Els millors bars i restaurants del Born

A Bar Super, obert el 2025 al costat del Mercat de Santa Caterina, la cuina és la gran protagonista, amb una carta de vins amb personalitat que acompanya, però no eclipsa, el menjar. El projecte dels germans Colombo (Bar Brutal, Xemei), amb Jordi Colpani al capdavant dels fogons, beu directament del mercat: producte fresc, plats de temporada i suggeriments diaris segons el que arriba a les parades.

A la carta conviuen navalles a la planxa, flors de carbassó en tempura, cecina de cavall i una amanida de tomàquet de referència. La carta de vins compta amb unes 200 referències, gairebé totes de mínima intervenció. El local, ampli i lluminós, disposa d’una barra baixa còmoda que convida a quedar-s’hi una bona estona.

On: Plaça de Santa Caterina, 3

La reverència per la religió del barril, el raig i la pressió veïnal va portar els germans Colombo, propietaris del restaurant Xemei i Bar Super, a combinar una botiga de vins a l’entrada amb el manteniment d’una barra de vins a granel i botes. Amb unes 2000 referències de vins, tots ecològics o biodinàmics d’arreu del món, sense cap mena de química ni additius, i amb uns preus ni cars ni barats, en una franja molt interessant. Una taverna d’estil antic que serveix vermut a doll.

De la petita cuina del bar en surten plats de baixa temperatura: fumats, macerats, curats i marinats. Maridatges brutals. Per menjar, cal reservar. Per només beure, no.

On: Princesa, 14

Només entrar-hi, l’atractiu és immediat. La barra de marbre, plena de delicadeses, resulta fascinant. Els plats del dia, les tapes i els platets clàssics, tots d’una execució impecable, són l’essència mateixa d’aquest establiment. És imperdonable no tastar les croquetes de calamar amb tinta, el caneló de la casa i el tàrtar de bou amb foie gras. A més, la innovació també hi és present amb propostes com la coliflor en tempura i el brioix de cua de bou. La carta de vins, amb seleccions tant catalanes com internacionals, ofereix ampolles que són autèntics tresors difícils de trobar.

La reputació d’aquest lloc, tant a la ciutat com fora d’ella, és més que merescuda: devoció pel bon producte i un tracte al client excel·lent.

On: Montcada, 2

Potser esteu farts de tants bars de vins naturals. Us entenem perfectament, però Canvis Nous pot aconseguir que us hi torneu a reconciliar. Etiquetes de vins molt interessants, seleccionades per The Natural Wine Company, personal expert en recomanacions i una carta amb només sis platets per compartir (incloent-hi unes postres). Això significa que els calven: l’api-rave rostit amb salsa de formatge blau, pell de pollastre cruixent o el conill al vi negre amb cebes tendres, cansalada ibèrica i sàlvia són només dos exemples.

Als fogons, Miguel Rojas (ex Bandinis i Igueldo), i a la sala, Alfredo López, un tàndem esplèndid. La clientela, jove, amb ganes de passar-s’ho bé però sense desbarrar.

On: Canvis Nous, 8

Fundat el 1997, és un dels wine bars més veterans de l’escena vinícola de la ciutat. Just davant de la basílica de Santa Maria del Mar, compta amb més de 3.000 referències, amb una gran representació de vins de proximitat de Catalunya i Espanya, i ofereix una selecció quinzenal de més de vint vins a copes. Us ve de gust tastar vins internacionals? També en podreu. Us apassiona el xerès? Aquí en tenen més de 70. Per acompanyar la beguda, hi trobareu conserves, embotits, formatges i platets de base catalana: mandonguilla amb salsa de bolets, morro de bacallà amb salsa de tomàquet, caneló de rostit amb beixamel trufada, etc. Tot de primera qualitat.

La Vinya del Senyor té una de les terrasses més preuades de la ciutat. Sí, molta clientela és turística, però això no afecta la selecció acurada d’ampolles.

On: Plaça de Santa Maria, 5

Obert el 1925 per Miquel Tort Robiralta, aquest bar es va convertir en un punt de trobada de boxejadors i de la intel·lectualitat d’esquerres de la ciutat, amb noms habituals com el Guti, Santiago Carrillo o García Márquez. Després del seu tancament el 2021, el Grup Confiteria (Dr. Stravinsky, Paradiso, Monk, Focacha, etc.) va recuperar l’espai el 2025 amb la voluntat de mantenir-ne l’esperit popular i uns preus assequibles.

