Llibres

Llibres, poesia i literatura a Barcelona. Crítiques i entrevistes

Els 6 llibres del 2016
Què fer

Els 6 llibres del 2016

Va, vinga, que és hora de recollir la parada i tancar caixa. Revisem la llibreria, i això és el milloret que ens hem emportat d'aquest any que acaba. I vosaltres, què heu llegit durant el 2016?

Entrevista a David Vann
Què fer

Entrevista a David Vann

Els ulls blaus, com dos d’aquells forats rodons que fan al gel els pescadors d’Alaska, de bon matí, per tirar la canya. El somriure lluminós, com un engany. David Vann no és cap humorista. És un escriptor tràgic. Des del seu debut amb 'Sukkwan Island', un llibre inspirat pel suïcidi del seu pare, ens ha trepitjat la boca, tractat a bufetades, fet sentir la còlera divina. Ara publica 'L’aquari', una novel·la que comença amb una nena de 12 anys i un vell amb les mans inflades i plenes de taques marrons que miren peixos tropicals en un aquari, a Seattle. A fora neva, gela. S’acosta Nadal. No sabeu el que us hi espera.He vist fotos teves de petit pescant amb el teu pare. Allà es va despertar la teva afició per la ictiologia?A casa, quan jo tenia 12 anys, hi havia set aquaris, repartits per totes bandes. Em passava les nits en vetlla observant els peixos, i els caps de setmana era l’encarregat de netejar els tancs. Després, esclar, tres dies a la setmana agafàvem les canyes i anàvem de pesca. Jo vaig créixer a Alaska, a Ketchikan, i tothom feia el mateix. Els peixos formen part dels records de tots els nens de la meva generació, i han alimentat la meva imaginació des de sempre.Què passa quan llences l’ham?El misteri. El meu avi una vegada va treure de l’aigua una mena de tonyina que pesava més de 100 kg. Jo he vist peixos molt grans sortint de les profunditats, emergint de sobte a la superfície i deixant-nos bocabadats. Ara penso que aquests peixos són com el fet d’escriure, un ac

Delphine de Vigan: una novel·la que fa molta por
Què fer

Delphine de Vigan: una novel·la que fa molta por

Cau un llampec sobre l’aigua. Fa cinc anys que Delphine de Vigan va publicar 'Res no s’oposa a la ni't, un llibre abismal en què va reconstruir la història de la seva mare, la Lucile, des del dia en què la va trobar morta al seu apartament. Era un relat de bogeria i suïcidi, amb un reguer de morts familiars que ens col·locava al límit del precipici, i alhora buscava escletxes de llum allà on tot semblava infern. Es va convertir en un èxit de vendes, i ella en una de les escriptores més sol·licitades del moment. Des d’aleshores, una pregunta l’ha perseguit sense treva: allò va passar de debò? Tothom l’hi demanava. I així se li va acudir la idea de 'Basat en una història real', una novel·la de terror que juga amb la veritat i la mentida. I va d’una escriptora que també es diu Delphine de Vigan, i que es fa amiga d’una dona seductora i misteriosa.Deia l’escriptor Jules Renard que quan la realitat sobrepassa les cinc línies es converteix en una novel·la. Hi estàs d’acord?Al cent per cent. Quan escrivim, encara que sigui de la pròpia vida, no deixem de donar-ne una versió, la nostra, esbiaixada per definició. A 'Res no s’oposa a la nit' vaig intentar lluitar contra aquest supòsit, cenyint-me als fets. Però ben aviat vaig descobrir que el passat en brut és inaccessible i que per més que en vulguis treure l’entrellat acabes convertint-lo en una ficció.En aquest nou llibre ens dius que a l’interior de 'Res no s’oposa a la nit' hi ha una altra història oculta que en algun moment podri

Mathias Enard: "Tots som identitats canviants"
Què fer

Mathias Enard: "Tots som identitats canviants"

