Llibres

Llibres, poesia i literatura a Barcelona. Crítiques i entrevistes

Llibres per llegir a l'estiu
Què fer

Llibres per llegir a l'estiu

Llibres lleugers o totxos? Autors d'aquí o de fora? Tapa tova o tapa dura? Històries romàntiques o drames? Tenim tot l'estiu per passar-nos-ho bé... i per llegir

Els millors llibres de Sant Jordi 2018
Què fer

Els millors llibres de Sant Jordi 2018

Novel·les, assajos, relats, poemes... Aquests són els millors llibres que hem llegit a Time Out d'aquesta temporada i per això us els recomanem de cara al dia del llibre i de l'amor

10 anys de llibres a Barcelona
Què fer

10 anys de llibres a Barcelona

Fem balanç d'una dècada de literatura a la ciutat #10anysTimeOutBCN

Novel·les 100% barcelonines
Què fer

Novel·les 100% barcelonines

Deu autors s’han passejat des del Tibidabo de Zafón, passant per la Gràcia de Rodoreda i el Xino de Montalbán

13 'best-sellers' de qualitat
Què fer

13 'best-sellers' de qualitat

Us penseu que són lectures de ventilador, aquelles totxanes de tapa dura i mitja selva amazònica que es venen a l'Eroski, al costat de les pales de platja i el 'Lecturas'. I creieu que, per definició, la seva prosa estarà al nivell de l'etiqueta d'un pot de Nivea. Però hi ha 'best-sellers' dels que han posat la indústria editorial com un escarabat potes enlaire que sí que val la pena que llegim. No són tots, ni molts. Ni potser els de més anomenada. Aquí no trobareu fenòmens com Ildefonso Falcones o els esgotadors volums de 'La sombra del viento'. Però dins d'aquella saca negra crucificada per la crítica mundial que és la literatura de consum hi ha alguns títols que, vés per on, són bons!

La columna

Jaume C. Pons Alorda: 'La ciutat dels mutilats'
Què fer

Jaume C. Pons Alorda: 'La ciutat dels mutilats'

A través d’un somni vaig saber que el meu germà es trobava a la ciutat dels mutilats. Jo no tenia cap germà, però els somnis mai no s’equivoquen. Per això el mateix dia de la revelació vaig emprendre el viatge.Un home del carrer em va demanar, a canvi de guiar-m’hi, les meves dues mans. Jo vaig acceptar aquell tracte perquè si realment vols alguna cosa amb tot el teu ser has de sacrificar alguna altra cosa perquè l’equilibri de l’univers no es corrompi. Després d’aquell just pagament, vàrem travessar tres deserts seguits per arribar a les portes d’entrada. El soldat que m’havia de deixar passar va voler les meves dues cames. Jo vaig acceptar aquell peatge perquè en aquest món cal insistir si de veres desitges alguna cosa, per molt que aquesta cosa sembli una bogeria sense sentit. Em va permetre travessar el llindar mentre jo regalimava un rastre de sang que semblava una escriptura en una llengua oblidada.Vaig demanar a totes les persones amb qui em topava si havien vist el meu germà. Amb cada resposta que m’oferien jo havia de lliurar més parts del cos: nas, orelles, dents, llavis, llengua, braços, cames, un ull, el sexe i totes les unces de carn que vaig poder donar per no defallir… Però no passava res, perquè en realitat jo no necessitava res de tot allò. Em bastava amb la meva ànima perquè el meu germà em reconegués. Vaig rodolar pels laberints triangulars d’aquella urbs. Vaig penetrar el ventre d’un temple llefiscós i m’hi vaig quedar nou dies amb les seves respectives ni

Jenn Díaz: 'La mà al cor'
Què fer

Jenn Díaz: 'La mà al cor'