El local conserva l’ànima de bar clàssic de fregits, planxa i marisc, ara amb la cuina de Cristina Pérez, formada a Font del Gat i Sagardi. La proposta és breu però precisa, dividida en planxa, entrepans, guisats, fregits i marisc, amb plats com entrepà de pop fregit, 'cazón' en adob o callos mariners amb vieires.

On: Plaça de Sant Agustí Vell, 1

Amagadet dins del Mercat de Santa Caterina hi ha un tresor que es manté intacte amb el pas dels anys. El Bar Joan, una petita perla en forma de restaurant on podeu gaudir des d’un fabulós capipota per esmorzar fins a un entrepà de xistorra que us torna a la vida. Amabilitat i tracte proper darrere la barra, com si els coneguéssiu de tota la vida, vaja. Afegiu-hi bona cuina catalana i… no hi ha res més reconfortant. Al migdia, però, toca fer cua.

El menú que serveixen és senzill (d’aquells que et cuiden: força planxa i verdura), però excel·lent, i el producte no podria ser més fresc tractant-se d’un bar de mercat. Avís! L’arròs negre té molts adeptes, pregunteu quin dia en fan i reserveu!

On: Av. de Francesc Cambó, 16

Un altre racó ben amagat del Born: el Joanet. En aquest restaurant, amb més aparença de bar de barri que de local cool com els que l’envolten, cuiden i mimen com pocs: peixos a la planxa, carns de qualitat, verduretes… sense gaires floritures, però perfecte per a un migdia de dia feiner en què després cal tornar a la feina i, si pot ser, sense una llosa a l’estómac que impedeixi continuar. El menú ideal per mantenir la línia, vaja.

El menjador és ple de 'working class' que hi troba refugi en el menjar casolà, i a la terrassa us sentireu com al cafè del poble. Les tardes de cap de setmana ofereixen tapes fetes amb amor, com les dels bars de tota la vida.

On: Pl. de Sant Agustí Vell, 6

Fast Eddie’s va néixer al Born com el projecte d’Edward White, que durant la pandèmia va començar venent hamburgueses de pollastre fregit a domicili i va acabar generant cues diàries. Juntament amb els seus socis de la cocteleria Carlos and Matilda, va obrir el primer local el 2021 amb una idea clara: tornar a l’essencial. 'Smash burgers' sense ximpleries, carn de qualitat, cogombrets, formatge i salses clàssiques. La 'cheeseburger' és la reina absoluta: sucosa, directa i addictiva. També hi ha pollastre fregit, coliflor i especials setmanals. Les patates 'shoestring' i la cervesa barata completen el pla.

Tot prové de proveïdors locals del Mercat de Santa Caterina i d’una fleca de barri. El 2024 van obrir un segon local al Raval.

On: Carders, 6

Parada Torres és el bar-restaurant de Javier i Sergio Torres (Cocina Hermanos Torres) al Mercat de Santa Caterina, en col·laboració amb el grup Pantea (com Eldelmar). Un projecte que els retorna al terreny del bar de mercat, amb la memòria familiar molt present i l’àvia Catalina com a fil conductor del relat gastronòmic. L’espai és ampli i lluminós, articulat al voltant d’una gran barra circular de marbre que actua com a epicentre del local, amb cuina ininterrompuda i un menjador obert al mercat, amb vistes al carrer.

La cuina aposta per la senzillesa ben executada: plats de mercat, preus ajustats i una carta breu que combina vermuteig, clàssics freds, fregits i planxa de carn i peix. Deliciosos el 'pepito' de llom, la truita de ceba confitada i els macarrons gratinats.

On: Mercat de Santa Caterina - Av. de Francesc Cambó, 16

És el germà petit del Bar Pimentel, també al Born, i es centra en el producte de llotja; marisc i peix fresquíssim que passa per la planxa, fregidora o graella robata. Zero carn, zero. Embotits? Sí, però marins; mojama, bottarga i ous de llíssera curada. Pincho moruno? Sí, però el pollastre es canvia per lluç. Ous trencats? Sí, però el pernil es substitueix per gambes vermelles. Galta? Sí, però el porc es reemplaça per tonyina Balfegó. Vins naturals i de mínima intervenció de perfil fresc, salí i marí. Còctels també mariners; el Dry Martini va amb infusió d'ostres i piparra.

