina del grup no és perquè sí. "Volem que això sigui important en el grup", diu la Blanca. També diu que el Pau ho té claríssim, que és "una sueca", un gentilici que s'apropien no en referència al mite sexual del landisme, sinó al de la idealització de tot el que ve del nord, on les dones viuen "alliberades". Per això i per poder "fer-se les sueques". El seu segon àlbum, 'Educació física' (2015) –que arriba després d'un EP homònim del 2012 i de l'LP de debut 'Cremeu les perles' (2013)–, els ha sortit rodó, i ho saben. "Ha quedat molt empacat i el vam gravar molt ràpid -diu Lamar- perquè la Tuixén ens havia estat fent treballar sense parar fins que ens van sortir les cançons bé". Les Sueques, 'Educació física' (2015) Comprar entra

Música, Pop

'Roma', capital de l'imperi Austrohúngaro

El duo art-pop electrònic de Barcelona ens obren les portes del seu quarter general durant la creació del seu quart àlbum Comprar entrades de concerts L'estudi d'Hidrogenesse al Poblenou té alguna cosa de cementiri d'elefants tecnològic. Els sintetitzadors que descansen als prestatges, però, són vius: estan en estat latent. "En cada disc els fem servir alguna vegada, per ecologia i per treure'ls la pols", diu de la col·lecció de teclats Genís Segarra, teclista telecinètic dels criogenitzats Astrud -desapareguts mentre no es demostri el contrari- i meitat, amb l'artista Carlos Ballesteros, d'Hidrogenesse. També són els artífexs d'Austrohúngaro, el segell discogràfic amb què editen discos que els agraden, els seus i, ara mateix, els de Chico y Chica i Espanto, duos de pop electrònic amb culte fidel, com ells.A Hidrogenesse els agraden les coses velles, i 'Roma', el seu quart àlbum, va néixer com un homenatge al que és antic: les ruïnes, les restes arqueològiques, els edificis vetusts, la gent gran. "Intentes donar la raó a les coses que t'agraden", diu el Genís. I per a ells donar la raó -o encara millor, tenir-la- és el súmmum: "Tendrán que darnos la razón en el siglo XIX", canta el Carlos en la seva oda a l'Ottocento, segons ells, l'últim cop en què es va poder creure en l'adveniment d'un futur utòpic. "Vam fer un disc per donar la raó als animals -'Animalitos' (2007), el dels himnes 'Disfraz de tigre' i 'Caballos y ponis'-, i ara en fem un per donar-la als vells. Com sempre

Advertising