L’últim cop que vaig tenir notícies de Mathias Enard era a Berlín, menjant salsitxes amb curri en un estudi que havia convertit en el seu cau d’intel·lectual de la Vella Europa, refugi d’arqueòleg i exhumador dels cadàvers de la història. L’any 2008 es va consagrar amb 'Zona', una novel·la que aixecava les pedres del Mediterrani, batent el terreny allà per on van passar Hanníbal, Ibn Battuta i Napoleó. Després, va venir el 'Carrer Robadors', que era el viatge d’un emigrant marroquí que volia arribar a Barcelona. El relat començava a Tànger, al cafè Hafa, amb vistes a la costa de Tarifa, i acabava en un dels trams més foscos del Raval, al carrer d’en Robador, on Enard va tenir un pis llogat durant molt de temps. Ara torna a la càrrega amb 'Brúixola', una simfonia oriental tan ambiciosa com 'Les mil i una nits', que li va suposar el premi Goncourt, el més prestigiós de les lletres franceses.A la primera línia de la novel·la ens trobem dos fumadors d’opi, que ens situen a les portes d’una nit d’insomni. Un anacronisme?Una llicència. Volia treballar amb una sèrie de tòpics de la fantasia orientalista, i la idea dels opiacis m’hi portava de la mà. Pensava en l’opi, i de seguida hi havia un torrent d’imatges que em venia al cap, des d’un racó obscur de la Xina, amb la gent tombada fent pipades, fins a la joventut rebel americana, i els antres més foscos d’Europa. No era només una qüestió de l’efecte de la droga en el consumidor, sinó un símptoma cultural transnacional.Som en una ha

La columna

Esteve Plantada: 'Ni parc temàtic, ni ciutat d'estrelles'
Què fer

Esteve Plantada: 'Ni parc temàtic, ni ciutat d'estrelles'

Barcelona, ni això, ni allò. A mig camí de 'Westworld', entre hordes d’autòmats sàdics que es revolten contra la civilització, i de 'La La Land', xiulant ben ufanosos la melodia que ens vol nets, nobles, cultes, rics, lliures, desvetllats i feliços. Per una banda, un parc temàtic gore d’on hem expulsat els veïns i que ha convertit els carrers en l’escenari de cartró-pedra d’una 'zombie walk' d’apòstols devots de la 'Lonely Planet'. De l’altra, una patuleia d’estrelles que es recreen en la pròpia autocomplaença, vanitoses de saber somriure com ningú més ho podria fer. Una ciutat amb gent que parla en majúscules, que escolta amb sordina i que pensa amb reserves, no fos cas. Una capital on fan coreografies clandestines els covers dels ballarins del musical que ho peta, fent veure que vivim mentre pensem en una 'bucket list' prèviament publicitada. 'Barna', una tirallonga d’amors esquinçats, mentre els recordem amb aquella manera de pensar què-hauria-passat-si. Com si Damien Chazelle ens hagués dirigit i acabéssim aproximant-nos amb el nostre propi turment, adonant-nos que no, que no som a Los Angeles, ni tampoc a Paterson (Nova Jersey), ni a la place Saint-Sulpice on Perec s’esgotava, i que mai no farem un 'Breakfast at Tiffany’s', ni vivim en un món on tot acaba com hauria d’acabar. Som a Can Fanga, una ciutat de hipsterisme i anarquisme, de camàndules literàries, de grupuscles i 'thrillers', de Planeta i d’adoradors de Ken Loach de-quan-era-Ken-Loach. Una capital amb escola, d

Josep Maria Argemí: 'Cambra de meravelles'
Què fer

Josep Maria Argemí: 'Cambra de meravelles'

Els prínceps alemanys del segle XVIII tenien el costum de col·leccionar objectes insòlits als palaus: els atresoraven en una cambra especial ('Wunderkammer'), apta per a la contemplació amorosida dels records que els viatgers més il·lustres havien adquirit en viatges exòtics. Banyes d’unicorn, trossos de la creu de Crist, parracs sants de la Mare de Déu, l’ou d’un basilisc… tot exposat a la mirada assedegada de miracles d’aquells prínceps que miraven el Cel i hi veien una justificació del seu poder.Avui, la set de meravelles no ha mort pas: reviu cada dia en la fantasia que ens envolta pertot arreu, si som capaços d’anar més enllà del món literal i traspassar decididament les portes de la imaginació. Tot d’històries –com les gotes d’aigua d’una pluja sagrada– parlen d’un regne que existeix dins nostre, fet de paraules que ens aboquen a un abisme de llum.*Omnia Vincit AmorProtesilau, heroi de Fílace, ciutat de la Tessàlia, va ser el primer grec que va morir a la guerra de Troia, poc després de desembarcar, cosa que va provocar la desesperació de la seva esposa Laodània. Els déus infernals, commoguts pels precs de la dona, van permetre que l’ombra de Protesilau la visités a la casa on havia viscut.*La Raó triomfantEl polític i filòsof anglès Francis Bacon (lord Verulan, vescomte de Saint Albans) va visitar, quan era jove, la vila francesa de Charenton, on hi havia un eco que repetia tretze vegades les paraules. Aquell fenomen era considerat per les ànimes pietoses una obra angè