El local és petit, enrajolat blanc, barra d’acer inoxidable i tamborets vermells. Pertany al Grup Amicks (Casa Pepi, Sr Antúnez, V de Vermut, etc.).

On: Corders, 11

Aquest espai, a mig camí entre restaurant i celler modern, és l’aventura gastronòmica de José Varela (Grup Varela), Joan Cales Ninou (El Xampanyet) i Joan Manubens (Passadís del Pep). Dels fogons se n’ocupa el xef Carlos Allué. Per cert, la cuina funciona de manera ininterrompuda de 12.30 h a 23.30 h. Aquí hi trobareu tapes clàssiques —braves, ensaladilla russa— i també influències foranes —com el taco de pollastre teriyaki amb salsa de bolets ostra—. Tot el producte és de qualitat: embotits, formatges, conserves, ostres, etc. Els vins van a càrrec de Vila Viniteca i les conserves, de la Ribera, dos comerços mítics del barri.

Els dissabtes a la tarda hi ha rumba en directe. Pertany al Grupo Varela.

On: Princesa, 53

El 7 Portes és un dels restaurants més antics i emblemàtics de Barcelona, obert el 1836, que des del primer dia ofereix una cuina tradicional i generosa. Aquí es rescaten i es reinventen plats de cullera i de forquilla en perill d’extinció, a més de destacar en l’elaboració d’arrossos i paelles. És difícil triar el seu plat més mític, tot i que podrien ser els canelons trufats de Festa Major o el pijama amb flam, nata, gelat i, és clar, préssec en almívar, imitació del pêche melba que ells mateixos van inventar.

Una visita obligada per als amants de la bona taula i també per als historiadors gastronòmics que vulguin entendre d’on venim i cap on anem. La tradició, més viva que mai.

On: Passatge Isabel II, 14

Arcano ha evolucionat des del seu origen argentí fins a convertir-se en un restaurant barceloní centrat en la brasa i en les carns premium, sense renunciar a aquell savoir-faire rioplatense. Sota la direcció del xef Nicolás Limarino, la carta incorpora amb força el producte local i de temporada: ous de pagès a baixa temperatura amb bolets, verdures del Baix Llobregat amb romesco o tomàquets km 0 amb envinagrats i olives. El resultat és una cuina de brasa que mira cap a Catalunya sense perdre identitat.

Situat en unes antigues cavallerisses del segle XVII, amb voltes històriques i pedra vista.

On: Mercaders, 10

Cadaqués és l’aposta del grup Sagardi per la cuina de l’Alt Empordà, instal·lat en un antic basar dels porxos d’en Xifré. El restaurant reivindica una cuina de base, centrada en el foc, els arrossos i els guisats tradicionals, allunyada de tècniques modernes i amb un vincle fort amb el paisatge mediterrani.

La carta gira al voltant dels arrossos cuinats des de zero amb llenya de sarments o pollancre, amb elaboracions com l’arròs brut de sípia i rap, de textura i sabor profunds. També hi destaquen els plats de mar i muntanya i els platets empordanesos, entesos com a guisats generosos i de cocció lenta, com mandonguilles amb sípia o peus de porc farcits amb gambes i botifarra. El resultat és una cuina de producte, intensa i sense artificis, on el foc, el temps i el paisatge marquen el ritme.

On: Reina Cristina, 6

Els plats per compartir són l’ànima de Cal Pep, mentre que la barra n’és el cor. Un espai acollidor on pots arribar sense reserva, asseure’t i simplement gaudir. I si toca esperar una estona, podeu demanar una copa i entretenir-vos veient com surten els plats dels fogons.

Aquí no hi trobareu una carta convencional; prefereixen sorprendre amb tapes del dia, moltes preparades a la vista dels comensals. Si podeu triar, no deixeu de tastar la truita trempera, les carxofes, la botifarra de foie gras amb oporto i el corball a la donostiarra. Tots els plats comparteixen un denominador comú: producte de temporada, elaborat amb senzillesa per potenciar-ne el sabor autèntic.

On: Pl. de les Olles, 8

Obert el 1944 per la família gallega Millán, aquest restaurant va néixer com a punt de trobada de pescadors i treballadors del port, amb una cuina senzilla basada en brous, sopes de peix i sardines a la brasa. Dècades més tard, el relleu el va agafar un client habitual, que va mantenir intacte el seu esperit mariner i l’enfocament centrat en el producte.

