Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Andrés Gertrúdix, l'actor que no premiaran però has de conèixer

Per Pere Vall
Publicitat

Temporada de premis

Cada dia i a cada hora, es donen a conèixer les nominacions als millors treballs cinematogràfics de l’any. De tots els gremis de la indústria i des de diversos països. S’acaba el 2018 i és hora de fer balanç i d’aprofitar l’embranzida comercial que propocionen els premis. Aspirar a un guardó o guanyar-lo crea un prestigi i et posa al millor dels aparadors davant del qual circulen els possibles espectadors. Clients, en definitiva. Els Feroz i els Forqué ja s’han pronunciat. Ara queden, entre d’altres, els Goya i els Gaudí. Els nominats als Gaudí se sabran la setmana vinent, en un acte a La Pedrera presentat per David Verdaguer i Núria Prims: la rauxa i el seny. I, a nivell estatal, les estatues se les disputaran 'Campeones', 'Quién te cantará', 'Carmen y Lola', 'El Reino', 'Todos lo saben', 'Viaje al cuarto de una madre', 'Petra' i, espero, també 'Entre dos aguas'. Però delimitem el terreny de l’anàlisi a l’àrea específica de les interpretacions. Res a comentar sobre els noms que estan sortint en quasi tots els premis esmentats, però... ¿i si la millor interpretació de l’any no comptés enlloc, hagués estat esborrada? Em refereixo a Andrés Gertrúdix, un dels actors del film d’Ibon Cormenzana 'Alegría tristeza'.

Alegria, tristesa i desaparició

Ja és d’allò més estrany que el nom de Gertrúdix no estigui al cartell de la pel·lícula, ni tampoc aparegui al tràiler. Per què? Li tenen mania? Al contrari, és la gran sorpresa de la història i així ha estat protegida? L’actor (recordeu la seva excel·lència a 'Morir', de Fernando Franco?) hi interpreta un pacient del mateix centre on és internat Roberto Álamo per mirar de guarir la seva malaltia mental. Gertrúdix és el més esvalotador de tots, el qui ho emmerda quan la pau sembla instal·lada entre passadissos, habitacions, despatxos i sales comunes.

Un treball que és una filigrana

Ja em va passar amb Marisa Paredes, unes columnes enrera, arran de l’estrena de 'Petra': és complicat trobar els adjectius exactes per descriure la brillant feina de Gertrúdix. Jo diria que ens ofereix, de la manera més neta i pura, el retrat d’un home amb greus problemes al seu cap i que, a més, ho exterioritza molt, cridant i trencant, protestant i barallant-se amb pacients i personal. No, no fa un estalvi d’extroversió, perquè afectaria la versemblança del personatge, però sí que deixa anar la seva violència sense recrear-s’hi.

A temps per arreglar-ho?

Que li donin totes les condecoracions i reconeixements a Antonio de la Torre ('El Reino') o a Javier Gutiérrez ('Campeones'), i que Bárbara Lennie suqui alguna cosa, tenint en compte la quantitat de pel·lis que ha estrenat i la qualitat de la seva tasca, però, recalco, ¿quina necessitat hi havia d’obviar Andrés Gertrúdix de la imatge del llargmetratge de Cormenzana? Si encara es pot, que els premis intentin reparar una injustícia flagrant.

NO T'HO PERDIS: El TOP 5 de la cartellera de cinema 

Últimes notícies

    Publicitat