Jordi Lara: 'Variacions sobre una pàgina de Folch i Torres'
Què fer

Jordi Lara: 'Variacions sobre una pàgina de Folch i Torres'

Vénen però no ho saben d’un mas sota el Pedraforca, esclops i llar, l’un rabadà i l’altra porquerola, estimen les bèsties i preguen agenollats a les verges trobades. Ara estan estesos, nus i ensangonats en una vorera del passeig de Gràcia, a Barcelona, no es diuen Jaumó i Isabelina sinó Jaco i Bel però també adoren els animals i per això clamen contra les pelleteres. Mentre baixaven les malles i saltaven els sostenidors la Bel s’ha endut en Jaco al mig del grup, mig centenar d’activistes apilats com deixalles, no volia que el seu paner blanc fos frontera entre el tall dels cossos i el brou de la ciutat. Passa’m la sang sintètica, ella s’ha instal·lat sota una aixella per dissimular el pudor d’ensopegar amb uns genitals, no ha de pensar en la nuesa, no ha de pensar en aquells pits forans que s’expandeixen contra l’esquena d’en Jaco; ella és una amoral amb conviccions i avui encara menys, només un conill escorxat, posaré cara de conill escorxat, arròs amb conill. Però la nuesa no calla mai, la carn es torna lliure i furiosa en el decorat urbà, tinc els mugrons com peons d’escacs. Per què en Jaco no em mira? Però en Jaco és molt lluny, bocaterrosa, els ulls atrapats en una rajola, diuen que aquests hexàgons són un disseny de Gaudí, algues, ammonits. Quants milions de vianants l’han trepitjat sense fixar-s’hi? Ningú no la veurà com jo ara la veig, pensa en Jaco, la ciutat és una realitat paral·lela però n’hi ha prou de penjar-te d’un pam de ciment i el temps s’atura com un infart

Marc Artigau: 'Res'
Què fer

Marc Artigau: 'Res'

Vaig plantar, al jardí de la meva habitació, les tres últimes paraules que em va deixar l’avi abans de morir. No sabia què fer-ne. Les tenia guardades, amb molt bona cal·ligrafia, en un calaix. I la mare em va explicar que si les regava sovint, si aconseguien clavar les arrels i estava pendent d’elles, podria fer-ne coses inimaginables. I esclar, els primers dies era tenaç, perquè havia llegit no sé on que si barrejava dues paraules impossibles naixia el misteri. Però el món sovint no és tal com l’hem imaginat i la primera paraula va néixer morta. L’havia regada massa, segons el pare. I vaig dur el cadàver d’aquell primer mot fins a la tassa del vàter, el vaig acaronar amb la punta dels dits, i després d’una oració –en veu baixa–, vaig estirar la cadena.–No les llencis mai, les paraules. Encara que estiguin mortes, encara que ningú no les faci servir, un dia potser et salven–, em va explicar l’àvia quan ja sabia que era massa tard per ressuscitar aquell cúmul de síl·labes mortes.Com que només me’n quedaven dues, vaig ser molt curós. Vaig plantar la segona i cada matí després d’un rajolí d’aigua ben freda, la deixava al balcó perquè el sol la fes florir. I tant que va florir, i tant que es va fer grossa, tan grossa que ja no era una paraula, sinó una paraulota. –Fa mal mirar-la–, deia la mare mentre li tapava els ulls al meu germà.Jo no podia anar pel món amb aquella paraula tan lletja. Sí, ja sé que no existeixen paraules lletges, només paladars que no saben pronunciar-les, p

Llegir més columnes

3 raons per llegir...

