[title]
Cinc anys després de començar els treballs de restauració, Barcelona torna a obrir les portes d’una de les seves esglésies barroques més conegudes. La ciutat ha recuperat l’església de Sant Sever gràcies als treballs de restauració dels professionals de l’equip de la catedral de Barcelona, que, segons expliquen, han tornat a convertir el temple “en un testimoni viu del barroc català”. Per celebrar la finalització del projecte i compartir el resultat amb tots els barcelonins i barcelonines, el temple ha anunciat una jornada de portes obertes durant tres dies: l’11, 13 i 14 de febrer. La iniciativa vol que “tothom apreciï la bellesa d’aquesta joia del barroc barceloní, un estil artístic que marcava el paisatge i caràcter dels catalans, i que ha arribat fins avui amb pocs exemples tan ben conservats”, segons han avançat fonts de la catedral de Barcelona.
Des de la catedral també han recordat que el procés de restauració al qual s’ha sotmès l’església de Sant Sever és una de les intervencions més importants en la recuperació del patrimoni cultural de Catalunya. Per poder dur-lo a terme, s’han necessitat una cinquantena de professionals, que, durant la darrera fase del procés de restauració, han descobert i recuperat la policromia original de les figures centrals del retaule major, una obra signada per l’escultor Pere Costa. Tot i que aquesta última fase ha estat decisiva, els treballs van començar uns quants anys enrere, el 2019, quan es volia frenar el deteriorament de la coberta i d’altres elements arquitectònics que estaven afectats per la contaminació i una plaga de tèrmits.
Malgrat que les obres van començar el 2019, van haver d’aturar-se només uns mesos després per l’arribada de la covid-19 i no es van reprendre fins a finals del 2020, centrades en la consolidació de l’edifici contigu, la façana principal i la coberta. Uns anys més tard es va donar el tret de sortida a la segona part del projecte, que s’ha dedicat a l’interior de l’església i en què destaca la restauració del retaule major. L’equip de conservació n’ha eliminat l’excés de pols i les humitats, a més de solucionar el despreniment de pintura que patia. Després d’aquest llarg procés, s’ha aconseguit retornar l'aspecte original a les imatges de Sant Sever i la Mare de Déu que presenta el retaule, dues imatges que ara llueixen colors més vius i línies més fines.
Com és habitual en un projecte d’aquesta complexitat, durant el procés es van descobrir altres aspectes del temple que, fins ara, es desconeixien. Mentre els professionals treballaven sota la coberta de l’església, van descobrir un conjunt de bigues de fustes amb restes de policroma que, tot i que encara no està confirmada la data, podrien ser del segle XIV. El que sí que se sap és que aquests elements es van col·locar durant el segle XIX per reparar part de l’estructura de l’església.
Una església del segle XVII
Barcelona està plena d’edificis religiosos que han estat testimoni de l’evolució de la ciutat, i l’església de Sant Sever no és cap excepció. L’obra de Jaume Arnaudies, continuada pel seu successor Joan Fiter, es va edificar entre el 1699 i el 1704 al costat de la catedral de Barcelona i va ser propietat de la Comunitat de Beneficiats de Sant Sever, un col·lectiu de capellans que la va convertir en un lloc de culte obert també a la ciutadania.
L’església és una de les poques que no va patir cap desperfecte durant les guerres i aldarulls que van tenir lloc a la ciutat durant el segle XX. De fet, és una de les quatre úniques esglésies de Ciutat Vella que no es van cremar durat la Guerra Civil Espanyola, però, tot i estar en perfecte estat, ha passat per diferents restauracions. A més de l’actual, la més significativa va ser l’any 1911, a càrrec de l’arquitecte Josep Maria Pericas, qui va intervenir en la façana principal i en altres elements interiors. Uns anys després, però, el 1929, l’arquitecte Pere Benavent també hi va fer una petita modificació: va embellir la paret lateral mitgera com a part de la renovació urbanística de la zona.