Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right ‘7 raons per fugir’ i el morbo dels films d’episodis
Notícies / Cine

‘7 raons per fugir’ i el morbo dels films d’episodis

7 raons per fugir
7 raons per fugir

Un (sub)gènere amb tradició

M’encanten les pel·lícules d’episodis. També m’agraden el seu equivalent literari: els llibres de contes, de relats curts, des que ho vaig descobrir amb Pere Calders, Jorge Luis Borges, Edgar Allan Poe o Mercè Rodoreda fins a les 'Dues dones nues' (Rosa dels Vents/Suma) que han escrit conjuntament Elisenda Roca i Maria Ripoll. Les històries breus tenen morbo, m’acceleren el cor, em posen en tensió. Quan les comences saps que, al cap de poca estona, ja estaràs en ple nus argumental, i que, minuts o segons després, tot s’haurà acabat.

Les històries breus són el més semblant a una relació sexual... convencional, estàndard: pròleg/petonets, ficar i treure, esquitxada i final. Les històries breus són ideals per a voyeurs que s’ho passen bé endinsant-se per uns instants en la vida d’uns personatges desconeguts que de cap manera aguantarien una temporada llarga. Perquè prefereixen passar pàgina/fotograma i anar cap a una altra aventura. En el cinema francès, italià i espanyol hi ha una llarga tradició de pel·lis d’episodis. A Catalunya, tots recordem 'El perquè de tot plegat', de Ventura Pons, adaptació del llibre de Quim Monzó, protagonitzada pels enyorats Anna Lizaran, Rosa Novell, Jordi Dauder i Pepe Rubianes, a més de Pere Ponce, Jordi Bosch, Mercè Pons, Lluís Homar, Núria Hosta, Abel Folk, Sergi Mateu, Francesc Orella o Pepa López. És a punt d’estrenar-se ‘7 raons per fugir’, una nova incursió del cinema català en el món dels episodis, i on també hi apareix Orella. Esperem que repeteixi l’èxit comercial i crític del film de Ventura Pons del 1995.

7 raons per fugir

 

Pol López és d’un altre planeta

La pel·li és l’òpera prima d’Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras, i ha estat produïda per Aritz Cirbián i Martín Samper. Hi ha alguns capítols superbs. El primer és meravellós, perquè està ben escrit, té constants canvis de rumb i sorpresetes i, tot s’ha de dir, té un actor que t’agafa qualsevol personatge que li donin i el porta més enllà de l’excel·lència: Pol López. Al seu fragment, López, a qui ara també podem veure fent de grum d’hotel a 'Boi', és el fill de Orella i Rosa Cadafalch, un pobre xaval que un dia rep una notícia ben desagradable, que desencadenarà més i més notícies desagradables. López fa un nou recital interpretatiu dels seus, i a un servidor se li va caure la baveta.

 
Sergi López i la seva estranya pregunta

No menys extraordinari està un altre López, Sergi López, quan fa una curiosa pregunta a Emma Suárez al seu tros de ‘7 raons per fugir’. López domina la paraula tant com la gestualitat i les expressions facials. Un altre crac, vaja. I la parella formada per Alain Hernández i Àgata Roca, un agente de pisos y su clienta? Déu n’hi do el seu nivell d’inspiració, amb un seguit de bons diàlegs que passen de l’humor negre a l’absurd. Parlaria de tots els ‘contes’, però millor no destriar més una pel·lícula que acaba amb un xou d’un duet deliciós: David Verdaguer i Nuria Gago.

7 raons per fugir

  

Ramon Fontserè, et volem veure més!

Presentada durant la darrera edició del Festival de Màlaga, on van triomfar ‘Els dies que vindran’ i ‘La filla d’algú’, ‘7 raons per fugir’ combina el castellà (Pepe Viyuela i Lola Dueñas tenen el seu moment de glòria, en un passatge amb crítica social incorporada) i el català, i conté més de set raons per no fugir d’ella. Una raó més? La recuperació d’un gran joglar com és Ramon Fontserè, que fa massa poc cinema i tele, i sovint encasellat en papers d’advocat, metge o senyor seriós en general. Amb la cara de burleta que encara llueix!

NO T'HO PERDIS: el top 5 de la cartellera

Advertising
Advertising