No ho sabia, potser es moriria, de moment la tenia allà a una cadira, respirant fort, com quan està nerviosa, i em mirava amb aquella cara que feia de vegades, de por, i jo també en tenia i molta, perquè la sentia respirar, amb la mà al cor, i estava segur que es moria, i la mare s’havia fet un embolic amb els números de telèfon d‘urgències i ambulàncies i bombers i era pels nervis, però quan van despenjar i van preguntar què passava, la vaig veure molt segura, com si hagués estat esperant aquell moment tota la vida, jo no sentia què deia l’altra persona, però la mare responia preguntes molt seriosa i amb molta decisió, i per un moment vaig pensar que tot aniria bé, perquè la mare sabria què fer amb la respiració i la mà al pit de l’àvia, segur que ho sabia, ho havia de saber, i la persona a l’altra banda del telèfon preguntava, la mare deia sí, no, sí, sí, li costa respirar, no, sí, amb el meu fill, no, millor una ambulància, sí, gràcies, no, era molt inquietant, jo mirava l’àvia i ella seguia amb la mà i amb la cara de pena, i mirava el telèfon angoixada, jo l’hi podia notar, estava espantada i em feia molta pena, pobra àvia!, pensava, però era incapaç d’agafar-la del braç, per exemple, no sé per què, o de dir-li que no s’amoïnés, que tot aniria bé, aquestes coses que es diuen per dir, perquè mai no pots tenir la certesa, jo volia fer-li una abraçada, o almenys seure al seu costat, però m’havia quedat dret allà, al mig de menjador, mirant ara la mare, ara l’àvia, quan de co

Esteve Plantada: 'Ni parc temàtic, ni ciutat d'estrelles'
Què fer

Esteve Plantada: 'Ni parc temàtic, ni ciutat d'estrelles'

Barcelona, ni això, ni allò. A mig camí de 'Westworld', entre hordes d’autòmats sàdics que es revolten contra la civilització, i de 'La La Land', xiulant ben ufanosos la melodia que ens vol nets, nobles, cultes, rics, lliures, desvetllats i feliços. Per una banda, un parc temàtic gore d’on hem expulsat els veïns i que ha convertit els carrers en l’escenari de cartró-pedra d’una 'zombie walk' d’apòstols devots de la 'Lonely Planet'. De l’altra, una patuleia d’estrelles que es recreen en la pròpia autocomplaença, vanitoses de saber somriure com ningú més ho podria fer. Una ciutat amb gent que parla en majúscules, que escolta amb sordina i que pensa amb reserves, no fos cas. Una capital on fan coreografies clandestines els covers dels ballarins del musical que ho peta, fent veure que vivim mentre pensem en una 'bucket list' prèviament publicitada. 'Barna', una tirallonga d’amors esquinçats, mentre els recordem amb aquella manera de pensar què-hauria-passat-si. Com si Damien Chazelle ens hagués dirigit i acabéssim aproximant-nos amb el nostre propi turment, adonant-nos que no, que no som a Los Angeles, ni tampoc a Paterson (Nova Jersey), ni a la place Saint-Sulpice on Perec s’esgotava, i que mai no farem un 'Breakfast at Tiffany’s', ni vivim en un món on tot acaba com hauria d’acabar. Som a Can Fanga, una ciutat de hipsterisme i anarquisme, de camàndules literàries, de grupuscles i 'thrillers', de Planeta i d’adoradors de Ken Loach de-quan-era-Ken-Loach. Una capital amb escola, d

Josep Maria Argemí: 'Cambra de meravelles'
Què fer

Josep Maria Argemí: 'Cambra de meravelles'

Els prínceps alemanys del segle XVIII tenien el costum de col·leccionar objectes insòlits als palaus: els atresoraven en una cambra especial ('Wunderkammer'), apta per a la contemplació amorosida dels records que els viatgers més il·lustres havien adquirit en viatges exòtics. Banyes d’unicorn, trossos de la creu de Crist, parracs sants de la Mare de Déu, l’ou d’un basilisc… tot exposat a la mirada assedegada de miracles d’aquells prínceps que miraven el Cel i hi veien una justificació del seu poder.Avui, la set de meravelles no ha mort pas: reviu cada dia en la fantasia que ens envolta pertot arreu, si som capaços d’anar més enllà del món literal i traspassar decididament les portes de la imaginació. Tot d’històries –com les gotes d’aigua d’una pluja sagrada– parlen d’un regne que existeix dins nostre, fet de paraules que ens aboquen a un abisme de llum.*Omnia Vincit AmorProtesilau, heroi de Fílace, ciutat de la Tessàlia, va ser el primer grec que va morir a la guerra de Troia, poc després de desembarcar, cosa que va provocar la desesperació de la seva esposa Laodània. Els déus infernals, commoguts pels precs de la dona, van permetre que l’ombra de Protesilau la visités a la casa on havia viscut.*La Raó triomfantEl polític i filòsof anglès Francis Bacon (lord Verulan, vescomte de Saint Albans) va visitar, quan era jove, la vila francesa de Charenton, on hi havia un eco que repetia tretze vegades les paraules. Aquell fenomen era considerat per les ànimes pietoses una obra angè

Llegir més columnes

3 raons per llegir...