Avui, el local continua sent un temple del marisc i el peix fresc, amb producte de primera com gambes de Vinaròs, musclos del Delta de l’Ebre, llagostins de Palamós o percebes i ostres arribats de Galícia. La cuina oberta al menjador permet veure la preparació en directe, reforçant l’experiència. Entre els seus plats més celebrats destaca un gaspatxo de llamàntol convertit en imprescindible de l’estiu.

On: Reina Cristina, 3

El Transatlàntic passa desapercebut en un barri on proliferen els locals guiri friendly. Gireu la cantonada i us trobareu amb aquest fantàstic bar-restaurant, refugi del curriqui i del jubilat. És un restaurant de menús de treballadors, d’aquells de veritat, sí. Al matí, entrepans quilomètrics per omplir estómacs afamats. Al migdia, menús dignes dels fogons més casolans.

Consell: afanyeu-vos a entrar si veieu al cartell de la porta que hi ha patates de pobre —amb xoriço, boníssimes—, macarrons generosos i lasanya casolana. I, segons el dia, bacallà amb xanfaina, fricandó i una excel·lent brinza, tall de vedella tendríssim.

On: Plaça de Víctor Balaguer, 3

Carmina ocupa el històric local de l’antic Senyor Parellada, i el recupera el Grup Isabella’s amb una aposta per la cuina catalana de fonda reinterpretada. El projecte manté l’esperit del receptari tradicional, amb plats de cullera, sofregits llargs i fons ben treballats que reivindiquen la cuina de sempre.

A la carta hi apareixen clàssics com les mandonguilles amb sípia, el fricandó amb ceps o el suquet de peix de roca, elaborats amb generositat i bon producte. També hi ha espai per a esmorzars de forquilla, com la tripa a la catalana o el capipota, juntament amb alguna concessió contemporània com el tàrtar de truita amb alvocat. Preus orientats al públic turístic del centre.

On: Argenteria, 37

Elegant i alhora familiar, el restaurant de l’hotel The Barcelona EDITION presenta una carta gairebé de quilòmetre zero, amb els ingredients més frescos del veí Mercat de Santa Caterina, en un entorn càlid i modern. Una gastronomia de mercat honesta i creativa a càrrec de Pedro Tassarolo, arrelada a la tradició espanyola i mediterrània, però amb un toc personal.

Des de la tardor del 2024, Veraz fa un salt de nivell amb la incorporació de la xef Martina Puigvert Puigdevall, cap de cuina de Les Cols, dues estrelles Michelin, com a xef associada. Al seu costat, la cocteleria speakeasy Punch Room, considerada una de les millors de la ciutat.

On: Av. de Francesc Cambó, 14

Fa més de vint anys que el Tanta és un veí fix en un dels carrerons encantats del Born, amb quatre parets decorades entre el vintage i el contemporani que li donen aixopluc com si fos una casa de barri. És el primer restaurant del grup San Telmo, liderat per Isidro Marqués, apassionat de la restauració i format a Hofmann. I es nota.

Només cal tastar alguna de les tapes del menú per comprovar-ho: ales de pollastre amb salsa hoisin, cítrics, tabasco i gingebre; o camembert fregit amb melmelada de tomàquet i torradetes. No hi falta l’humor, per això. El trobareu a la secció de la carta Con un par, dedicada als ous en totes les seves versions. I no us perdeu els plats que barregen mar i muntanya: us llepareu els dits.

On: Tantarantana, 24

A Barcelona tenim una gran varietat de propostes de cuina de mercat, però sovint hi falta personalitat i originalitat. En un arròs de Fismuler, en canvi, hi trobem molt més que una recepta habitual amb cloïsses i bledes, i el mateix passa amb les seves menestras, navalles o bunyols de bacallà. El concepte rau en l’art d’exaltar els sabors de la senzillesa. Alguns exemples? Des de unes petxines variades amb maionesa de kimchi i kale, fins a un ànec mut del Penedès, blat de moro dolç i mole groc. Per postres, una de les pastissos de formatge més celebrats del món.

La màgia és responsabilitat de tres ex El Bulli que han sabut imprimir-hi el seu toc personal. Pertany al Grup La Ancha.

