Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els millors documentals musicals de l'In-Edit 2019

Els millors documentals musicals de l'In-Edit 2019

El Festival de Cine Documental Musical de Barcelona celebra la 17a edició del 24 d'octubre al 3 de novembre

Kate Nash: Underestimate the girl. Dir. Amy Goldstein
Foto: In-Edit 2019 Kate Nash: Underestimate the girl. Dir. Amy Goldstein
Per Maria Junyent |
Advertising

L'In-Edit es prepara per a la 17a edició del festival, que s'instal·la als Aribau Multicines del 24 d'octubre al 3 de novembre. Com de costum, l'equip ha seleccionat els millors documentals musicals de l'any: històries magnètiques com la de David Gonçalves; un fadista professional que passeja la seva melancolia pels carrers de Lisboa ('Vadio-I am not a poet', de Stefan Lechner), i noves visions sobre la vida i obra de mites com David Bowie ('David Bowie: Finding name', de Francis Whatley), Miles Davis ('Miles Davis - Birth of cool', de Stanley Nelson) i la parella formada per Marianne Ihlen i Leonard Cohen ('Marianne & Leonard - Words of love', de Nick Broomfield). 

De mites populars, passem a tresors exòtics com la història d'un guitarrista japonès que va dedicar 30 anys de la seva vida a emular de manera minuciosa el seu heroi, Jimmy Page ('Mr.Jimmy', de Peter Michael Dowd). I del Japó, tornem a Barcelona. Concretament a la del 89, quan Keith Haring s'hi va plantar amb un pinzell a una mà i un radiocasset escopint house a l'altra ('BCN 1989 Keith Haring', de Lulu Martorell, Roger La Puente i César de Melero). 

Els gèneres musicals que toca el festival són tan variats com les històries seleccionades: anem de la música drone a l'òpera de Sichuan i de la cançó protesta al synthwave. 

Així doncs: "What's the story?"

NO T'HO PERDIS: Els concerts del mes a Barcelona

La nostra selecció

Pj Harvey: A dog called Money. Dir. Seamus Murphy
Foto: In-Edit 2019
Cine

PJ Harvey: A dog called money

icon-location-pin Aribau Multicines, 5,
icon-calendar

D'on neixen les cançons de PJ Harvey? Aquest no és un documental que busqui interpretar, trobar un sentit definitiu, sinó més aviat acompanyar-la i documentar aquell moment en què un paisatge, un rostre o un gest es converteixen en paraula i, finalment, en cançó. 'PJ Harvey: A dog called money' és el resultat de viatges a l'Afganistan, Kosovo i el barri d'Anacostia, a Washington DC, de la mateixa PJ Harvey i el documentalista i fotoperiodista Seamus Murphy, autor també dels dotze curts que acompanyaven el disc 'Let England shake'. Aquests viatges dels quals som testimonis, són la gènesi de l'àlbum 'The hope six demolition' (2016), enregistrat als baixos del centre artístic Somerset House, a Londres. 

Si me borrara el viento lo que yo canto. Dir. David Trueba
Foto: In-Edit 2019
Cine

Si me borrara el viento lo que yo canto

icon-location-pin Aribau Multicines, 5,
icon-calendar

És un d'aquells documentals purament In-Edit: una història apassionant, que va fins al fons d'una cançó, d'un so o d'un artista, i també del seu entorn i context. David Trueba dirigeix un documental d'estructura clàssica i bona factura sobre la vida de Chicho Sánchez Ferlosio, i el seu disc clandestí 'Canciones de la resistencia española' (1963) –inclou himnes com 'Gallo rojo, gallo negro' i 'Ay, Carmela' – que es va convertir en un símbol antifeixista a Escandinàvia, Amèrica Llatina i Alemanya de l'Est. Chicho Sánchez Ferlosio (Madrid, 1940-2003) era fill de Rafael Sánchez Mazas, fundador de la Falange, coautor del 'Cara al sol' i encunyador de la consigna '¡Arriba España!'. Boom.  'Si me borrara el viento lo que yo canto' rebobina fins a l'estiu del 63, quan dos estudiants suecs van travessar Europa fins a Madrid amb un magnetòfon adossat als baixos del cotxe per enregistrar les cançons de Chicho Sánchez Ferlosio. La resta és l'essència de la cançó popular. 

Advertising
Everybody's Everything. Dir. Sebastian Jones, Ramez Silyan
Foto: In-Edit 2019
Cine

Everybody's Everything [INAUGURACIÓ]

icon-location-pin Aribau Multicines, 5,
icon-calendar

El 15 de novembre de 2017, el raper americà Lil Peep moria d'una sobredosi. Tenia 21 anys. Terrence Malick és el productor d''Everybody's Everything'; un documental dirigit per Sebastian Jones i Ramez Silyan que mira de reconstruir la vida de Gustav Elijah Åhr (el nom real de Lil Peep) a través del seu entorn més proper: la seva mare, els seus amics, l'avi, amb qui tenia una complicitat especial. També és el retrat de la generació hiperconnectada de la qual Peep formava part. 'Everybody's Everything' no vol ser un documental sobre les parts més fosques d'un jove artista maleït, sinó una història de comprensió, enregistrada amb la mateixa urgència que contagia la seva música.