Aventures i desventures de Joan Orpí
Què fer

Aventures i desventures de Joan Orpí

Max Besora

Rey de picas, una novela de suspense
Què fer

Rey de picas, una novela de suspense

Joyce Carol Oates

¡Bacalao!
Què fer

¡Bacalao!

Luis Costa

Sempre hem viscut al castell
Què fer

Sempre hem viscut al castell

Shirley Jackson

La seducció del minotaure
Què fer

La seducció del minotaure

Anaïs Nin

Més llibres

Barcelona, escenari literari

A la ciutat dels llibres
Què fer

A la ciutat dels llibres

La novel·la negra a BCN
Què fer

La novel·la negra a BCN

Novel·les 100% barcelonines
Què fer

Novel·les 100% barcelonines

Rutes literàries

La BCN de Bolaño
Què fer

La BCN de Bolaño

Els noms, els bars, les llars i les sensacions de l'escriptor a la ciutat

La ruta de la poesia
Què fer

La ruta de la poesia

Tots els llocs de la ciutat per on han passat i passen les muses i els poetes

La ciutat de Marsé
Què fer

La ciutat de Marsé

Els escenaris emblemàtics de l'autor d'‘Últimas tardes con Teresa’

La ruta de Pepe Carvalho

La ruta de Pepe Carvalho

Pels mitòmans sibarites, els restaurants preferits de Vázquez Montalbán

El món dels llibres

Llibreria Laie

Llibreria Laie

Laie és una de les llibreries de capçalera de lletraferits i lectors a la recerca les darreres novetats literàries, d'àmbit nacional i internacional. El seu fons es completa amb referències bibliogràfiques de filosofia, història i ciències socials, art i arquitectura. Cinèfils i melòmans també hi trobaran el seu què.

La Central

La Central

Malgrat els seus inicis com a llibreria especialitzada en Humanitats el 1996, La Central ha esdevingut una dels espais de referència entre lectors, autors i editorials. S'hi poden trobar títols d'antropologia, arquitectura i disseny, art i cinema, fotografia, però també referències de poesia i arts escèniques, entre d'altres. La narrativa nacional i internacional i edicions difícils de trobar coincideixen a l'espai del carrer Mallorca.

Norma Comics

Norma Comics

Tant hi fa si us vau criar amb en Corto Maltès, 'El capitán trueno' o 'Bola de drac', si us agrada Art Spiegelman, Daniel Clowes o Jacques Tardi. Aquest és el paradís de tot amant de la vinyeta, siguin quines siguin les seves pleitesies. Amb un pis extra per a cinèfils i uns aparadors que no tenen vergonya de combinar Jack Skellington amb el bo de l'Spirou. Llamp de rellamp!

Llibreria Calders
Botigues

Llibreria Calders

Isabel Sucunza i el llibreter Abel Cutillas van obrir l'any 2014 una llibreria al Passatge Calders que ha esdevingut una referència per al sector. Creada on abans hi havia una fàbrica de botons, la Calders es defineix com "una llibreria especialitzada en llibres". Hi trobareu narrativa, assaig i poesia, a més de títols en diferents idiomes. Però el seu punt diferencial és el seu compromís amb els autors locals. Amb un títol que és un clar homenatge a un autor del barri, Pere Calders, la llibreria vol ser un aparador pels autors més propers i oferir-los també un espai de ‘co-working’. La seva agenda, a més, inclou presentacions, exposicions i activitats que l'han transformat en un focus cultural actiu.

+Bernat

+Bernat

Enrique Vila-Matas en parlava a 'Aire de Dylan'. Aquest espai és la suma d'esforços d'una cinquantena de persones que es van unir per convertir la petita papereria Bernat en una gran superfície que ocupa un local on abans hi havia un monstruós 'sex shop'. Ara és una llibreria amb cafeteria, sala d'exposicions i molta empenta.

La Carbonera Espai de Llibres
Botigues

La Carbonera Espai de Llibres

La Carbonera vol convertir-se en la llibreria del Poble-sec, amb la intenció de construir des del barri i per al barri una comunitat lectora que creixi i que estimi la literatura, els llibres i la cultura. Es tracta d'un projecte cooperatiu en què el treball es gestiona de manera compartida i cooperant, amb voluntat transformadora i amb una idea d’economia social i solidària.

Més llibreries