On: Rec Comtal, 17

Des de fa anys, aquest restaurant de l’entorn del Mercat del Born s’ha consolidat com un far gastronòmic amb ànima astur-catalana, on conviuen la fabada, el cabrales i la cuina de mar i muntanya. La proposta combina producte potent i receptes reconeixibles amb una mirada contemporània.

A la carta hi apareixen plats com la fabada asturiana, el llobarro amb samfaina, el pil-pil de pebrots del piquillo amb miniverdures o el filet de vaca amb crema de cabrales, iuca fregida i puré de poma. Les postres mantenen el fil asturià amb sorbet de sidra i fruita. La bodega és un dels seus grans atractius, amb una selecció acurada i una secció protagonitzada per enòlogues referents.

On: Fusina, 5

Els germans Rovira, amb estrella Michelin al restaurant-masia Els Casals de Sagàs, tenen aquest local a Barcelona. Aquí practiquen el noble art de l’entrepà gurmet, farcit de la carn i la verdura que ells mateixos produeixen a la seva granja del Bages.

A la carta, entrepans sublims que miren als Estats Units, el Perú, Cuba, Vietnam, Itàlia i Corea, i també propostes en format plat: taules d’embotits, molles de xai, truita, tàrtar i roastbeef.

On: Pla de Palau, 13

A prop dels caixers automàtics del Pla de Palau hi ha una entrada discreta que sembla l’escala d’un edifici de veïns. Al final, però, s’hi amaga un fantàstic restaurant, obert el 1980, que ofereix una de les millors cuines tradicionals de mercat de la ciutat. Joan Manubens, segona generació, sedueix amb una proposta gastronòmica que fuig de la carta extensa i aposta pel producte.

Des de les delicioses gambes fins a tota mena de marisc, passant per croquetes de pernil, guisats, peixos frescos i canelons casolans, l’oferta satisfà els paladars més exigents. No és estrany que George Clooney, Robert De Niro, Francis Ford Coppola i Harrison Ford hi hagin passat al llarg dels anys.

On: Pla del Palau, 2

La interpretació d’un 'masterchef' suprem del concepte de la tapa. Jordi Cruz (Àbac) presenta les tapes de tota la vida fetes a la seva mida i des d’una visió més creativa. Fixeu-vos, per exemple, en els calamars a l’andalusa amb maionesa de citronella o les braves amb allioli espumós i sofregit picant, així com un híbrid entre el taco i el bistec tàrtar. Les racions es poden menjar de manera individual, per compartir o en menú degustació.

Si voleu accedir a l’Olimp Cruz (i conèixer el seu estil, que d’això es tracta) però no us podeu gastar la morterada que val, aquesta és la vostra opció.

On: Rec, 79

En 

Marc Martínez capitaneja un restaurant amb preus assequibles i una clara orientació al públic local, amb una història familiar que es remunta al 1962. El seu avi va ser pioner a introduir el concepte del pollastre a l’ast a Barcelona, així com la idea de maridar aquesta carn amb cava. Rooster & Bubbles neix com una reinterpretació d’aquella polleria familiar, amb una carta concisa centrada en carns a l’ast, amanides, tapes i entrepans.

La recomanació és tastar mitja ració de pollastre a l’ast amb patates al forn i allioli, o deixar-se sorprendre pel xai, el porc o el salmó fumat. Compten amb un segon local a l’Eixample Esquerre.

On: Pla de Palau, 12

La trajectòria de La Estrella 1924 és tan antiga com els orígens de l’Estació de França, quan el mar gairebé arribava fins a les seves portes i les barques carregades de peix atracaven a tocar. Jordi, Pau i Pepi, ara quarta generació al capdavant del restaurant, han mantingut viva l’essència del passat mentre s’adapten als gustos actuals.

Amb cartes que canvien segons la temporada, prioritzen ingredients frescos i de proximitat, acompanyats d’una selecció d’escumosos, vins ancestrals, cerveses i vermut de petits cellers. El bacallà és una de les seves especialitats, com també el caneló farcit d’ànec o l’arròs a la llauna. En les postres, l’esperit casolà continua amb suflés i mousses.

On: Ocata, 6

Aquest local és una oda a l’excel·lència dels productes del port de Roses. Format a elBulli, el xef Rafa Zafra ofereix una versió marinera del receptari tradicional amb una única premissa: respectar el producte.

