Primavera Sound 2014 al parc

25 Guitar Festival BCN: Femi Kuti & The Positive Force Fill de Fela Kuti, llegendari creador de l'afrobeat, Femi i els seus fidels, els sempre explosius Positive Force, han tornat a demostrar amb el contundent 'No place for my dream (2013) que l'afrobeat, 15 anys després de la mort de Fela, continua tenint un gran poder tel·lúric. 15è Banc Sabadell Festival del Mil·lenni: Standstill Standstill està en un dels seus millors moments. Allunyats del concepte clàssic de banda de rock, les incursions en llenguatges perifèrics a la música han traslladat les seves cançons a un nivell superior, estèticament i conceptualment. 'Cénit', proposta visual i musical per presentar el seu darrer disc 'Dentro de la luz' (2013) és un espectacle amb majúscules, que aprofundeix en el que ja s’apuntava a 'Rooom', i és que música i imatge són vehicles al servei d’una narració estructurada i amb voluntat de transmetre un missatge. Sílvia Pérez Cruz + Raül Fernández Miró Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernandez Miro, col·laboradors habituals i amics, han portat la seva connexió al límit i han fet un disc nou, sols, sense ningú ni res més, només veu i guitarres. El disc es diu 'Granada' (2014), i és un disc visceral, íntim, pel qual han triat cançons d’altres i se les han fet seves portant-les al límit. Ella és una de les veus més imponents que ha aparegut al nostre país en els últims temps, crescuda entre cançons populars, educada en el jazz i contagiada pel flamenc. Ell va començar sent un músic indie per a

Trobes a faltar algun restaurant imprescindible del Born? Ens ho pots dir als comentaris de sota. El més vist Els actors i les actrius catalans més sexis Descobreix quins són els intèrprets més guapos del país El blog de teatre Brutus Per Andreu Gomila La cartellera de Barcelona El més vist 10 edificis d'arquitectura singular Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'a

El millor oci nocturn del barri Trobes a faltar algun local nocturn imprescindible de la Barceloneta i el Port? Ens ho pots dir als comentaris de sota. Magic Club Discoteca rock a Barcelona? Un nom: Magic Club. És l'antre al qual acudeix la fauna roquera de la ciutat en massa, quan noten que se'ls cauen a sobre les parets de la modernitat imposada, les decepcions vitals o senzillament tenen ganes d'agafar un bon pet escoltant els Dictators i ballant. D'ençà de l'obertura l'any 1976, el Magic ho ha vist passar tot: ona laietana, contracultura, punk, new wave. Ara, per imposició municipal, només funciona com a discoteca i assisteix impassible a l'aparent declivi del rock'n'roll. Bar Mercaders En una cantonada d’un carreró del barri vell hi ha un catau càlid que et crida com si tu fossis orfe i aquella llumeta la teva única possibilitat de salvació. Un bar que fa cantonada ja té, d’entrada, molt de guanyat –els xamfrans són llocs ideals des del punt de vista tel·lúric i psico-geogràfic: tenen un encant especial. El Mercaders té això i més: és un cop de puny familiar, fet d’amor i rock’n’roll. Upiaywasi Upiaywasi no és un vocable klingon. És una paraula quítxua que vol dir 'la casa del mam'. Vaja, que no us ho posen gaire fàcil. Perquè aquest bar és un rara avis, un cau amb un look dispers que fusiona arrels llatines, reciclatge bohemi, aromes de barri i esperit alternatiu. Però el bar disposa d'un avantatge que li atorga molts punts: la magnífica terrassa, un asteroide zen que f

Collage Per als que som del morro clàssic, el més fàcil és reivindicar  bars de vell davant la proliferació d’espais moderns. No obstant això, alguns cops els rondinaires ens trobem amb llocs com el Collage, petits tresors que ens obliguen a empassar-nos les invectives de bevedor ranci i a acceptar una cura d’humilitat coctelera. El que fa diferent aquest racó megacool de Ciutat Vella és que no es troba gens còmode amb la definició tradicional de bar. Se li fa petita. És un bar, però pretén convertir-se en una mena d’oasi artístic/etílic on art i còctel es confonen en dansa seductora: una celebració de la creativitat al servei del fetge. Compro. Disset 17 Graus El Disset 17 graus és un bar rústic i elegant on predomina la fusta, per asseure's durant hores i arreglar el món. Al costat del passeig del Born, el Disset es converteix, sense voler-ho, en un local per a turistes, però també un lloc per als de casa que ha nascut per mostrar la cultura del vi. La carta de vins presenta més 60 referències de vi del país i de països com França, Itàlia, Alemanya o Portugal. És el que a Europa es coneix com a winebar. En canvi aquí, un dels països productors més importants de vi del món, encara es considera exòtic. Coppelia Tot i que quedi molt bé reivindicar-les com el súmmum de l’autenticitat, de vegades cal desintoxicar-se de les cocteleries de vell i mullar els peus en locals de nova generació. No tots els bars de qualitat han de tenir l’aspecte de la sala de lectura de Margarita Land