Rey de picas, una novela de suspense
Què fer

Rey de picas, una novela de suspense

Joyce Carol Oates

¡Bacalao!
Què fer

¡Bacalao!

Luis Costa

Sempre hem viscut al castell
Què fer

Sempre hem viscut al castell

Shirley Jackson

La seducció del minotaure
Què fer

La seducció del minotaure

Anaïs Nin

Diarios completos
Què fer

Diarios completos

Sylvia Plath

Més llibres

Barcelona, escenari literari

A la ciutat dels llibres
Què fer

A la ciutat dels llibres

La novel·la negra a BCN
Què fer

La novel·la negra a BCN

Novel·les 100% barcelonines
Què fer

Novel·les 100% barcelonines

Rutes literàries

La BCN de Bolaño
Què fer

La BCN de Bolaño

Els noms, els bars, les llars i les sensacions de l'escriptor a la ciutat

La ruta de la poesia
Què fer

La ruta de la poesia

Tots els llocs de la ciutat per on han passat i passen les muses i els poetes

La ciutat de Marsé
Què fer

La ciutat de Marsé

Els escenaris emblemàtics de l'autor d'‘Últimas tardes con Teresa’

La ruta de Pepe Carvalho

La ruta de Pepe Carvalho

Pels mitòmans sibarites, els restaurants preferits de Vázquez Montalbán

El món dels llibres

Llibreria Laie

Llibreria Laie

Laie és una de les llibreries de capçalera de lletraferits i lectors a la recerca les darreres novetats literàries, d'àmbit nacional i internacional. El seu fons es completa amb referències bibliogràfiques de filosofia, història i ciències socials, art i arquitectura. Cinèfils i melòmans també hi trobaran el seu què.

Norma Comics

Norma Comics

Tant hi fa si us vau criar amb en Corto Maltès, 'El capitán trueno' o 'Bola de drac', si us agrada Art Spiegelman, Daniel Clowes o Jacques Tardi. Aquest és el paradís de tot amant de la vinyeta, siguin quines siguin les seves pleitesies. Amb un pis extra per a cinèfils i uns aparadors que no tenen vergonya de combinar Jack Skellington amb el bo de l'Spirou. Llamp de rellamp!

Llibreria Millà

Llibreria Millà

Situada al 'triangle de les Bermudes' de l'escena catalana, entre el Liceu i el Romea, Millà ha assortit durant més de cent anys els professionals i aficionats del teatre amb els llibrets per a muntatges teatrals.

+Bernat

+Bernat

Enrique Vila-Matas en parlava a 'Aire de Dylan'. Aquest espai és la suma d'esforços d'una cinquantena de persones que es van unir per convertir la petita papereria Bernat en una gran superfície que ocupa un local on abans hi havia un monstruós 'sex shop'. Ara és una llibreria amb cafeteria, sala d'exposicions i molta empenta.

La Central

La Central

Malgrat els seus inicis com a llibreria especialitzada en Humanitats el 1996, La Central ha esdevingut una dels espais de referència entre lectors, autors i editorials. S'hi poden trobar títols d'antropologia, arquitectura i disseny, art i cinema, fotografia, però també referències de poesia i arts escèniques, entre d'altres. La narrativa nacional i internacional i edicions difícils de trobar coincideixen a l'espai del carrer Mallorca.

Casa Anita

Casa Anita

Un espai dedicat a infants i joves on els adults també passen hores descobrint meravelles amb coberta, històries i un final. Es pot demanar consell a la llibretera, parar l’orella a les recomanacions que fa a la resta de clients o anar per lliure i remenar per seccions. Hi ha l’espai de tapa dura, per als que encara no saben llegir; el de contes populars i rondallística, al costat d’una petita selecció per a adults; i l’espai de narrativa, música, teatre, poesia i artistes, encarats a la secció de pedagogia, joc i llibres que parlen de llibres. Però la nineta dels ulls de Casa Anita són els àlbums il·lustrats, que esperen el seu torn per ser oberts, endreçats dins de caixes de vi.

Més llibreries