L’espai està gestionat per la cinquena generació de la família Gotanegra i s’organitza com si fos un peix: a l’entrada, la cua, on se serveixen tapes ràpides com cloïsses gallegues o tàrtar de gamba vermella amb caviar; al centre, peixos a la brasa i marisc; i a la part final, la cuina, on treballa un equip innovador que inclou un biòleg per estudiar cada espècie que arriba al restaurant. Una autèntica declaració d’amor al mar.

On: Sant Antoni dels Sombrerers, 3

Amagat darrere de la focacceria Paninaro —dels mateixos propietaris de Bronzo— hi ha un restaurant centrat en la cuina toscana. La carta és curta (vuit 'antipasti', sis primers, tres segons i quatre postres), però recull la varietat de la gastronomia de la regió: des de plats humils com la 'pappa al pomodoro' fins a altres més refinats, com el carpaccio de vedella amb radicchio, pinyons i maionesa de mostassa amb tàperes cruixents.

La pasta és artesana i es prepara davant de la clientela. Els vins són italians i canvien setmanalment. Acabar amb un tiramisú pot semblar un tòpic, però paga la pena. El local és petit i senzill, poques taules i molt juntes, així que la reserva és gairebé obligatòria.

On: Sabateret, 4,

Le Cucine ens transporta a l’autèntica cuina italiana que celebra els sabors tradicionals de la nonna amb una excel·lència que resulta familiar. Amb una selecció d’ingredients, molts d’ells importats directament d’Itàlia, elaboren plats com la lasanya, els raviolis de bacallà amb mantega i crema de cigrons, els cecatelli amb salsa de gorgonzola i els nyoquis amb ricotta i albergínia. Les postres, com la crostata, la cassata i els cannoli sicilians, destaquen per la seva dolçor artesanal i també són un dels punts forts del menú del migdia.

Compten amb dos espais diferenciats; el millor és el situat al costat de l’entrada, perfecte per a cites romàntiques. Sempre és millor reservar taula.

On: Verdaguer i Callís, 4

Des de fa més de vint anys, el napolità Ciro Espostio i la seva família han convertit un local molt a prop del Parc de la Ciutadella en una autèntica delegació de Nàpols. Massa de pizza amb fermentació de 72 hores, forn de llenya que arriba als 480 ºC i acaba la cocció en 90 segons, i una pasta que sempre se serveix al dente. Val la pena seguir-los a les xarxes socials, no només pel seu gran nombre de seguidors, sinó també per propostes originals com el menú degustació de carbonara dels diumenges: nyoquis a la carbonara, espaguetis a la carbonara amb xips de pop i mitja pizza de carbonara i mitja de festuc.

El menú del migdia és un regal tenint en compte els preus del barri; 18,50 euros.

On: Princesa, 59

A Costa Pacífico hi trobareu alguns dels millors ceviches de la ciutat en un local alegre, lluminós i sense pretensions, on es menja bé i s’hi està a gust. Aquí, la clau és el producte: escolliu peix fresc, una maceració precisa i combinacions que juguen amb espècies i un picant ben mesurat que eleva cada plat. El seu ceviche clàssic és dels més rodons de Barcelona. També val la pena provar els tacos de peix estil Ensenada, amb arrebossat cruixent, col, maionesa i alvocat.

Per beure, teniu aigües fresques, michelades, chelades i margarites ben fetes. Si hi aneu al migdia, el menú és una opció excel·lent i molt ben resolta. Un mexicà mariner que mereix visita.

On: Pl. de Sant Agustí Vell, 13

Oaxaca reinterpreta la cuina mexicana des de Barcelona amb una mirada d’alta cuina i producte de proximitat. Aquí conviuen receptes tradicionals passades per tècniques contemporànies amb ingredients catalans i una forta connexió amb Mèxic. Apunteu: pop tatemat, mole amb pollastre del Prat, a més de les truites i un guacamole preparat a taula.

El restaurant es completa amb una mezcaleria de més de 200 referències i una estètica càlida de cuir, fusta i acer. Fins i tot compta amb hort propi, d’on arriben xilis, jalapeños i nopales cultivats a prop de la ciutat. Al capdavant, el xef Joan Bagur signa una cuina d’anada i tornada entre Mèxic i Barcelona, amb molt ofici i respecte per la tradició.

