[title]
Aquesta setmana es compleix un any des que l'OMS va declarar la pandèmia per la Covid-19. Per commemorar el que anomenem el Pandemiversari, Time Out mira cap a l'any passat en ciutats de tot el món i cap al que pot oferir el futur.
Ja gairebé no recordem com era la vida abans del coronavirus. Sortir al carrer sense mascareta, ficar-te en un bar ple com un ou sense preocupar-te de l'hora de tornar a casa, abraçar les persones estimades... Coses que, de ben segur, tornaran més aviat que tard.
Però a més de tot allò que ens encantava fer i que trobem (molt) a faltar, també hi ha una sèrie de coses que mai havíem pensat que enyoraríem. Coses que, de fet, odiàvem amb totes les nostres forces i que, per culpa d'aquesta maleïda pandèmia, hem arribat fins i tot a desitjar.
1. Les farteres de Nadal
Aquest Nadal passat, molts ens vam quedar sense un clàssic d'aquestes dates: els tiberis familiars. Indigestions i ardor d'estómac. El cunyat que tot ho sap. Fins i tot els petons humits de la teva tia del poble. Abans tot això et provocava calfreds: ara pagaries per tornar a viure-ho.
2. Compartir ascensor
Reconeix-ho: més d'una vegada t'has afanyat per pujar sol a l'ascensor per no haver d'enfrontar-te a la clàssica i insubstancial conversa sobre el temps amb el veí mentre posaves aquest somriure babau. Ara no només la trobes a faltar, sinó que series capaç de conversar amb ell sobre l'actualitat política a Liechtenstein.
3. Passejar per un Portal de l'Àngel ple a vessar
Podia arribar a ser un autèntic suplici. I no obstant això, d'un temps ençà ens semblaria un luxe. Ja no ens molestarien les bosses de la compra que et colpegen en passar. Ni tan sols les bicis que serpentegen entre la gent. Aniríem amb un somriure d'orella a orella.
4. Les visites inesperades dels teus sogres
"Passàvem per aquí... i se'ns ha acudit pujar a veure-us". Una frase que no fa gaire podia ser el preludi d'un malson avui seria sinònim de festa gran. Molt millor que veure una pel·li o la teva sèrie preferida, una cosa que ja estàs fart de fer. Si a més porten un 'tortell' de la pastisseria de barri, no es pot demanar més.
5. L'operació sortida / arribada d'un pont
Mentre tinguem el confinament comarcal (i si no sou dels que us escapeu amb qualsevol excusa), segur que fins i tot enyoreu les cues per entrar i sortir de Barcelona els caps de setmana llargs. ¿Retenció a Martorell? ¿Les rondes col·lapsades? Grans moments per gaudir en família.
6. El menjar dels avions
Abans et semblava una porqueria. Avui et resultaria el més semblant a un restaurant amb estrella Michelin. Sobretot, perquè significaria que pots tornar a fer això que tant trobes a faltar: anar al Prat per pujar a un avió que et porti ben lluny. Sense preocupacions, ni proves PCR, ni quarantenes. Viatjar com cal: lliurement.
7. Els comiats de solter/a
Anar a un club de striptease o fer el ridícul en plena Rambla amb una disfressa grotesca mai ens va semblar un gran pla. Però a hores d'ara, gaudiries del comiat més caspós com si no hi hagués demà. ¿Karaoke? ¿Penis al cap? Sí a tot.
8. Compartir taula amb desconeguts
Ja fa temps que a Barcelona es va instaurar la moda de les taules compartides. En locals hipster, de brunch o vegetarians. Fèiem com que no ens importava, però la veritat és que ens incomodava força. Ara, fins i tot estaríem encantats de fer nous amics i compartir plat si calgués.
9. Que et vessin la cervesa per sobre
¿De debò? A qui li agrada que li tirin una cervesa per sobre? Però si et diem que estàs al Cruïlla, que toca el teu grup favorit i que en aquest precís instant tothom està corrent cap a l'escenari perquè estan sonant els primers acords del HIT en majúscules... Oi, que ja et seria una mica igual? Vinga, una altra ronda!