It must schwing - Blue Note. Dir. Eric Friedler
Foto: In-Edit 2019
Cine

It must Schwing - Blue Note Records

icon-location-pin Aribau Multicines, 5,
icon-calendar

Alfred Lion i Francis Wolff, dos joves amics jueus berlinesos, van arribar a Nova York als anys 30 fugint del nazisme. Hi arribaven enamorats del jazz, i van trobar-se amb una societat profundament racista que denigrava artistes que ells consideraven brillants. Amb la voluntat de reivindicar-los i d'expandir la seva música, van fundar Blue Note Records, el segell que es convertiria en la discogràfica més important de la història del jazz modern, amb artistes com Thelonious Monk, Miles Davis, els Jazz Messengers d'Art Blakey, John Coltrane i Sonny Rollins, entre molts altres. Wim Wenders és el productor d'aquest documental amb tones de swing (o 'sccchhhhwing'), dirigit per Eric Friedler. 

Advertising
Cine

Inner Landscape

icon-location-pin Aribau Multicines, 5,
icon-calendar

Com si fossin aquella companyia de còmics que recorrien l'Espanya de la postguerra a 'El viaje a ninguna parte' (gran pel·lícula, per cert), el documentalista i melòman holandès Frank Scheffer segueix l'aventura d'una companyia xinesa que representa òpera de Sichuan –una tradició en actiu des dels voltants de l'any 1700– i que prepara un muntatge en col·laboració entre el compositor xinès Guo Wenjing i el director d'orquestra holandès Ed Spanjaard. Scheffer explora el diàleg entre orient-occident, tradició i modernitat, amb respecte i curiositat cap a una tradició al·liena. 

Kate Nash: Underestimate the girl. Dir. Amy Goldstein
Foto: In-Edit 2019
Cine

Kate Nash: Underestimate the girl

icon-location-pin Aribau Multicines, 5,
icon-calendar

A mitjans dels 2000, Kate Nash va passar de l'anonimat a la categoria d'ídol amb el tema 'Foundations'. Va tastar la mel de l'èxit i també (o sobretot) les seves trampes i els abusos d'una indústria musical que tracta les persones com si fossin 'productes'. 'Kate Nash: Underestimate the girl', dirigit per Amy Goldstein, se centra a explicar com gestiona el fracàs algú que ha viscut l'èxit i ho fa en clau pop, en un documental colorista que tracta amb llum els pitjors moments de l'artista i que, en definitiva, retrata una dona que no accepta que ningú li digui com ha de cantar, com ha de vestir i com ha de comportar-se. 

Advertising
Gay Chorus Deep South. Dir. David Charles Rodrigues
Foto: In-Edit 2019
Cine

Gay chorus deep south

icon-location-pin Aribau Multicines, 5,
icon-calendar

En un context com el dels Estats Units de Trump, d'auge del racisme i atac als drets de les persones LGBTIQ+, un cor d'homes gais decideixen fer una gira d'una setmana pel sud del país, allà on el cristianisme evangèlic està més arrelat. Algunes de les 300 persones que formen el cor –de fet alguns d'ells provenen del sud i els van forçar a marxar-ne– han patit històries de rebuig, marginació i assetjament terribles, però estan disposats a "aprendre a ballar amb la tempesta", i a intentar canviar les coses a través de la música i la proximitat. 'Gay Chorus Deep South' és un documental dirigit per David Charles Rodrigues. 

Ibiza-The silent movie. Dir. Julien Temple
Foto: In-Edit 2019
Cine

Ibiza - The silent movie [CLOENDA]

icon-location-pin Aribau Multicines, 5,
icon-calendar

'Eat. Sleep. Rave. Repeat'. Julien Temple, autor de documentals com 'Joe Strummer: The future is unwritten' i 'Requiem for Detroit?', presenta una epopeia d'Eïvissa que barreja realitat i mites, passat i present de la 'isla bonita', la barreja de hippies i les persones més podrides de diners del planeta. Tot amb la transversalitat de l'èxtasi, l'hedonisme, els diners i les postes de sol. I per suposat, la música. 'Ibiza-The silent movie', és muda en el sentit que no inclou cap testimoni oral, ni cap veu en off. La pel·lícula és un mosaic frenètic d'imatge real i animació, al ritme d'una sessió de Fatboy Slim. Segons l'equip de l'In-Edit: "coloraina i també molta intenció política'. 

Advertising