On: Pla de Palau, 19

Els 'tlaxcales' són unes postres típiques de l’estat de Tlaxcala que s’elaboren amb massa de panotxa de blat de moro i sucre, i es modelen en forma de pa triangular o rodó. No ho sabíeu, oi? El propòsit d’aquesta cantina és precisament aquest: recuperar la cuina tradicional mexicana amb un format dinàmic i jugar amb plats que sovint no són prou coneguts aquí (per això no és estrany tenir mexicans de veïns de taula).

Un exemple: l’aguachile, plat típic de la costa pacífica de Mèxic, fet amb gambes crues, xilis, llimona, verdures fresques i aigua. Val la pena provar també la sopa de truita, els chilaquiles i les enchiladas.

On: Comerç, 27

El grup Sagardi i Hideki Matsuhisa, propietari de Koy Shunka, han unit forces per crear una autèntica izakaya, el somni del xef japonès. Ikoya és un espai majestuós equipat amb una robata, on Matsuhisa materialitza la seva visió de la fusió entre el Mediterrani i el Japó, la mateixa que el va convertir en el primer xef nipó amb estrella Michelin a Espanya (Koy Shunka).

A la brasa s’hi poden degustar plats com el llobarro amb yuzu, el hamachi (ricciola japonesa) i les kokotxes amb kombu. També ofereixen sashimi, sushi, un parell de ramen i postres tradicionals com el kakigori de fruites de temporada. Compten, a més, amb una de les millors seleccions de sake del país, amb una cinquantena de varietats.

On: Av. de Francesc Cambó, 23

En poques paraules, l’izakaya del Grup Tragaluz. Un espai de cuina japonesa informal amb una proposta segura i ben executada. El local combina bar de sushi i robata a la vista, amb una cuina centrada en el producte i el foc.

La carta és curta: una vintena de plats, wok, planxa, alguns postres senzills i una selecció acurada de sakes. Hi trobareu racions petites però molt temptadores, des de costella lacada i katsu sando fins a udon amb bolets o sushi de nivell. L’espai manté l’estètica habitual del grup, amb aire industrial i detalls càlids. Ambient relaxat, només sopars i reserva gairebé imprescindible.

On: Llauder, 1

Koku Kitchen és un dels locals de ramen més veterans de la ciutat i també un dels més sòlids. Obert el 2014 per dos irlandesos i amb un xef suec al capdavant, el projecte no pretén disfressar-se de restaurant japonès clàssic: serveix cuina japonesa amb personalitat pròpia i sense complexos. Tenen dos establiments més, un al Gòtic i l’altre a Sant Antoni.

Als tres locals, el ramen és el gran protagonista, elaborat a partir de receptes tradicionals després de formació directa a Tòquio, amb brous i fideus fets a mà cada dia. La carta inclou diverses versions que van del més ortodox a propostes més lliures amb influències del sud-est asiàtic, com curris o pollastre fregit d’inspiració coreana. L’ambient és informal, amb picades d’ullet de taverna irlandesa, sidres i postres contundents com el banoffee.

On: Comerç, 29

Mescladís és una productora social fundada el 2005 que ofereix formació i sortides laborals a persones migrants dins del sector de la restauració. Centrada en la gastronomia sostenible i la sostenibilitat econòmica i ambiental, treballa per posar en valor una societat diversa i cohesionada, amb la cuina com a eina principal. Tenen un segon local a l’Eixample Esquerre, gestionen els bars del Teatre Lliure de Gràcia i Montjuïc i de la Nau Bostik, i també realitzen serveis de càtering.

Per menjar: torrades, entrepans, amanides i bowls de diferents parts del món, com hummus amb pa marroquí, albergínia a la grega o quesadilla de cochinita pibil.

On: Carders, 35

Fronda Pasaje és el restaurant d’alta cuina 'plant-based' del Born, liderat pel biòleg i xef argentí Máximo Cabrera, que combina ciència, creativitat i un enfocament gairebé màgic. A més de carta, ofereix dos menús degustació sense productes d’origen animal (65 i 90 euros).

Hi destaquen plats com el foie gras de tempeh amb pesto de festucs i kiwi, el tiradito de síndria lactofermentada amb algues i ametlles, o el bolet carner a la brasa amb chimichurri de melissa i textures de patata trufada. Les postres, com el gelat d’avellanes fumades o les maduixes del Maresme amb mató vegetal i melassa de Sichuan, completen una experiència vegetal sofisticada, acompanyada de vins majoritàriament biodinàmics.

On: Banys Vells, 20