5 llibres de música recomanats per regalar aquest Sant Jordi 2024

Trad. Martí Sales. Libros del Kultrum. 416 pàg. 23,95 €.

De què va?

Rick Rubin, un dels productors més importants de les últimes dècades, ens endinsa en els secrets de la creació a partir de les seves experiències i pensaments. No hi trobareu anècdotes sucoses de les seves gravacions més famoses (això tant de bo ho hagi deixat per a un altre llibre), sinó una manera d’estar al món que el fa estar especialment receptiu al que l’envolta.

Per què l'heu de llegir?

Perquè Rubin ha estat una mena de Rei Mides de la producció discogràfica que ha confiat més en l’instint que no pas en els coneixements tècnics. Aquesta aproximació fa que els seus mètodes no siguin els habituals i també que es puguin aplicar a qualsevol disciplina artística, més enllà de la producció discogràfica. Al final, tenim a les mans gairebé més un llibre de filosofia que un manual de creativitat.

Qui és l'autor?

Rick Rubin ha produït desenes de discos d’èxit d’artistes com Red Hot Chili Peppers, Slayer, Beastie Boys, The Cult, Johnny Cash, Metallica, Weezer, Tom Petty, Rage Against the Machine, Adele, Kae Tempest, Shakira… Mirar la seva discografia mareja.

Columna. 336 pàg. 20,90 €.

De què va?

Àlex Torío repassa 40 discos canònics de pop i de rock d’arrel anglosaxona de la segona meitat del segle XX. Començant per Robert Johnson i acabant amb l’‘OK computer’ de Radiohead, Torío emmarca l’era daurada del format àlbum. Hi trobareu discos importants –no sempre els més obvis– d’artistes clàssics com Frank Sinatra, Elvis Presley, Buddy Holly, Led Zeppelin, Janis Joplin, Patti Smith, Randy Newman, The Clash, Tom Waits, U2, The Pixies, Nirvana i Jeff Buckley.

Per què l'heu de llegir?

Perquè en una era de singles, mixtapes, playlists i, en definitiva, d’escoltes fragmentades, Torío reivindica l’escolta reposada d’unes obres que van ser pensades per sentir-se de principi a fi. L’àlbum és al single el que el llargmetratge és al videoclip. Un viatge complet, amb inici, nus i desenllaç i, al final, molt més satisfactori. A més, l’autor no només et contextualitza meravellosament cada escolta, sinó que et recomana cinc o sis àlbums més relacionats amb cada títol: no te’ls acabaràs.

Qui és l'autor?

Àlex Torío és músic, físic i professor de matemàtiques. Presenta el programa ‘El fotimer’ a iCat FM, on dissecciona alguns dels millors discos de la història, i des de l’any 2003 ha publicat vuit discos al seu nom.

Trad. Héctor Castells. Contra. 576 pàg. 27,90 €.

De què va?

De Joy Division i Siouxsie & the Banshees a Cocteau Twins, un recorregut de gairebé 600 pàgines per l’era sinistra del pop i del rock, passant per, The Cure, Bauhaus, The Sisters of Mercy, The Cult i Nick Cave, entre molts d’altres. Eren fills i filles del punk, que van adoptar la influència i l’estètica de la literatura i la poesia gòtiques, ampliant l’univers de la música pop cap a esferes més fosques de l’ànima humana durant la complicada era Thatcher.

Per què l'heu de llegir?

Perquè Cathi Unsworth ha parit una nova Bíblia d’un moviment que no només ha marcat una generació, sinó que ha estat terriblement influent i ha produït una bona colla d’artistes de culte, alguns dels quals continuen tenint èxit i sent rellevants en l’actualitat. Unsworth ofereix el context històric i polític i inclou els padrins i padrines de cada un dels moments importants: hi apareixen des de Jim Morrison i Julie Driscoll a Nico, Johnny Cash, Percy i Mary Shelley, Edgar Allan Poe, Maria Callas i les germanes Brontë. A més, signa el pròleg d’aquesta edició Ana Curra de Parálisis Permanente.

Qui és l'autor?

Cathi Unsworth va començar a escriure al setmanari Sounds amb només 19 anys, on va poder entrevistar molts dels artistes que apareixen al llibre en els seus moments de màxima efervescència. Escriu novel·les de gènere negre i ha publicat articles a The Guardian, Melody Maker, Mojo i Uncut, entre altres mitjans.

Sílex. 172 pàg. 20 €.

De què va?

Aquest llibre no és una biografia de Taylor Swift, ni tan sols és un llibre sobre la persona de Taylor Swift, sinó sobre el fenomen Taylor Swift. Què fa que rebenti tots els registres de llistes, vendes i seguidors? Com pot ser que els ‘swifties’ siguin tan fidels? Com una cantant de country adolescent s’ha acabat convertint amb els anys en una de les personalitats més influents dels Estats Units? Això és el que s’intenta explicar l’autor en aquest assaig cultural, a partir d’articles, cançons i discursos de l’artista.

Per què l'heu de llegir?

Perquè si hi ha un fenomen de masses en el pop actual, es diu Taylor Swift. La cantant va desfermar una bogeria absoluta entre els fans, que es van organitzar per viatjar on fos per anar a veure-la, quan va anunciar The Eras Tour; ha aconseguit que la gent vagi massivament al cinema per veure un concert filmat i té les seves pròpies opinions sobre una indústria del pop amb la qual manté un pols, fins al punt de regravar tots els seus discos per recuperar-ne els drets. Taylor és una estrella mundial, però també una millor amiga en un context d’empoderament feminista que l’artista ha encarnat a la perfecció. Aquestes i moltes de les altres cares del fenomen Swift són les que Iborra analitza fent-se tot de preguntes pertinents.

Qui és l'autor?

Yeray S. Iborra és periodista i professor de secundària, activitat que l’ha posat en contacte amb els fans més joves de l’artista. Escriu sobre música a mitjans com Mondosonoro, El Nacional i Rockdelux i va publicar el llibre ‘Vida mantera. Retrat circular de la venda ambulant’ (Octaedro, 2019).

Editorial Crítica. 224 pàg. 18,90 €.

De què va?

El pianista català Albert Marquès, establert a Nova York des de fa deu anys, explica en aquest llibre el projecte compartit amb Keith Lamar, poeta afroamericà tancat en una petita cel·la del corredor de la mort d’una presó d’Ohio des de fa més de 30 anys. Marquès ha aconseguit gravar un disc amb Lamar (cosa que sorprenentment no pot fer Pablo Hásel al nostre país) i fins i tot connectar amb ell en directe per via telefònica per participar als concerts de ’Freedom first’ (2022).

Per què l'heu de llegir?

Perquè la història de Marquès amb Lamar ens parla també del racisme institucionalitzat en la justícia dels Estats Units, de la privatització de les presons com a negoci multimilionari i sobre la lluita dels presos per mantenir la salut mental en un sistema pensat per castigar els interns. I perquè el projecte ‘Freedom first’ ha contribuït a retardar la data d’execució, que estava prevista per al 16 de novembre del 2023. Amb aquest ajornament fins al 13 de gener de 2027, la defensa disposa de tres anys més per aconseguir provar la innocència de Lamar.

Qui és l'autor?

Albert Marquès és un pianista de jazz de Granollers que es va instal·lar a Brooklyn  deu anys enrere, després d’haver estat tres anys a París i haver passat també per Cuba i Palestina. Fa gires pels Estats Units, Europa i Amèrica llatina amb diverses formacions i el 2023 va rebre un premi Time Out Cultura pel projecte ‘Freedom first’.