10. Aguantar el pesat de la discoteca
Sigui perquè vol lligar o perquè té moltes coses per explicar-te (i no se li acudeix millor lloc per fer-ho), a les discoteques (i als concerts) sempre hi ha un pesat disposat a espatllar-te la nit. En canvi, ara, per tal de poder anar a Razz o a l'Apolo, et semblaria un tipus d'allò més entranyable.
11. Els lavabos dels festivals
Aquest pudor insuportable, barreja d'ambientador industrial amb regust de maduixa i el pixum d'altres centenars, milers de festivalers. Pot haver-hi alguna cosa pitjor? Sí: haver-ho oblidat per culpa del temps que fa que no t'hi has enfrontat. Tots trobem a faltar fins a l'últim racó del Parcl de Fòrum.
12. Els músics al metro
Ara evites el transport públic sigui com sigui, fins al punt que has començat a enyorar els acordions en plena hora punta, sigui a la L1, la L4 o la L3. Tot i que detestaves que se t'enganxés la melodia com un xiclet a la sabata, ara la trobes a faltar. I a ell també. No et tallis i canta amb ell: 'Ai si eu te pego...'
13. El soroll ambient de l'oficina
Recorda quan et volies concentrar i no hi havia manera. Per molt alt que tinguessis el volum dels auriculars se't ficaven al cervell les discussions i converses dels companys sobre qualsevol cosa. I quan diem qualsevol cosa és literalment qualsevol cosa: des d'excursions a 'ligues', de noves receptes a noves dietes, fins a xerrades sobre política o les bondats del succionador de clítoris... T'assabentaves de tot: de fet, t'assabentaves de molt més del que volies saber. Teletreballar està bé però, ben pensat, no hi ha res com les pauses per al cafè amb els companys ni les xerrades a l'hora del dinar, mentre menjaves d'un trist túper de sobres reescalfades...
14. Les ressaques
Que malament que ho passàvem quan, en obrir un ull, recordàvem que la nit anterior ens havíem excedit ravalejant de bar en bar. I que bé que aniria ara poder tenir algun matí d'aquells: almenys voldria dir que hauries sortit fins hores intempestives!
15. Que et preguntin per la Sagrada Família cada deu minuts
També ho trobem a faltar. Perquè això significaria que torna el turisme, que els nostres veïns que viuen d'això poden tornar a quadrar els comptes i que la ciutat recupera tota la seva esplendor i el seu batec.
16. Pagar el sopar entre quinze persones
D'acord. Sovint fer números després d'un sopar pantagruèlic per a un grup d'amics nombrós era força enrevessat. ¿Efectiu o targeta? Et dono la xavalla o ara et convido a la penúltima? I si et fem un Bizum? Ai, com trobem a faltar els dinars i els sopars multitudinaris.
17. Els dos petons a tothom
Pot arribar a ser bastant molest, especialment si ets dona i et toca fer-ho amb tot aquell que et presentin. De vegades no ve de gens de gust, però ara toca reconèixer que pagaries per anar repartint petons a tort i a dret!
18. Les abraçades més llargues del compte
Hi ha dos tipus de persones, les que es comuniquen a través de la pell i el tacte i les que fan un salt enrere cada vegada que veuen a venir una abraçada. Si ets dels segons, segur que has viscut bastant tranquil l'últim any, però oi que ja comences a enyorar aquesta escalfor humana?
19. Que et toqui l'alt al davant en un concert
Si ets una d'aquestes persones baixetes que anava a molts concerts, ja saps de què et parlem. Que et toqui el tipus més alt al davant és un clàssic i sovint un malson. Aplicable també al pesat que no deixa de gravar amb el mòbil i els que han anat al concert a passar l'estona i xerrar. Tornar-los a patir a tots serà sinònim que ha tornat la nostra enyorada música en directe. Sense aforaments reduïts ni distàncies. Amb tota la seva màgia i la seva proximitat.
NO T'HO PERDIS: Què fer al març a Barcelona
Llegeix el número de març de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
